Elie Delaborde
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 8 febrer 1839  París | ||
| Mort | 9 desembre 1913 (74 anys) París | ||
| Sepultura | Cementiri del Père-Lachaise, 95 (1913–) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | pianista, compositor | ||
| Ocupador | Conservatoire de Paris | ||
| Alumnes | Mathilde Bernardi i Olga Samaroff | ||
| Instrument | Piano | ||
| Família | |||
| Pares | Charles-Valentin Alkan i Lina Eraïm Miriam | ||
   | |||
Eraïm Miriam Delaborde (París, 8 de febrer, 1839 - Idem. 9 de desembre, 1913), va ser un pianista i compositor francès.
Biografia
Tot i l'absència de document oficial, sembla que Elie Miriam Delaborde era fill natural de Charles-Valentin Alkan,[1][2][3] (25 anys) i d'una de les seves riques alumnes, Lina Eraîm Miriam.[4] El seu caràcter, en canvi –en comparació amb el seu pare– era extravertit i cortès; pintava una mica[1] (sota el nom de Miriam).
A més de les lliçons d'Alkan, també va estudiar amb Ignaz Moscheles i Adolf von Henselt.[4] Després de fer una gira per Anglaterra, Alemanya i Rússia, el 1870 va fugir a Londres on va tocar obres del seu pare,[4] per a piano a pedals,
Va ser nomenat professor de piano al Conservatori de París el 1873, entre els seus alumnes hi havia Olga Samaroff,[4] Alfred Roth i la noruega Nanne Storm.
Entre els seus amics hi havia Georges Bizet i Édouard Manet.[1] Es troba amb el músic quan aquest, nedava al Sena, contrau una malaltia que se l'emporta; es casa amb la seva vídua.[4] Camille Saint-Saëns li va dedicar el seu tercer concert per a piano (1869).[2]
Va compondre una opereta, The Queen Dort, una obertura d'Attila, un quintet de piano, obres per a piano i melodies.[4]
Va preparar la primera edició de les obres d'Alkan amb Isidor Philipp l'any 1900.
Està enterrat al cementiri del Père-Lachaise.[5]
Referències
- 1 2 3 Grove 2001.
- 1 2 (en) Maurice Hinson, The pianist's dictionary, Bloomington/Indianapolis, Indiana University Press, 2004, 221 p. (ISBN 0-253-21682-6, disponible en línia [arxiu]), p. 38.
- ↑ La première mention est faite par Hans von Büllow dans une lettre au pianiste Karl Klinworth en 1885, « Natürliche Sohn ». Hans von Büllow, Neue Briefe, Munich, Drei Masken Verlag, 1927, p. 117 (OCLC 238805400).
- 1 2 3 4 5 6 Baker et Slonimsky 1995, p. 957.
- ↑ 95e division. Voir « Registre journalier d'inhumation [archive] », 11 décembre 1913 (consulté le 1er septembre 2020), p. 9.
Bibliografia
- (anglès)) Ronald Smith, Alkan: The Enigma, vol. 1, Londres, Kahn & Averill, 1976, 119 p. (OCLC 28686399)
- Theodore Baker i Nicolas Slonimsky (trad. de l'anglès per Marie-Stella Pâris, pref. Nicolas Slonimsky, adaptat i ampliat per Alain Pâris), Dictionnaire biographique des musicians ["Diccionari biogràfic de músics de Baker"], t. 1: A-G, París, Robert Laffont, coll. “Llibres”, 1995 (reimprès 1905, 1919, 1940, 1958, 1978), 8a ed. (1a ed. 1900), 4.728 p. (ISBN 978-2-22106-510-5, OCLC 33447919), pàg. 957.
- (anglès) Hugh MacDonald, The New Grove Dictionary of Music and Musicians (editat per Stanley Sadie): Alkan [Morhange], (Charles-)Valentin, Londres, Macmillan, segona edició, 29 vols. 2001, 25.000 p. (ISBN 978-0-19-517067-2, llegiu en línia [arxiu])
- (anglès) Stephanie McCallum, Alkan: Enigma or Schizophrenia?, The Alkan Society, núm. 75, 2007, pàg. 2-10 (llegiu en línia [arxiu])