Ernesto Badini
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 setembre 1876  San Colombano al Lambro (Itàlia) |
| Mort | 6 juliol 1937 (60 anys) Milà (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera |
| Veu | Baríton |
| Instrument | Veu |
| Segell discogràfic | Fonotipia |
   | |
Ernesto Badini (San Colombano al Lambro (Llombardia), 14 de setembre, 1876 - Milà, 6 de juliol, 1937), va ser un cantant d'òpera italià que cantava en el registre de baríton.[1] Es va formar al Conservatori de Milà i va debutar com a Matteo (a Fra Diavolo) al Teatro Gaffurio de Lodi el 1896. Badini va ser un intèrpret habitual a La Scala de Milà i va aconseguir el seu principal èxit en el paper còmic de Gianni Schicchi de Puccini.
Biografia
A Il signor Bruschino (Rossini), es deia que amb un repartiment generalment "excel·lent" va "cooperar de bona gana".[2] Al Covent Garden: va interpretar Marcello a La bohème (Puccini): "no era particularment adequat per a aquest paper"[3] També va treballar a Sud-amèrica i Salzburg.
La seva veu es va descriure com a "servible en lloc de rica":[1] mentre que la seva habilitat interpretativa demostrava "un estil segur i una economia de gestos".[1]
- Estrenes
Va participar en diverses estrenes, com ara:
- Puccini: Gianni Schicchi (estrenes a Milà i Covent Garden). "... una imatge deliciosa de Schicchi, que entra plenament en l'esperit de l'obra"[4]
- Pietro Mascagni: Il piccolo Marat (món)
- Pietro Mascagni: Pinotta (món)[5]
- La cena delle beffe de Umberto Giordano (món)
- Sly de Ermanno Wolf-Ferrari (món).
Enregistraments
- I Pagliacci Enregistrament complet 1907, director d'orquestra Carlo Sabajno. Silvio.[6]
- Il barbiere di Siviglia Enregistrament complet 1919, director d'orquestra Carlo Sabajno. Fígaro. Vegeu: Carlo Sabajno, Viquipèdia, Discografia: • 1919 Rossini: Il barbiere di Siviglia – Ernesto Badini, Malvina Pereira, Edoardo Taliani; Orquestra i Cor de La Scala, Milà. Companyia de gramòfons.
Don Pasquale: Badini va participar en el primer enregistrament complet. Aquesta actuació el va mostrar com "Un antic baríton líric que es va convertir en un bufó magnífic".[7] "Badini parla tant com canta, però quina diferència quan canta, i també en la solidesa tonal de la seva parla". ([8])
També es van crear diversos discs amb fragments amb les discogràfiques següents:
- Columbia Graphophone Company
- 1925: fragments: Gianni Schicchi, Magic Flute
- Victor Talking Machine Company
- cat 45035 Otello, fragments de Barbiere
Referències
- 1 2 3 J.B. Steane. The New Grove Dictionary of Opera
- ↑ The Musical Times, 1 July 1917, p. 321
- ↑ The Musical Times, 1 June 1920, p. 394
- ↑ The Musical Times, 1 August 1920, p. 547–8
- ↑ New York Times, 24 March 1932, p. 24
- ↑ Ruggero Leoncavallo "I Pagliacci" 1907, 12 d'agost de 2013, <https://www.youtube.com/watch?v=tiBI7DykBv4>. Consulta: 16 setembre 2019
- ↑ New York Times, 18 de novembre de 1956, pàg. 393
- ↑ New York Times, 17 de febrer de 1985, pàg. H28
Enllaços externs
- Raoul Meloncelli, BADINI, Ernesto, a Diccionari biogràfic dels italians, vol. 5, Institut de l'Enciclopèdia Italiana, 1963.
- Ernesto Badini, a Ricordi, Ricordi & C. Arxiu Històric.