Elizabetta Gonzaga
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 9 febrer 1471 Màntua (Itàlia) | ||
| Mort | 28 gener 1526 Ferrara (Itàlia) | ||
| Sepultura | Friary of Saint Bernardine (en) | ||
| Regent | |||
| 1508 – 1516 | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | regent | ||
| Altres | |||
| Títol | Duquessa Duchess consort (en) | ||
| Família | Casa de Gonzaga | ||
| Cònjuge | Guidobald I Montefeltro (1489–1508), mort del cònjuge | ||
| Pares | Frederic I Gonzaga | ||
| Germans | Clara Gonzaga Francesc II Gonzaga Giovanni Gonzaga Sigismondo Gonzaga Maddalena Gonzaga | ||
Elizabetta Gonzaga (Màntua, 9 de febrer de 1471 - Ferrara, 28 de gener de 1526), duquessa d'Urbina, era filla de Frederic I Gonzaga, marquès de Màntua, i de Margarida de Baviera.[1] Era, per tant, germana de Francesc II Gonzaga. Va ser reconeguda per la seva vida culta i virtuosa.[2]
Biografia
Matrimoni
L'11 de febrer de 1488 es va casar amb Guidobald Montefeltro, duc d'Urbino.[3] La parella no tingué fills a causa de l'esterilitat del marit,[4] però l'Elisabetta es va negar a divorciar-se'n i el va cuidar durant les seves malalties.[3] Després de la seva mort, l'Elisabetta es va negar a tornar-se a casar.
Elizabetta acompanyà Lucrècia Borja a Ferrara, on la filla del papa es casaria amb Alfons I d'Este. Elizabetta era amiga i confident de la seva cunyada Isabel d'Este, casada amb el seu germà Francesc II Gonzaga.
Fugida d'Urbino
Quan el 21 de juny de 1502 Cèsar Borja ocupà Urbino, Elizabetta era a Màntua, i hi romangué fins que la situació no es va restablir.[3] Pogué tornar a Urbino el 1503.
El 1508 enviudà, però va poder continuar vivint a la cort d'Urbino[5] en qualitat de duquessa mare: la seva neboda Elionor Gonzaga s'havia casat amb el nou duc d'Urbino, Francesco Maria I della Rovere. Aquest sentia un gran afecte per Elizabetta, ja que havia estat adoptat per l'oncle i marit d'ella, Guidobald Montefeltro.
El juny de 1516, Elizabetta hagué d'abandonar, de nou, Urbino, expulsada, juntament amb la cort, pel papa Lleó X, que volia donar el ducat al seu nebot Llorenç de Mèdici.[6] Arruïnada, junt amb Elionor Gonzaga i la comtessa Emilia Pia Montefeltro, la seva cunyada, trobà refugi a Ferrara.[6]
Referències culturals
Elisabetta Gonzaga va ser immortalitzada per l'escriptor Baldassare Castiglione, l'obra del qual de 1528, El cortesà (Il Cortegiano), es va basar en les seves interaccions i converses amb ella.[7]
Un retrat seu d'entre els anys 1504 i 1506 s'atribueix a l'artista Rafael i es troba a la Galeria dels Uffizi, a Florència, Itàlia.
Referències
- ↑ Jansen, 2008, p. 199.
- ↑ Englander, 1990, p. 77.
- 1 2 3 Bartlett, 2013, p. 202.
- ↑ Hall, 2005, p. 29.
- ↑ Opdyke translation of the Book of the Courtier, Page 320 (note 12 to page 2)
- 1 2 Shaw, 2019, p. 170.
- ↑ Findlen, 2002, p. 35.
- Fonts
- Bartlett, Kenneth R. A Short History of the Italian Renaissance. University of Toronto Press, 2013.
- Maria Bellonci, Lucrèce Borgia (1991), ISBN 2-87027-423-8
- Sarah Bradford, Lucrezia Borgia, Milano, Mondadori, 2005. ISBN 88-04-55627-7
- Baldassare Castiglione,The Book of the Courtier, Translated by Leonard Eckstein Opdycke, Published by Courier Dover Publications, 2003, ISBN 0-486-42702-1 Page 320 (note 12 to page 2)
- Englander, David. Culture and Belief in Europe, 1450-1600: An Anthology of Sources. Blackwell Publishing, 1990. ISBN 0-631-16991-1.
- Findlen, Paula. The Italian Renaissance: The Essential Readings. Blackwell Publishing, 2002. ISBN 0-631-22283-9.
- Hall, Marcia B. The Cambridge Companion to Raphael. Cambridge University Press, 2005. ISBN 0-521-80809-X.
- Jansen, S. Debating Women, Politics, and Power in Early Modern Europe. Palgrave Macmillan, 2008.
- Shaw, Christine. Isabella d'Este: A Renaissance Princess. Routledge, 2019.

