Emilio Serrano Ruiz
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 13 març 1850  Vitòria (Àlaba) | ||
| Mort | 8 abril 1939 (89 anys) Madrid | ||
 Acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran (Medalla 30) | |||
| 31 desembre 1900 – 9 abril 1939 – Nemesio Otaño → | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Reial Acadèmia d'Espanya a Roma | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | compositor, pianista | ||
| Membre de | |||
| Gènere | Òpera i sarsuela | ||
| Professors | Joaquín Espín y Guillén i Hilarión Eslava | ||
| Alumnes | Julio Gómez García, Manuel Quislant Botella i Maria Rodrigo Bellido | ||
| Instrument | Piano | ||
| Premis | |||
   | |||
Emilio Serrano Ruiz (Vitòria, 13 de març de 1850 - Madrid, 8 d'abril de 1939) va ser un compositor i pianista basc.[1][2]
Més que per la seua pròpia obra, ha passat a la història per la seua tasca com a professor de tota una generació de compositors en haver accedit a la plaça de catedràtic de composició del Conservatori de Madrid l'any 1894, on entre altres alumnes i tingué a Julio Gómez García, succeint en aquest càrrec a Emilio Arrieta. Així mateix, va ser nomenat pel Comte de Morphy director del prestigiós Institut Filharmònic a Madrid, situat al carrer Esparteros núm. 3, on també va exercir com a professor de composició des de finals de 1883 fins a 1885, any en què viatja a l'estranger com a pensionat de mèrit. En 1884 va publicar el seu Prontuario teòric d'harmonia, davant l'absència d'obres d'aquest tipus.[1][2][3]
Va ser deixeble de Joaquín Espín y Guillén i Hilarión Eslava. Molt apreciat en la Cort, i havent estat mestre de música d'Isabel II, va apostar per la creació d'una òpera nacional. En la dècada del 1890 va estrenar diverses òperes que li van donar molta reputació.
Posteriorment es va orientar vers la sarsuela obtenint un cert èxit l'any 1924 amb La Bejarana
Va ser membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid.
Obres
Llista no exhaustiva
Òpera
- 1882 Mitrídates
- 1890 Giovanna la Pazza, Teatro Real de Madrid.[4]
- 1891 Irene de Ortranto, Teatre Real de Madrid
- 1898 Gonzalo de Córdoba, Teatre Real de Madrid
- La maja de rumbo, Teatre Colón de Buenos Aires
Sarsuela
- 1924 La Bejarana, en col·laboració amb Francisco Alonso
- 1929 El romeral, en col·laboració amb Fernando Díaz Gilés
Altes obres
- 1887 Simfonia en Mi bemoll
- 1908 La primera salida de Don Quijote, poema simfònic
- Quartet de corda en re menor
- Canciones del hogar, per a veu i orquestra
Referències
- 1 2 Fernández Álvarez. Emilio Serrano y el ideal de la ópera española (1850-1939). Tesis doctoral. Universidad Complutense de Madrid, 2016.
- 1 2 Biografía de Emilio Serrano Ruiz, en Auñamendi Eusko Entziklopedia, en la web Euskomedia.org, consultada el 29 de enero de 2017.
- ↑ García Álvarez de la Villa, Beatriz «El Instituto Filarmónico del Conde de Morphy». Cuadernos de Música Iberoamericana, Vol. 29, p. 81-109, 2016.
- ↑ Draayer, Suzanne Rhodes (2009), "Emilio Serrano Ruiz", Ch.23, p.195. Art Song Composers of Spain, en la web Books.googlebooks.co.uk. Scarecrow Press