En ales de la dansa

Infotaula de pel·lículaEn ales de la dansa
Swing Time Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióGeorge Stevens Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióPandro S. Berman Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióVan Nest Polglase Modifica el valor a Wikidata
GuióHoward Lindsay i Allan Scott Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJerome Kern Modifica el valor a Wikidata
FotografiaDavid Abel Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeHenry Berman Modifica el valor a Wikidata
ProductoraRKO Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorRKO Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units Modifica el valor a Wikidata
Estrena1936 Modifica el valor a Wikidata
Durada103 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí Sí
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema musical i comèdia romàntica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióNova York Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0028333 TMDB: 20325 FilmAffinity: 367402 Rottentomatoes: m/1020729-swing_time Allmovie: v48170 AFI: 6906 Musicbrainz (obra): 0de268f8-05d8-46a9-8776-3ea3e4f72fb8 Modifica el valor a Wikidata

En ales de la dansa (títol original en anglès Swing Time)[1] és una pel·lícula musical estatunidenca de George Stevens estrenada el 1936 i doblada al català.

La famosa crítica de dansa, Arlene Croce, considera En ales de la dansa el millor musical de dansa d'Astaire i Rogers;[2] una visió compartida per John Mueller i Hannah Hyam.[3][4] A més a més, compta amb una de les millors valoracions de la crítica cinematogràfica de la dècada del 1930.[5]

Argument

Per protegir la seva carrera de ballarí, els amics de Lucky Garnett (Fred Astaire) l'empenyen a casar-se amb Margaret Watson (Betty Furness) robant-li els seus pantalons. Arribat al matrimoni, aconsegueix reconciliar-se amb el seu futur sogre, el jutge Watson (Harry Bernard), a condició que vagi a Nova York a fer fortuna i no torni fins que hagi ajuntat 25.000 dòlars.

Acompanyat de Pop (Victor Moore), va doncs a Nova York, senseres a la butxaca (havia apostat que aconseguiria casar-se). Coneix Penny Carroll (Ginger Rogers), qui li ensenya a ballar. Per conquerir-la, juga i guanya fins al moment en què s'apropa a la suma fatídica.[6]

Repartiment

  • Fred Astaire: John "Lucky" Garnett
  • Ginger Rogers: Penelope "Penny" Carroll
  • Victor Moore: Edwin "Pop" Carderi
  • Helen Broderick: Mabel Anderson
  • Eric Blore: Mr Gordon
  • Betty Furness: Margaret Watson
  • Georges Metexa: Ricardo Romero
  • Harry Bernard: el jutge Watson

Producció

Inicialment, els títol de la pel·lícula era I Won't Dance i Never Gonna Dance, però els executius de l'estudi es preocuparen pensant que ningú no vindria a veure un musical on ningú ballés i el títol es canvià.[7] Pick Yourself Up també es va considerar com un possible títol, així com també hi havia altres 15 opcions.[8]

La partitura de Jerome Kern, la segona de les dues que va compondre especialment per a Astaire,[9] conté tres de les seves cançons més memorables.[10]

Referències

  1. ↑ Títol en català a Ésadir.cat
  2. ↑ Croce, pp.98-115
  3. ↑ Mueller, pp.100-113
  4. ↑ Hyam, Hannah. Fred and Ginger – The Astaire-Rogers Partnership 1934–1938. Brighton: Pen Press Publications, 2007. ISBN 978-1-905621-96-5.
  5. ↑ Hischak, Thomas. "Swing Time". The Oxford Companion to the American Musical, Oxford University Press 2009. Oxford Reference Online, accessed September 25, 2016 (requires subscription)
  6. ↑ «Swing Time». The New York Times.
  7. ↑ Hischak, Thomas S. The Jerome Kern Encyclopedia. Lantham, Md.: Scarecrow Press, 2013, p. 211. ISBN 978-0-8108-9167-8.
  8. ↑ Swing Time a Catàleg de l'American Film Institute (anglès)
  9. ↑ L'altra era You Were Never Lovelier, mentre que Roberta de Kern originalment es va escriure per al musical Roberta
  10. ↑ Mueller, p.101n: "En una carta del 1936 George Gershwin feia una crítica de la música: "Tot i que no crec que Kern hagi escrit cançons d'èxit destacades, aquí va fer un treball musical molt creïble, bastant encantadora. Per descomptat, no és realment l'ideal per a Astaire i caldria tenir-ho en compte".