Enric Fontana Codina

Enric Fontana Codina

Biografia
Naixement	17 octubre 1921 Reus (Baix Camp)
Mort	1989 (67/68 anys) Madrid
Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 16 juliol 1973 – Agustín Cotorruelo Sendagorta → Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
6 novembre 1967 – 12 novembre 1971 ← Faustino García-Moncó Fernández Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes
Dades personals
Religió	Catolicisme
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Advocat, polític, i empresari
Partit	Carlí FE de las JONS
Carrera militar
Conflicte	Guerra Civil espanyola
Premis
(1973)  Gran Creu de l'Orde de Carles III (1972)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica (1969)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi (1968)  Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc (1966)  Gran Creu de l'Orde Civil del Mèrit Agrícola (1966)  Gran Creu de l'Orde de Cisneros (1965)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil

Enric Fontana Codina (Reus, Baix Camp, 17 d'octubre de 1921) – Madrid (1989) va ser un advocat, polític i empresari català. Va ser designat ministre de Comerç durant el franquisme.^[1]

Nascut a Reus el 17 d'octubre de 1921 en una família de la burgesia reusenca, el seu pare era el comerciant Enric Fontana Grau, d'ideologia dretana i fundador de la C.E.D.A. a Reus el 1935. Els Fontana, posseïen un mas senyorial a Reus, construït per l'arquitecte reusenc Pere Caselles, a la Riera de Miró i enderrocat l'any 1975, just a la zona on després es va construir el conjunt conegut com a Bellpark. Gràcies a influències polítiques van bastir una gran empresa d'oli, coneguda com la Fontoil.

Membre d'Acció Catòlica, als quinze anys es va allistar voluntari en el Terç de Requetès de Guipúscoa i, més tard en el Terç de Nostra Senyora de Montserrat.

En acabar la guerra es va establir a Barcelona, on va cursar els estudis de batxillerat i iniciar estudis de Dret. Es llicenciarà en Dret a la Universitat de Barcelona. Era company de promoció de Laureà López Rodó que va ser una persona decisiva en la seva carrera política.

Acabada la carrera es va traslladar a Madrid on va dirigir l'empresa familiar FONTOIL, dedicada a l'exportació d'olis. Tota la dècada dels 50 va seguir en els negocis familiars.

En la dècada següent (1960-1969) entrarà en política.^[3] El 1962 va ser nomenat director tècnic de consum de la Comissaria General d'Abastaments i Transports, i es vinculà a la Comissaria del Pla de Desenvolupament que dirigia el seu amic i company de carrera Laureà López Rodó. Va participar en les comissions i ponències que aquesta comissaria organitzava i va presidir la Comissió d'Indústria i Alimentació dependent del Pla. El 1967 serà Procurador en Corts espanyoles pel terç familiar de la província de Tarragona, i va ser nomenat Conseller del Regne.^[4]

En la remodelació ministerial produïda arran de l'escàndol «Matesa», i recomanat per López Rodó va ser nomenat ministre de Comerç^[5] pel general Franco el 29 octubre 1969. Es va mantenir en el càrrec fins a l'11 de juny de 1973. Com a ministre va aconseguir l'any 1970 la signatura d'un acord preferencial amb la Comunitat Econòmica Europea, que sense assegurar l'admissió d'Espanya com membre de ple dret a la CEE, que sols s'assolí durant la democràcia, si que beneficià l'economia de l'Estat espanyol degut a la reducció de les barreres aranzelàries que gravaven el fluix de productes. Va cessar el 1973 en constituir-se el primer govern presidit per l'almirall Luis Carrero Blanco.

Un cop arribada la democràcia va abandonar la política i es va dedicar l'empresa privada i a càrrecs empresarials institucionals. Serà vocal de la Cambra de Comerç de Reus, membre de la delegació espanyola al Consell Oleícola Internacional, conseller del Banc d'Espanya i membre del Consell del Banc de Crèdit Agrícola. Va morir a Madrid el 26 de juny de 1989. Estava en possessió de diverses condecoracions, la Gran Creu de Carles III, la Creu del Mèrit Militar, la Gran Creu d'Alfons X el Savi, i d'altres, com ara la Gran Creu de Sant Jordi de Grècia.^[1]