Eric II

Aquest article tracta sobre el rei de Dinamarca. Si cerqueu el rei de Noruega, vegeu «Eric Magnusson».
Plantilla:Infotaula personaEric II
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1090 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 setembre 1137 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (46/47 anys)
Urnehoved Tingsted (Dinamarca) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacatedral de Ribe Modifica el valor a Wikidata
Monarca de Dinamarca
1134 – 1137
← Nicolau I de Dinamarca – Erik III de Dinamarca → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa d'Estridsen Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMalfrid de Kiev (1132 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
ParellaThunna Modifica el valor a Wikidata
FillsSven III
 () Thunna Modifica el valor a Wikidata
PareEric I de Dinamarca Modifica el valor a Wikidata
GermansHarald Kesja
Canut Lavard
Ragnhild Eriksdatter Modifica el valor a Wikidata

Eric el Memorable —danès: Erik II Emune — (c. 1090 – 18 de juliol del 1137) fou rei de Dinamarca entre 1134 i 1137. Eric era fill il·legítim del rei Eric I de Dinamarca, qui va governar Dinamarca del 1095 al 1103. Eric el Memorable es va rebel·lar contra el seu oncle Nicolau de Dinamarca, i va ser declarat rei el 1134. Va castigar el seu adversaris severament i recompensà generosament als seus seguidors. Fou mort per un subjecte el 1137, i promptament succeït pel seu nebot, Eric III.

Família

Eric va néixer al voltant del 1090, essent fill del rei Eric I de Dinamarca i una concubina de nom desconegut.[1] Poc temps abans del 1130, Eric es casà amb Malmfred de Kíev, la filla del Gran Duc de Kíev Mstislav I i Cristina Ingesdotter de Suècia.[1] Malmfred havia estat casada amb el rei Sigurd I de Noruega. Amb la seva concubina Thunna, Eric va tenir el fill il·legítim Sven, qui més tard esdevindria rei de Dinamarca Sven III.[2]

Orígens

Rebé algunes illes daneses del seu germanastre Canut Lavard, i fou jarl de Møn, Lolland i Falster.[2][3] Quan Lavard va ser assassinat el 1131, Eric s'uní al seu germanastre Harald Kesja en una rebel·lió contra el rei responsable Nicolau de Dinamarca.[4] Eric va ser elegit antirei de Dinamarca a Escània l'abril del 1131, el qual va incitar a Kesja a donar suport a Nicolau per gelosia.[1]

L'exèrcit d'Eric va perdre diverses batalles contra Nicolau i el seu fill Magnus el Fort, incloent Jelling a Jutlàndia el 1131 i Værbro a Sjælland, i va fugir a Escània.[4] La seva retirada li valgué el sobrenom de Peu de Llebre.[2] Eric provà infructuosament convèncer a Lotari III, Emperador del Sacre Imperi per donar suport la seva oferta per a ser rei, i no tingué sort en la seva petició d'ajuda a Magnus IV de Noruega.[4][2] Va retornar a Escània el 1134, on l' Arquebisbe Asser de Lund s'uní a la seva causa, i Lotari finalment també li donà suport.[1] El 1134, va derrotar l'exèrcit sencer del rei Nicolau a la batalla de Fotevik a Escània, amb l'ajuda crucial de mercenaris alemanys a cavall, i Nicolau va morir aquell any.[3]

Rei de Dinamarca

Eric va ser proclamat rei al landsting (assemblea) d'Escània al turó de Sant Liber, i fet de Lund la seva capital.[5] Amb la contundent victòria a Fotevik, Eric rebé el renom de el Memorable que reemplaçà el sobrenom de Peu de Llebre.[2] Kesja tornà a Dinamarca, i va ser proclamat rei al landsting d'Urnehoved a Schleswig. Eric el perseguí i matà a Kesja i els seus fills, dels qui només escapà amb vida Olaf Haraldsen.[4]

Llavors treballà per consolidar i legitimar el seu regnat. Va donar títols i privilegis als seus seguidors, i va proclamar a Eskil, nebot d'Asser, Bisbe de Roskilde. Va iniciar el procés per a la canonització del seu germanastre Canut Lavard i va establir una abadia a Ringsted per documentar els informes dels miracles a la tomba de Canut.[4] Eric va voler establir el dret diví reial, i la canonització de Canut donaria suport a la seva reclamació en el tron.[1] Canut finalment fou canonitzat el 1170.

