8 de febrer

<< Febrer 2026 >>
dl dt dc dj dv ds dg
1r
2345678
9101112131415
16171819202122
232425262728
Tots els dies

El 8 de febrer és el trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 326 dies per finalitzar l'any i 327 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans
Resta del món

Naixements

Països Catalans
Resta del món

Necrològiques

Països Catalans
Resta del món

Festes i commemoracions

Santoral[62]

Església Catòlica[63]

  • Sants al Martirologi romà (2011): Quinta d'Alexandria, màrtir (259); Juvenci de Pavia, bisbe (397); Màrtirs de Constantinoble (485); Honorat de Milà, bisbe (570); Pau de Verdun, bisbe (649); Nicet de Besançon, bisbe (s. VII); Esteve de Grandmont, fundador dels grandmontesos (1124); Jeroni Emiliani, fundador dels pares somascos (1537); Josefina Bakhita, verge (1947).
    • Beats al Martirologi romà (2011): Pere Igni, monjo (1089); Giuseppina Gabriella Bonino (1906), fundadora de les Germanes de la Sagrada Família de Natzaret.
  • Sants que no figuren al Martirologi: Pau, Luci i Ciríac de Roma, màrtirs; Kigwe de Cornualla, verge (s. V); Guetenoc i Jacut de Bretanya (s. VI); Macari d'Auxerre, abat (ca. 585); Drume de Canihuel, eremita (s. V-VI); Màrtirs de Persia (s. VI); Oncho de Clonmore, pelegrí i poeta (ca. 600); Ermenfrid de Verdun, bisbe (612); Elfreda de Whitby, abadessa (714); Laureat de Castelpoto, màrtir; Cuthman de Steyning, eremita (800); Meingold d'Huy, màrtir (ca. 892).
  • Beats que no figuren al Martirologi: Jacopa de Settesoli, amiga de Francesc d'Assís (segle xiii).
  • Venerables: Milada de Praga, abadessa (994); Isaias Boner, monjo (1471); Philipp Jeningen, prevere (1704).
  • Venerats a l'Orde de la Mercè: beats Alfons de Riera, Francesc d'Aretto, Dionisi Rugger i François Donsu.

Església Copta

Església Apostòlica Armènia

  • 19 Arac': Terratrèmol al temps de Teòfil el Jove; Espensip, Elasip, Melasip i Neonil·la, màrtirs a Capadòcia; Xenofon, Maria, Arcadi i Joan (510).

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

  • Se celebren els corresponents al 21 de febrer del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 26 de gener del calendari julià.

  • Sants: Ananies, Pere i set soldats màrtirs de Fenícia (295); Ammon, deixeble d'Antoni el Gran (350); Simeó el Vell del Sinaí (ca. 390); Paula de Roma, verge (404); Xenofont, Maria, i els seus fills Arcadi i Joan de Constantinoble (510); Gabriel de Jerusalem, abat (s. V); Josep Estudita, bisbe de Tessalònica (832); troballa de les restes de Teodor Estudita en 845; David IV de Geòrgia, rei (1113); Xenofont de Robeiki, monjo (1262); Gabriel de Novgorod, metropolità (1801); Matuixka Maria de Gatxina, màrtirs (1930); Ciril de Kazan, màrtir (1937); Arcadi, Joan, màrtirs (1938)
Església Ortodoxa de Grècia
  • Climent l'Estilita, monjo (1111); Dos màrtirs de Frígia
Església Ortodoxa de Geòrgia

Església Evangèlica d'Alemanya

  • Georg Wagner, màrtir (1527).

