En la puta vida

Infotaula de pel·lículaEn la puta vida

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióBeatriz Flores Silva Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióBeatriz Flores Silva, Hubert Toint i Stefan Schmitz Modifica el valor a Wikidata
GuióBeatriz Flores Silva i János Kovácsi Modifica el valor a Wikidata
MúsicaCarlos da Silveira Modifica el valor a Wikidata
FotografiaFrancisco Gózon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMarie-Hélène Dozo i Daniel Márquez Modifica el valor a Wikidata
ProductoraInstitut Cubà de l'Art i la Indústria Cinematogràfics i Avalon Produkcija Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenUruguai i Bèlgica Modifica el valor a Wikidata
Estrena2001 Modifica el valor a Wikidata
Durada103 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMontevideo Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0285066 TMDB: 61072 FilmAffinity: 308123 Allmovie: v258231 Modifica el valor a Wikidata

En la puta vida és una pel·lícula uruguaiana de 2001, en coproducció amb Bèlgica, Espanya i Cuba. Dirigida per Beatriz Flores Silva i basada en el llibre El huevo de la serpiente, de la periodista i escriptora uruguaiana María Urruzola sobre la xarxa de tràfic de dones a l'Uruguai el 1992,[1] és una comèdia dramàtica protagonitzada per Mariana Santángelo, Silvestre, Josep Linuesa, Andrea Fantoni i Martha Gularte.[2] Fou candidata d'Uruguai a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa als Premis Oscar de 2001, però la seva nominació no fou acceptada.[3]

Sinopsi

Sense recursos, amb dos fills i el somni de tenir la seva pròpia perruqueria a Montevideo, Elisa comença a treballar com a acompanyant i aviat, com a prostituta. Al costat de la seva amiga Lulú i el proxeneta d'ambdues, Plácido el Cara, s'instal·len a Barcelona. Però aquests somnis que al principi semblaven realitzables comencen a esvair-se: els maltractaments de Plácido, les baralles amb altres prostitutes i travestís i finalment la mort de Lulú obliguen a Elisa a abandonar a Plácido; començarà a col·laborar amb Marcelo, un policia sensible que l'ajudarà a tornar a l'Uruguai.[4]

Protagonistes

Premis

  • Premis a la millor pel·lícula, millor actuació femenina i premi del públic a la VIII Mostra de Cinema Llatinoamericà de Lleida (2002).[5]
  • Esment especial del jurat en el Festival de Cinema Llatí de Miami (2002).
  • Segon premi en el Festival Internacional de Cinema Llatí de Chicago (2002).
  • Tercer premi del públic en el Festival Internacional de Cinema Llatí de Los Angeles (2002).
  • Premi a la millor actuació femenina en la Setmana de Cinema Iberoamericà de Villaverde, Espanya (2002).
  • Premi Mercosur a la pel·lícula favorita del públic en el Festival Iberoamericà de Cinema i Vídeo Cinesul, Rio de Janeiro (2002).
  • Esment especial en el Festival de Cinema de Santa Cruz, Bolívia (2002).
  • Premi a la millor actuació femenina al Festival Internacional de Cinema de Viña del Mar (2002).
  • Premi del públic en el Festival Internacional de Cinema de Paraguai (2002).
  • Premi al millor director al Festival de Cinema de Bogotà (2002).
  • Premi especial del jurat a Festival de Cinema Llatinoamericà de Trieste (2001).
  • Colón d'Or i Clau de la llibertat al Festival de Cinema Iberoamericà de Huelva (2001).[6]
  • Premio Radio la Habana al Festival Internacional del Nou Cinema Llatinoamericà de l'Havana (2001).
  • Premi especial i premis a la millor música i actriu revelació, Asociación de Críticos de Cine del Uruguay (2001).[4]

Referències

  1. ↑ Deveny, Thomas G.. Migration in Contemporary Hispanic Cinema. Scarecrow Press, Inc., 2012, p. 326. ISBN 9780810885042 [Consulta: 6 juliol 2016].
  2. ↑ En la puta vida a Programa Ibermedia
  3. ↑ «51 Countries In Race For Oscar». Academy of Motion Picture Arts and Sciences, 19-11-2001. Arxivat de l'original el 4 juliol 2008. [Consulta: 12 agost 2008].
  4. 1 2 Uruguay Film Commission & Promotion Office. «En la puta vida». A: 25 años de cine de ficción (1985-2010), 2012, p. 56 [Consulta: 12 gener 2016].
  5. ↑ Un sucio cuento de hadas, EL País, 29 de març de 2002
  6. ↑ 'En la puta vida', una película sobre la prostitución de una inmigrante, gana el Colón de Oro de Huelva, El País, 25 de novembre de 2001

Enllaços externs