Enric Pla i Deniel

Plantilla:Infotaula personaEnric Pla i Deniel
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Enrique Plá y Deniel Modifica el valor a Wikidata
19 desembre 1876 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort5 juliol 1968 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Toledo (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Toledo Modifica el valor a Wikidata
President de la Conferència Episcopal Espanyola
30 abril 1965 – 28 febrer 1966
← cap valor – Fernando Quiroga Palacios →
Cardenal prevere San Pietro in Montorio
18 febrer 1946 – 5 juliol 1968
← Isidre Gomà i Tomàs – Arturo Tabera Araoz →
Procurador a Corts
16 març 1943 – 1r maig 1946
Arquebisbe de Toledo
31 octubre 1941 – 5 juliol 1968
← Isidre Gomà i Tomàs – Vicent Enrique i Tarancón →
Bisbe de Salamanca
28 gener 1935 – 31 octubre 1941
← Francisco Frutos Valiente – Francisco Barbado Viejo →
Bisbe d'Àvila
4 desembre 1918 – 8 gener 1935
← Joaquín Beltrán y Asensio – Santos Moro Briz →
Diòcesi: bisbat d'Àvila
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques (Medalla 14)
12 febrer 1946
← Manuel Barbado Viejo – José Pemartín Sanjuán →
Cardenal
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbisbe catòlic (1919–), sacerdot catòlic (1900–), arquebisbe, polític, teòleg catòlic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Consagració8 de juny de 1919
per Francesco Ragonesi
Proclamació cardenalícia18 de febrer de 1946
per Pius XII
Cardenal Prevere de San Pietro in Montorio
Participà en
19 juny 1963conclave de 1963
11 octubre 1962sessió primera del Concili Vaticà II
28 octubre 1958Conclave de 1958 Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansNarcís Pla i Deniel Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata
(la) Fiat Voluntas Tuas Modifica el valor a Wikidata

Lloc webFitxa a catholic-hierarchy.org

Enric Pla i Deniel (Barcelona, 19 de desembre de 1876[1] - Toledo, 5 de juliol del 1968) fou un bisbe i cardenal català.

Biografia

Fill de Narcís Pla i Masgrau, paleta, natural de Caldes de Malavella, i de Emília Deniel Calonja, de Sant Pere de Roda. Va estudiar al Seminari Conciliar de Barcelona i seguidament a Roma, on es doctorà en Filosofia i Teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana. A Roma mateix fou ordenat sacerdot el 25 de juliol de 1900, i hi continuà estudiant a la Pontificia Accademia Romana di San Tommaso d'Aquino fins a doctorar-s'hi en Dret Canònic.[2]

Tornat a Barcelona el 1903, fou professor del seu seminari i canonge de la catedral. Va impulsar i dirigir les revistes "El Social", "Revista Eclesiástica" i "Revista Social".

El 1918 el papa Benet XV el nomenà bisbe d'Àvila, i el 9 de juny de l'any següent, a Barcelona, rebé la consagració episcopal de mans del nunci de la Santa Seu Francesco Ragonesi. President d'Acció Catòlica, va ser un dels impulsors d'Acció Popular el 1931, tot just instaurada la Segona República, com a opció política de les masses catòliques.

Traslladat a la seu episcopal de Salamanca el 28 de gener de 1935, després de la revolta contra el govern de la República s'adherí fervorosament als facciosos. Quan el general Franco va establir el seu govern a la ciutat on Pla era bisbe, li va arribar a cedir el seu palau episcopal. Va escriure la carta pastoral "Las dos ciudades", on justificava la revolta i que va contribuir la fonamentació teològica del que va denominar "croada".[3]

El 3 d'octubre de 1941 va ser nomenat arquebisbe de Toledo i primat d'Espanya. El 22 de febrer de 1946 el papa Pius XII el va crear cardenal del títol de San Pietro in Montorio que ja havia ostentat el seu predecessor a la seu toledana, Isidre Gomà i Tomàs.

Va ser Procurador a Corts el 1943 i membre del Consell del Regne i del de Regència.[4] El 1960, tanmateix, va donar el seu suport a membres d'Acció Catòlica que reclamaven el seu dret a participar en vagues i poc temps després va dimitir dels seus càrrecs polítics.

Va participar en el Concili Vaticà II, del consell de presidència del qual fou membre. En funció del seu cardenalat havia pres part als conclave de 1958,[5] que elegí Joan XXIII, i de 1963, que elegí Pau VI.

Referències

  1. ↑ «Registre de Naixements.Any 1876.Registre núm.6143». Arxiu Municipal de Barcelona, 19-12-1876. [Consulta: 27 octubre 2019].
  2. ↑ «Enric Pla i Deniel». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  3. ↑ Mary Vincent, Catholicism in the Spanish Second Republic, Clarendon Press, Oxford p.18
  4. ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
  5. ↑ Lentz, Harris M. Popes and Cardinals of the 20th Century: A Biographical Dictionary (en castellà). McFarland & Company, 2002, p. 147. ISBN McFarland & Company.