El jove Karl Marx
| Le Jeune Karl Marx | |
|---|---|
![]() | |
| Fitxa | |
| Direcció | Raoul Peck |
| Protagonistes | |
| Personatges | |
| Producció | Robert Guédiguian, Raoul Peck, Rémi Grellety i Nicolas Blanc |
| Guió | Pascal Bonitzer, Raoul Peck i Pierre Hodgson |
| Música | Alexei Aigui |
| Fotografia | Kolja Brandt |
| Muntatge | Frédérique Broos |
| Productora | Velvet Film, Artémis Productions i Agat Film & Cie |
| Distribuïdor | Diaphana Distribution |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França, Bèlgica i Alemanya |
| Estrena | 12 febrer 2017 (67è Festival Internacional de Cinema de Berlín) |
| Durada | 118 min |
| Idioma original | francès alemany anglès |
| Subtitulat en català | |
| Color | en color i fotografia en blanc i negre |
| Recaptació | 82.168 € |
| Descripció | |
| Gènere | cinema històric, drama i cinema biogràfic |

El jove Karl Marx[1] (títol original en francès: Le Jeune Karl Marx) és una pel·lícula de drama biogràfic del 2017 sobre la vida de Karl Marx, dirigida pel cineasta i activista polític haitià Raoul Peck, coproduida juntament amb Pascal Bonitzer, i protagonitzada per August Diehl.[2] Es va estrenar mundialment el 12 de febrer de 2017 al 67è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[3] La pel·lícula no s'ha doblat al català però sí s'ha subtitulat.[1]
Argument
Un Karl Marx amb vint-i-sis anys lluita per consolidar-se com un escriptor de rellevància social i política. Coneix a un jove Friedrich Engels, fill d'un propietari de fàbriques. La concepció d'Engels és que els treballadors de les fàbriques, inclosos els infants, són maltractats i mal pagats. Els dos homes comencen a treballar plegats per crear un nou moviment polític per reformar i unir els treballadors empobrits. Finalment, durant una reunió de la Lliga dels Justos, els dos joves forcen que es reconverteixi en la Lliga dels Comunistes. La pel·lícula acaba amb Marx i Engels escrivint i publicant els seus objectius en el Manifest Comunista.[4]
Repartiment
El repartiment d'intèrprets de la pel·lícula va ser el següent:[4]
| Intèrpret | Personatge |
|---|---|
| August Diehl | Karl Marx |
| Stefan Konarske | Friedrich Engels |
| Vicky Krieps | Jenny von Westphalen |
| Olivier Gourmet | Pierre-Joseph Proudhon |
| Hannah Steele | Mary Burns |
| Alexander Scheer | Wilhelm Weitling |
| Hans-Uwe Bauer | Arnold Ruge |
| Michael Brandner | Joseph Moll |
| Ivan Franěk | Mikhaïl Bakunin |
| Peter Benedict | pare de Friedrich Engels |
| Niels-Bruno Schmidt | Karl Grün |
| Marie Meinzenbach | Lenchen |
| Éric Godon | capatàs |
| Stephen Hogan | Thomas Naylor |
| Rolf Kanies | Moses Hess |
| Ulrich Brandhoff | Hermann Kriege |
| Aran Bertetto | Paddy |
Recepció
Crítica
A Rotten Tomatoes, la pel·lícula té una qualificació d'aprovació del 60%, basada en 47 ressenyes, i una nota mitjana de 6/10. El consens crític del lloc web diu: «El jove Karl Marx fa un valent intent de fer cinematogràfic el filosòf, però no té prou profunditat per abordar els seus temes complexos».[5] A Metacritic, la pel·lícula té una puntuació mitjana ponderada de 63 sobre 100, basada en 13 crítiques, que indica «crítiques generalment favorables».[6]
A The Guardian, el crític Peter Bradshaw va donar a la pel·lícula quatre de cinc estrelles i va afirmar: «No hauria de funcionar, però ho fa, gràcies a la intel·ligència de la interpretació i la fortalesa i concentració del guió i la direcció».[7] En una crítica a Inside Higher Ed, Scott McLemee va descriure la pel·lícula com «un retrat matisat i sorprenentment precís del revolucionari de jove», tot assenyalant la seva fidelitat al registre històric.[8] Així mateix, a New Statesman, Suzanne Moore va descriure la pel·lícula com a «brillant, valenta i totalment absorbent» i «en molts sentits un biopic convencional, elevat per les seves interpretacions i per la seva insistència que les idees importen».[9] AO Scott, del The New York Times, va considerar que era «intel·lectualment seriosa i atractiva i de bon humor».[10]
Premis i nominacions
| Any | Premi | Categoria | Nominació | Resultat | Ref. |
|---|---|---|---|---|---|
| 2017 | Festival Internacional de Cinema de Ficció històrica | Millor pel·lícula | El jove Karl Marx | Guanyadora | [11] |
| Millor guió | El jove Karl Marx | Guanyadora | [11] | ||
| Festival de Cinema de Traverse City | Gran Premi Fundadors | El jove Karl Marx | Guanyadora | [12] |
Referències
- 1 2 «El jove Karl Marx, veure ara a FilminCAT». Filmin.cat. Arxivat de l'original el 2021-02-14. [Consulta: 7 febrer 2021].
- ↑ Blaney, Martin. «Diaphana picks up 'Young Karl Marx'» (en anglès). ScreenDaily.com, 29 setembre 2015. [Consulta: 8 febrer 2021].
- ↑ Roxborough, Scott. «Berlin: Richard Gere, Rebecca Hall's 'The Dinner,' Sally Potter's 'The Party' in Competition» (en anglès). HollywoodReporter.com, 15 desembre 2016. [Consulta: 8 febrer 2021].
- 1 2 Phillips, Michael. «'Young Karl Marx' review: The man, the dialectic, the biopic, the legend» (en anglès). ChicagoTribune.com, 21 juny 2018. [Consulta: 8 febrer 2021].
- ↑ «The Young Karl Marx (Le jeune Karl Marx) (2018)» (en anglès). Rotten Tomatoes. [Consulta: 27 agost 2018].
- ↑ «The Young Karl Marx Reviews» (en anglès). Metacritic. [Consulta: 1r març 2018].
- ↑ Bradshaw, Peter. «The Young Karl Marx review – intelligent communist bromance» (en anglès). TheGuardian.com, 12 febrer 2017. [Consulta: 8 febrer 2021].
- ↑ McLemee, Scott. «200 Years Young» (en anglès). Inside Higher Ed, 2 febrer 2018. [Consulta: 7 febrer 2018].
- ↑ Moore, Suzanne. «The Young Karl Marx is a sparky retelling of the build up to The Communist Manifesto» (en anglès). New Statesman, 4 maig 2018. [Consulta: 4 maig 2018].
- ↑ Scott, A.O. «Review: In 'The Young Karl Marx,' a Scruffy Specter Haunts Europe» (en anglès). The New York Times, 22 febrer 2018. [Consulta: 6 maig 2018].
- 1 2 «Le Jeune Karl Marx» (en anglès). EUFilmFest-Maurice.com, 16-04-2018. [Consulta: 8 febrer 2021].
- ↑ «TCFF XIII Award Winners» (en anglès). TraverseCityFilmFest.com. Arxivat de l'original el 2018-01-29. [Consulta: 7 maig 2018].
