Enric Fontana Codina

Plantilla:Infotaula personaEnric Fontana Codina
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 octubre 1921 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort1989 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 16 juliol 1973 – Agustín Cotorruelo Sendagorta →
Procurador a Corts
6 novembre 1967 – 12 novembre 1971
← Faustino García-Moncó Fernández
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAdvocat, polític, i empresari
PartitCarlí
FE de las JONS
Carrera militar
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata
Premis

Enric Fontana Codina (Reus, Baix Camp, 17 d'octubre de 1921) – Madrid (1989) va ser un advocat, polític i empresari català. Va ser designat ministre de Comerç durant el franquisme.[1]

Biografia

Nascut a Reus el 17 d'octubre de 1921 en una família de la burgesia reusenca, el seu pare era el comerciant Enric Fontana Grau, d'ideologia dretana i fundador de la C.E.D.A. a Reus el 1935. Els Fontana, posseïen un mas senyorial a Reus, construït per l'arquitecte reusenc Pere Caselles, a la Riera de Miró i enderrocat l'any 1975, just a la zona on després es va construir el conjunt conegut com a Bellpark. Gràcies a influències polítiques van bastir una gran empresa d'oli, coneguda com la Fontoil.

Guerra Civil

Membre d'Acció Catòlica, als quinze anys es va allistar voluntari en el Terç de Requetès de Guipúscoa i, més tard en el Terç de Nostra Senyora de Montserrat.

Trajectòria durant el franquisme[2]

En acabar la guerra es va establir a Barcelona, on va cursar els estudis de batxillerat i iniciar estudis de Dret. Es llicenciarà en Dret a la Universitat de Barcelona. Era company de promoció de Laureà López Rodó que va ser una persona decisiva en la seva carrera política.

Acabada la carrera es va traslladar a Madrid on va dirigir l'empresa familiar FONTOIL, dedicada a l'exportació d'olis. Tota la dècada dels 50 va seguir en els negocis familiars.

En la dècada següent (1960-1969) entrarà en política.[3] El 1962 va ser nomenat director tècnic de consum de la Comissaria General d'Abastaments i Transports, i es vinculà a la Comissaria del Pla de Desenvolupament que dirigia el seu amic i company de carrera Laureà López Rodó. Va participar en les comissions i ponències que aquesta comissaria organitzava i va presidir la Comissió d'Indústria i Alimentació dependent del Pla. El 1967 serà Procurador en Corts espanyoles pel terç familiar de la província de Tarragona, i va ser nomenat Conseller del Regne.[4]

En la remodelació ministerial produïda arran de l'escàndol «Matesa», i recomanat per López Rodó va ser nomenat ministre de Comerç[5] pel general Franco el 29 octubre 1969. Es va mantenir en el càrrec fins a l'11 de juny de 1973. Com a ministre va aconseguir l'any 1970 la signatura d'un acord preferencial amb la Comunitat Econòmica Europea, que sense assegurar l'admissió d'Espanya com membre de ple dret a la CEE, que sols s'assolí durant la democràcia, si que beneficià l'economia de l'Estat espanyol degut a la reducció de les barreres aranzelàries que gravaven el fluix de productes. Va cessar el 1973 en constituir-se el primer govern presidit per l'almirall Luis Carrero Blanco.

L'etapa democràtica[6]

Un cop arribada la democràcia va abandonar la política i es va dedicar l'empresa privada i a càrrecs empresarials institucionals. Serà vocal de la Cambra de Comerç de Reus, membre de la delegació espanyola al Consell Oleícola Internacional, conseller del Banc d'Espanya i membre del Consell del Banc de Crèdit Agrícola. Va morir a Madrid el 26 de juny de 1989. Estava en possessió de diverses condecoracions, la Gran Creu de Carles III, la Creu del Mèrit Militar, la Gran Creu d'Alfons X el Savi, i d'altres, com ara la Gran Creu de Sant Jordi de Grècia.[1]

Referències

  1. 1 2 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs: vol. I. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 273.
  2. ↑ Alex Carrera Gimenez artícle «Enrique Fontana Codina (Reus,1921-Madrid 1989)» al llibre Diccionario. Catalunya durante el franquismo. Vic: Eumo, 2006
  3. ↑ Alex Carrera Giménez Vic 2006pàg 173
  4. ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
  5. ↑ Alex Carrera Gimenez Vic 2006 pàg 173
  6. ↑ Alex Carrera Gimenez Vic 2006pàg 173


Càrrecs públics
Precedit per:
Faustino Garcia-Moncó Fernández
Ministre de Comerç
Espanya

1969-1973
Succeït per:
Agustín Cotorruelo Sendagorta