Enrique Villarroya Llorens

Plantilla:Infotaula personaEnrique Villarroya Llorens
Biografia
Naixement1844 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort1899 Modifica el valor a Wikidata (54/55 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Senador al Senat espanyol
19 març 1893 – 16 octubre 1894
Circumscripció electoral: Castelló
Senador al Senat espanyol
15 febrer 1891 – 19 març 1893
Circumscripció electoral: Universitat de València
Senador al Senat espanyol
23 març 1890 – 15 febrer 1891
Circumscripció electoral: Toledo
Diputat a Corts
29 maig 1884 – 8 març 1886
← Manuel de Salamanca Negrete – José Manteca Oria →
Circumscripció electoral: Districte electoral de Xelva
Diputat a Corts
30 agost 1881 – 31 març 1884
← Manuel Pérez de Junquitu y Gómez de Barreda – Manuel Pérez de Junquitu y Gómez de Barreda →
Circumscripció electoral: Districte electoral de Llíria
Diputat a Corts
18 febrer 1876 – 30 desembre 1878 – Manuel Pérez de Junquitu y Gómez de Barreda →
Circumscripció electoral: Districte electoral de Llíria
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
29 abril 1872 – 28 juny 1872
← Diego Musoles de Arremendía – Vicent Barberá i Villegas →
Circumscripció electoral: Districte electoral de Llíria
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Fusionista Modifica el valor a Wikidata
Premis

Enrique Villarroya Llorens (castellà: Enrique Villarroya) (València, 1844 - València, 1899) fou un polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Biografia

Era nebot de Domingo Mascarós Vicente. La seva família tenia propietats a Ontinyent i València i es casà amb la filla del Marquès de San Joaquín. Es quedà orfe de pare als dos anys i la seva mare el va enviar a estudiar a França i Bèlgica. Allí va participar en el Congrés Liberal de Malines.

Quan tornà a València el 1864 treballà com a periodista a La Unión i El Valenciano, dirigits per Trinitario Ruiz Capdepón, aleshores cap de la Unió Liberal. El 1866 començà la carrera diplomàtica i el 1869 fou secretari del Ministre d'Estat, Juan Álvarez de Lorenzana y Guerrero. El novembre de 1869 dirigí el diari La Patria, que defensava la candidatura com a rei d'Espanya del duc de Montpensier. Després va formar part del Partit Constitucional i fou elegit diputat per Llíria a les eleccions generals espanyoles d'abril de 1872, alhora que exercia de corresponsal a Madrid de Le Français i de la Revue Generale.

Després del cop d'estat del general Pavía (gener de 1874) fou nomenat diputat provincial. Alhora, es distancià de Trinitario Ruiz Capdepón, i formà una fracció dissident liberal aplegada al costat del diari EL Comercio. Després de la restauració borbònica fou elegit diputat del Partit Constitucional pel districte de Llíria a les eleccions generals espanyoles de 1876. Fou derrotat a les eleccions de 1879, però fou novament elegit diputat pel districte de Llíria a les eleccions generals espanyoles de 1881 per Izquierda Dinástica, i pel de Xelva a les eleccions generals espanyoles de 1884, aquest cop dins les files del Partit Liberal Fusionista. El 1889 fou nomenat senador per la província de Toledo, el 1891 ho fou per la Universitat de València i el 1893 per la província de Castelló.

Obres

  • Eulalia (1865), novel·la

Referències

  • Javier Paniagua Fuentes y J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.576. ISBN 9788495484802. 
  • Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
  • Fitxa del Senat