Ermita del Puig de Maria
| Dades | ||||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | Església, eremitori i monestir | |||
| Construcció | 1348 | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Pollença (Balears) | |||
| Lloc | Puig de Maria | |||
| ||||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Data | 30 novembre 1993 | |||
| Identificador | RI-51-0008491 | |||
L'ermita o santuari del Puig de Maria, dit també de la Mare de Déu del Puig,[1] és un santuari i antiga ermita de Pollença (Mallorca). Es tracta d'un lloc de peregrinació local, on el poble de Pollença venera la imatge de la Mare de Déu del Puig,[2] i d'un santuari amb servei d'hostatgeria.[3]

Història
La primera notícia d'un edifici religiós al cim del puig de Maria és de 1348, quan els jurats de la vila n'encarregaren la construcció,[1] segurament arran de la pesta negra.[2] Més endavant, entre 1362-1365 s'hi establiren les primeres ermitanes, procedents del puig de Can Sales: sor Flor Ricomana, la fundadora (morta el 1388); Simona Alzina, la filla; i Dolça Blanc. Anys més tard, el 1371, la comunitat s'erigí canònicament en monestir, amb Flor Ricomana com a priora i seguint la regla de sant Pere.[4] Finalment, després de tensions amb el prior de Pollença, de l'orde de l'Hospital de Sant Joan, i gràcies a la protecció del bisbe de Mallorca i el rei, el papa Climent VI convertí la comunitat (de vint monges) en priorat de canongesses de Sant Agustí (1388).[1][2]
El 1564, com a conseqüència de les disposicions del Concili de Trento, les monges hagueren d'elegir entre acceptar la clausura rigorosa o abandonar el lloc;[1][2] es decantaren per la segona opció, i s'establiren a Palma, per fundar, finalment (1576), el convent de la Concepció.[4] Les monges retengueren la possessió del Puig, però l'edifici caigué en desús, i el 1638 fou retornat als jurats de Pollença, que el reformaren entre 1682-1692[1] i el 1743, quan referen la coberta del temple.[2] A partir de llavors, passà a ser gestionat per un donat i un obrer, en col·laboració amb el consistori i la parròquia.[5]
El 1917 s'hi instal·laren ermitans de Sant Pau i Sant Antoni, i el 1968 passà a les missioneres dels Sagrats Cors, que l'abandonaren el 1988, quan passà a fer-se'n càrrec un grup de seglars.[1]
El 2022 els donats que es feien càrrec de l'hostatgeria i el santuari acabaren la concessió,[6] i s'aprofità per reformar tot el complex, amb previsió de reobrir el servei al 2025.[7]
Descripció
El santuari està situat al bell cim del puig de Maria, a 333 msnm,[1] al qual s'accedeix per un camí que només és transitable a peu (els assajos per construir-hi una carretera als anys vuitanta no fructificaren).[5]
Tot el complex està format per diverses edificacions, d'entre les quals destaca, davant el pati, el temple, que data del segle xv, malgrat que la façana és de 1858 i la coberta fou refeta el 1743. Es tracta d'una església d'una sola nau en la qual destaca la imatge de la Mare de Déu del Puig, talla gòtica, situada en un cambril. D'entre els elements més antics hi ha la torre, de final del segle xiv,[1] i el refetor, molt ben conservat.
El conjunt ha estat declarat Bé d'Interés Cultural.
Devoció
La imatge venerada al santuari és la de la Mare de Déu del Puig. Diu la llegenda que les ermitanes del bosc de Can Sales veieren la imatge de la Mare de Déu a l'alçada del Puig: el poble decidí de pujar-hi, i es descobrí la imatge de la Mare de Déu que actualment es conserva. Malgrat que l'existència de les monges de Can Sales està provada documentalment, la fundació del santuari es vincula més aviat a la pesta negra.[5]
Malgrat que la patrona del poble és la Mare de Déu dels Àngels, a l'hora d'encomanar-se al favor diví els pollencins prefereixen sempre la Mare de Déu del Puig, que és objecte de nombroses ofrenes i peregrinacions. Així, el santuari conté una sala plena d'ofrenes votives, i fins fa poc era habitual que la gent prometés pujar al Puig com a resposta a un favor rebut, fins i tot diàriament.[5]
Destaca especialment el pancaritat que se celebra per Pasqua, que té els orígens al segle xvii, quan el santuari passà al poble i fou reformat pels jurats. Durant segles tengué una gran popularitat, i consistia en una festa que s'estenia fins a tres dies amb balls i àpats sufragats pel consistori. El 1869, l'església fou profanada per part de membres del Partit Republicà, entre els quals qualque regidor, fet que trasbalsà tant la comunitat que, durant la resta de segle, el pancaritat es veié reduït als actes litúrgics. El segle xx es reprengué el costum, però força modificat i centrat en el dimarts de Pasqua. El 1987, es desplaçà de dimarts a dilluns, dia en què se celebra encara actualment.[5]
Galeria
La cuina
El refetor
L'església
La torre
Referències
- 1 2 3 4 5 6 7 8 «Maria, ermita del Puig de». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum X. Palma: Promomallorca, p. 226. ISBN 84-8661702-2.
- 1 2 3 4 5 «el Puig de Maria». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Santuari del Puig de Maria». Mallorca peregrina. Spiritual Mallorca.
- 1 2 «Monestir del Puig de Pollença». Monestirs.cat.
- 1 2 3 4 5 March Bisbal, Jaume «El Puig de Maria (Pollença)». Caramella, 21, 2009, p. 12-16.
- ↑ «El santuario del Puig de Maria de Pollença cerrará al no haber nuevos ‘donats' para gestionarlo». Última Hora, 30 desembre 2022.
- ↑ «El Puig de Maria de Pollença reabrirá en Pascua tras dos años de inactividad». Última Hora, 11 febrer 2025.
Bibliografia complementària
- Encinas Sánchez, José Antonio. El Santuario de Pollensa: sus raíces históricas, el Puig de la Mare de Déu y la imagen sagrada. Pollença: Tarsilbet, 1989.