Eric era reputat per la seva duresa envers els seus enemics.[1] L'estiu del 1136, Eric conduí una croada contra la població pagana al l'illa bàltica de Rügen i la seva capital Arkona.[2] Va ordenar als seus homes que excavessin un canal entre la ciutat i la resta de l'illa. El canal va tenir l'efecte d'assecar la font que subministrava aigua a Arkona forçant-la a la rendició.[6] Però abans d'aquest èxit a Arkona, Eric fou derrotat en una batalla naval el 1135 prop de la costa danesa, i els eslaus dirigits pel Duc de Pomerània Ratibor I, saquejà Roskilde (la capital danesa), i un any més tard, després de la batalla de Konungahela (avui dia Kungälv a Suècia) també saquejà aquella ciutat.[7] S'uní a Magnus en una infructuosa campanya a Noruega, en la que incendià Oslo.[2][1] Quan tingué notícia que Eskil s'havia aixecat el nobles de Sjælland en contra d'ell, Eric viatjà cap al nord per tal de posar fia a la rebel·lió que s'estenia ràpidament per Fiònia i Jutlàndia, i imposà una severa multa a Eskil.[1]

Mort

La mort d'Eric, tal com la relata Arild Huitfeldt: Un governant dur i impopular, Eric va morir a landsting a Urnehoved el 1137. El rei Eric rebé un fort cop d'un noble local, Sorte Plov. Segons la llegenda, Sorte Plov demanava permís preguntat per apropar-se el rei, portant una llança a la mà amb un bloc de fusta protegint la punta. Havent-se adonat que el rei Eric no vestia cap ausberg sota la seva túnica, Sorte Plov etzibà una puntada de peu al bloc de fusta, i travessà el rei amb la seva llança. El nebot del rei Eric, Eric Håkonssøn, feu un pas endavant amb l'espasa a la mà, però el noble li va dir per calmar-lo veient que Eric era el següent a la línia del tron, sent l'únic home d'adult a la família reial: " Aparta la teva maça, jove Eric. Un sucós tros de carn ha caigut al teu bol! "Segons la llegenda, Sorte Plov va escapar amb vida.[8]

Eric fou mort el 18 de juliol de 1137. Va ser enterrat a la catedral de Ribe.[4] Eric Håkonssøn llavors fou coronat com Eric III.

Notes

  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 Stefan Pajung, Erik Emune ca. 1090–1137 Arxivat 2011-07-19 a Wayback Machine., danmarkshistorien.dk, Universitat d'Aarhus, 20 de gener del 2010
  2. 1 2 3 4 5 6 7 Bricka, Carl Frederik, Dansk Biografisk Lexikon, vol.
  3. 1 2 Palle Birk Hansen, Forside > Jubilæumslogo > Logohistorier > Peder Bodilsen Arxivat 2011-07-19 a Wayback Machine., Næstved Municipality
  4. 1 2 3 4 5 6 Erik 2.
  5. ↑ 1050–1250 – Konge og Kirke at Oresundstid.dk
  6. ↑ Arxivat 2011-07-19 a Wayback Machine. Erik Emune [1134–1137 Arxivat 2011-07-19 a Wayback Machine. at Mogwai.dk
  7. ↑ Olga Baranowska, Pomorze Zachodnie, moja mała ojczyzna, Szczecin 2001, wyd.
  8. ↑ Huitfeldt, Arild.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.