Referències

  1. ↑ «Constantius III».
  2. ↑ Shubin, Daniel H. A history of Russian Christianity. Nova York: Algora Pub, 2004. ISBN 978-0-87586-287-3.
  3. ↑ Melville, Marion. La vida secreta de los templarios. Tikal, 1995, p. 256-259
  4. ↑ de Vries-van der Velden, E. L' élite Byzantine Devant l'avance Turque à l'époque de la Guerre Civile De 1341 à 1354. Boston: BRILL, 1989. ISBN 978-90-5063-026-9.
  5. ↑ isnt.co.uk, PixelToCode. «Mary Queen of Scots» (en anglès). [Consulta: 8 febrer 2026].
  6. ↑ Hani, Tahar. «The Paris massacre that time forgot, 51 years on» (en anglès). France24, 17-10-2012. [Consulta: 8 febrer 2020].
  7. ↑ Fortuño Llorens, Santiago. «Amalia Fenollosa Peris». Real Academia de la Historia. [Consulta: 20 desembre 2024].
  8. ↑ Villafranca Giner, Encarna «Maria Mulet, escriptora i docent (1911-1982)». Revista Valenciana de Filologia, 10-11-2020, p. 109-133.
  9. ↑ «Josep Coll i Coll». Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 30 desembre 2022].
  10. ↑ López Gual, Miquel. «Cristina Rita Larrucea. La representació política menorquina en les institucions democràtiques». Universitat de les Illes Balears. Arxivat de l'original el 2024-12-14. [Consulta: 14 desembre 2024].
  11. ↑ «Amparo Marco: “No soy quien para aconsejar ni criticar, pero lo que más me gusta es Castelló”». Diario de Castellón. Castellón Información, 23 maig 2019.
  12. ↑ Smith, William. Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology: Oarses-Zygia (en anglès). J. Walton, 1849, p. 533.
  13. ↑ «Muḥammad ibn Ṭughj | governor of Egypt | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-06-15 [Consulta: 8 febrer 2026].
  14. ↑ «Martin, Janet (2007), Medieval Russia, 980–1584 (2nd ed.), Cambridge University Press. p. 200» (en anglès). [Consulta: 8 febrer 2026].
  15. ↑ «Alfons IV de Portugal | enciclopedia.cat». [Consulta: 8 febrer 2026].
  16. ↑ «Constantí XI Paleòleg | enciclopedia.cat». [Consulta: 8 febrer 2026].
  17. ↑ Biographie, Deutsche. «Ulrich I. - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 8 febrer 2026].
  18. ↑ Trebbi, Giuseppe. Barbaro Daniele, in Nuovo Liruti: dizionario biografico dei friulani. 2: l'età veneta. A-C, editorial=Forum editrice universitaria (en italià), 2009, p. 374
  19. ↑ «Association des Amis d'Aubigné». [Consulta: 8 febrer 2026].
  20. ↑ «Robert Burton | enciclopedia.cat». [Consulta: 8 febrer 2026].
  21. ↑ «Il Guercino | enciclopedia.cat». [Consulta: 8 febrer 2026].
  22. ↑ «1911 Encyclopædia Britannica/Hénault, Charles Jean François - Wikisource, the free online library» (en anglès). [Consulta: 8 febrer 2026].
  23. ↑ Vermander, Benoît, 1960- .... Les jésuites et la Chine : de Matteo Ricci à nos jours. Bruxelles: Lessius, impr. 2012. ISBN 978-2-87299-225-6.
  24. ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
  25. ↑ Belchem, John; Price, Richard; Barley, Tony. Diccionario Akal de Historia del siglo XIX (en castellà). Madrid: Akal, 2007, p. 74. ISBN 978-84-460-1848-3.
  26. ↑ Belchem, John; Price, Richard; Murphy, Kevin. Diccionario Akal de Historia del siglo XIX (en castellà). Madrid: Akal, 2007, p. 428. ISBN 978-84-460-1848-3.
  27. ↑ «Rebecca Lee Crumpler» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 01-01-2025. [Consulta: 8 febrer 2025].
  28. ↑ «Kate Chopin». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
  29. ↑ Hillila, Ruth-Esther; Hong, Barbara Blanchard. Historical Dictionary of the Music and Musicians of Finland (en anglès). Greenwood, 1997, pàg. 160-161. ISBN 978-0-313-27728-3.
  30. ↑ «Paula Modersohn-Becker». WikiArt. Enciclopedia de Artes Visuales. [Consulta: febrer 2020].
  31. ↑ «Elizabeth Bishop | enciclopedia.cat». [Consulta: 3 gener 2026].
