Emil Müller
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (de) Emil Adalbert Müller  22 abril 1861 Lanškroun (Imperi Austríac) |
| Mort | 1r setembre 1927 (66 anys) Viena (Àustria) |
| Rector Universitat Tècnica de Viena | |
| 1912 – 1913 ← Wilhelm Suida – Richard Schumann → | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Königsberg - doctor (–1898) Universitat de Viena (1881–1885) Universitat Tècnica de Viena (1879–1881) Schottenfelder Realschule (–1879) |
| Tesi acadèmica | Die Geometrie orientierter Kugeln nach Grassmann'schen Methoden (1898 ) |
| Director de tesi | Wilhelm Franz Meyer |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques |
| Lloc de treball | Viena |
| Ocupació | matemàtic, professor universitari |
| Ocupador | Universitat Tècnica de Viena (1902–1927) Baugewerkschule, Königsberg (1892–1902) Universitat Tècnica de Viena (1886–1892) |
| Membre de | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Rudolf Bereis, Ludwig Eckhart, Ludwig Hofmann i Josef Krames |
| Família | |
| Cònjuge | Gisela Unger |
| Parents | Oskar Unger, cunyat |
Emil Müller (Lanškroun, 22 d'abril de 1861 - Viena, 1 de setembre de 1927) (tot i que algunes fonts donen com a data de naixement el 1860 i com a data de defunció el 1928)[1] va ser un matemàtic austríac.
Vida i obra
Müller va ser escolaritzat a Viena[2] i el 1879 va començar els estudis superiors a la Universitat Tècnica d'aquesta ciutat. També va assistir a les classes de Königsberger i Weyr a la universitat de Viena entre 1883 i 1884.[3] Després de fer el servei militar es va graduar el 1885.[4]
Després d'un any de professor de secundària a Viena, va estar quatre anys de professor assistent a la universitat tècnica de Viena. El 1887 es va casar i el 1892, davant la manca de perspectives professionals a Austria, va acceptar una plaça de professor a la recentment creada Escola Superior de la Construcció a Königsberg, Prússia[5] (avui Kaliningrad, Rússia). Va estar a Königsberg deu anys, període durant el qual va mantenir contactes amb distingits professors de matemàtiques de la universitat de Königsberg com Hilbert, Minkowski i, especialment, Meyer.[4] El 1898 va rebre el doctorat amb una tesi sobre la geometria de les esferes orientades de Grassmann.[6] Des d'aleshores va ser un entusiasta de les teories de Grassmann.[7]
El 1902 va retornar a Viena com professor titular de geometria descriptiva a la universitat tècnica, càrrec que va mantenir fins al seva mort. Els anys 1912 i 1913 va exercir com rector de la universitat.[8]
Müller va publicar més de cinquanta treballs científics,[9] entre els quals destaca el seu Lehrbuch der darstellenden Geometrie für technische Hochschulen (Llibre de geometria descriptiva per a escoles tènicques), publicat en dos volums els anys 1908 i 1916[10] i reeditat diverses vegades. La majoria dels seus treballs versen sobre geometria descriptiva i, malgrat que evita tota abstracció i fins i tot qualsevol aproximació axiomàtica, centra la seva importància en l'enginyeria civil i mecànica, afirmant que l'habilitat espacial només por ser entrenada amb objectes del món físic.[11]
Referències
- ↑ A., 1934, p. 571.
- ↑ Kruppa, 1932, p. 51.
- ↑ Kruppa, 1928, p. 198-199.
- 1 2 Kruppa, 1932, p. 52.
- ↑ Kruppa, 1928, p. 200.
- ↑ Kruppa, 1932, p. 52-53.
- ↑ Crowe, 1994, p. 233.
- ↑ Kruppa, 1932, p. 53.
- ↑ Kruppa, 1932, p. 56-58.
- ↑ A., 1934, p. 572.
- ↑ Stachel, 2019, p. 190.
Bibliografia
- A., R.C. «Müller, Emil (1860-1928)» (en anglès). Isis, Vol. 20, Num. 2, 1934, p. 571-572. ISSN: 0021-1753.
- Crowe, Michael J. A History of Vector Analysis (en anglès). Dover Publ., 1994. ISBN 0-486-67910-1.
- Kruppa, Erwin «Emil Müllers Leben und Wirken» (en alemany). Monatshefte für Mathematik und Physik, Vol. 35, Num. 1, 1928, p. 197-218. DOI: 10.1007/BF01707439. ISSN: 0026-9255.
- Kruppa, Erwin «Emil Müller» (en alemany). Jahresbericht der Deutschen Mathematiker-Vereinigung, 1932, p. 50-58. ISSN: 0012-0456.
- Stachel, Hellmuth. «The Evolution of Descriptive Geometry in Austria». A: Évelyne Barbin, Marta Menghini, Klaus Volkert (eds.). Descriptive Geometry, The Spread of a Polytechnic Art (en anglès). Springer, 2019, p. 181-196. ISBN 978-3-030-14807-2.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Emil Müller» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Schlote, Karl Heinz. «Müller, Emil» (en alemany). Neue Deutsche Biographie, 1997. [Consulta: 7 juny 2026].