  32. ↑ «Lana Turner | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 febrer 2020].
  33. ↑ «Françoise Claustre» (en francès). Maison du Patrimoine de Céret. Arxivat de l'original el 2020-07-11. [Consulta: 10 juliol 2020].
  34. ↑ «Berta Bojetu Boeta». ASCE - Association of Significant Cemeteries in Europe. [Consulta: 4 març 2022].
  35. ↑ «Marina Silva». CIDOB. Barcelona Centre for international affairs. [Consulta: febrer 2020].
  36. ↑ «Catherine Meurisse» (en anglès). Lambiek. [Consulta: 6 gener 2025].
  37. ↑ Holbæk-Hanssen, Hilde. «Lise Davidsen» (en noruec). Store norske leksikon, Actualitzat: 26 juliol 2021. [Consulta: abril 2022].
  38. ↑ «Genzebe Dibaba Bio, Stats, and Results | Olympics at Sports-Reference.com», 30-05-2015. Arxivat de l'original el 2015-05-30. [Consulta: 20 gener 2021].
  39. ↑ «Pepita Teixidor i Torres | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 febrer 2020].
  40. ↑ Abellan, Judith; Alcaraz, Joan Pol; Ballester, Marina; Sellarés, Montserat «Dolors Prats de Presas (o Dolors Prats i Respall): La vida inèdita d'una mestra i pintora penedesenca del segle xx». Del Penedès, num. 35, 2019, p. 83-102.
  41. ↑ «Sever d’Antioquia | enciclopedia.cat». [Consulta: 8 febrer 2026].
  42. ↑ «Aleix IV Àngel | enciclopedia.cat». [Consulta: 8 febrer 2026].
  43. ↑ Daftary, Farhad. The Isma'ilis: Their History and Doctrines (en anglès). Cambridge University Press, 2007-09-20, p. 267. ISBN 978-1-139-46578-6.
  44. ↑ «Robert I d'Artois (1216-1250) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 8 febrer 2026].
  45. ↑ Lloyd, Simon «William Longespee II: The Making of an English Crusading Hero (Part I).» (en anglès). Nottingham Medieval Studies, 35, 1-1991, p. 41–69. DOI: 10.1484/J.NMS.3.191. ISSN: 0078-2122.
  46. ↑ «Hülegü | enciclopedia.cat». [Consulta: 8 febrer 2026].
  47. ↑ Biographie, Deutsche. «Dietrich - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 8 febrer 2026].
  48. ↑ K. Górski: Śmierć Przemysła II, [w:] "Roczniki Historyczne", vol. V, Poznań 1929.
  49. ↑ «Saint Helen of Serbia». [Consulta: 8 febrer 2026].
  50. ↑ Marie-Laure Surget, «  », Bulletin de la Société archéologique et historique de l'Orléanais, 2ª sèrie, vol. 18, no 147, 2006, pàg. 37–58 (ISSN 0337-579X)
  51. ↑ «San Girolamo Emiliani (Miani)» (en italià). [Consulta: 8 febrer 2026].
  52. ↑ «Mary, queen of Scotland» (en anglès). Enciclopedia Britannica. [Consulta: 19 desembre 2021].
  53. ↑ «Robert Rollock (1555-1599)». Oxford Dictionary of National Biography.. [Consulta: 8 febrer 2026].
  54. ↑ «Aleix de Rússia | enciclopedia.cat». [Consulta: 8 febrer 2026].
  55. ↑ «Ivan V de Rússia | enciclopedia.cat». [Consulta: 8 febrer 2026].
  56. ↑ Belchem, John; Price, Richard; Knowles, A.V.. Diccionario Akal de Historia del siglo XIX (en castellà). Madrid: Akal, 2007, p. 264. ISBN 978-84-460-1848-3.
  57. ↑ López-Suevos Hernández, Beatriz; Martínez Martínez, Mª Rosario «Eugenia Osterberger (Mme Saunier). La incidencia de la cultura francesa en la compositora galleg». Nalgures, 2016.
  58. ↑ «Iris Murdoch | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 febrer 2020].
  59. ↑ «The Founder of IOI» (en anglès). International Ocean Institute. Universitat de Malta. [Consulta: 19 desembre 2021].
  60. ↑ Bergan, Ronald «Eva Dahlbeck». The Guardian, 11-02-2008 [Consulta: 17 febrer 2020].
  61. ↑ «Mary Wilson, Co-Founder of the Supremes, Dies at 76» (en anglès americà). Variety, 09-02-2021. [Consulta: 12 febrer 2021].
  62. ↑ Schäfer, Joachim. «Kalender - 8. Februar» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
  63. ↑ Santi, beati e testimoni.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.