Ernst Pepping

Plantilla:Infotaula personaErnst Pepping
Biografia
Naixement12 setembre 1901 Modifica el valor a Wikidata
Duisburg (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r febrer 1981 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Spandau (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaFriedhof Heerstraße (Charlottenburg - Berlín) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de les Arts de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, musicòleg, professor universitari Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de les Arts de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereSimfonia Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Premis
Lloc webpepping-gesellschaft.de Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: b600bef6-08f8-44e1-ad7b-d3fe7b2aa7f5 Lieder.net (compositor): 5308 Discogs: 620729 Allmusic: mn0002342944
Find a Grave: 185713618Modifica el valor a Wikidata

Ernst Pepping (Duisburg, 12 de setembre de 1901 - Spandau, 1 de febrer de 1981)[1] va ser un compositor alemany de música clàssica i professor acadèmic. És considerat un compositor important de música sacra protestant del segle XX.

Pepping va ensenyar a la Spandauer Kirchenmusikschule i a la Berliner Hochschule für Musik. La seva música inclou obres per a instruments (tres simfonies), per a l'església (el motet Jesus und Nikodemus, la Missa Dona nobis pacem), i col·leccions com ara el "Spandauer Chorbuch" (llibre de cor de Spandau) i el "Großes Orgelbuch" (Gran Llibre d'Orgue) en tres volums, que ofereix peces per a tot l'any litúrgic.

Carrera

Ernst Pepping, va estudiar inicialment per ser professor. De 1922 a 1926 va estudiar composició a la Universität der Künste de Berlín amb Walter Gmeindl, deixeble de Franz Schreker.[2][3][4] Pepping va compondre majoritàriament música instrumental fins al 1928. El 1926, les seves obres Kleine Serenade für Militärorchester (Petita serenata per a banda militar) i Suite für Trompete, Saxophon und Posaune (Suite per a trompeta, saxo i trombó) es van estrenar al Festival de Música de Donaueschingen. Va rebre el premi de composició de la Fundació Mendelssohn. El 1929, la seva Choralsuite (Suite Coral) es va interpretar per primera vegada a Duisburg i va tenir una bona acollida.[2]

El 1934, Pepping va acceptar un lloc com a professor d'harmonia, lectura a primera vista i contrapunt a la "Spandauer Kirchenmusikschule" de la Johannesstift Berlin protestant a Spandau, on va viure fins a la seva mort. Entre els seus molts alumnes hi havia Helmut Barbe i Erhard Egidi. Pepping també va ensenyar a la "Berliner Hochschule" de 1935 a 1938 com a professor de música religiosa i composició.[3][4] Tenia vincles amb l'Església Confessant i va escriure molta música sobre textos alemanys. El 1938, després d'un Festival de Música Religiosa de 1937 en què va participar, va compondre una missa alemanya, Deutsche Messe: Kyrie Gott Vater in Ewigkeit (Missa alemanya: Kyrie Déu Pare en l'eternitat), que emfatitzava la nació alemanya i que també seguia la línia del Partit.[5] Durant la Segona Guerra Mundial, fins i tot durant la seva fase final, Pepping va ser inclòs a la llista Gottbegnadeten d'artistes considerats crucials per a l'art del Tercer Reich, i per tant va ser exempt del servei militar.[6]

Pepping va tornar a ensenyar a la Berliner Hochschule del 1947 al 1968. Es va jubilar el 1968 i també va deixar de compondre.[2][3] Va morir a Spandau[4] i està enterrat al cementiri Friedhof Heerstraße de Berlín.

Composició

Pepping és considerat un dels compositors més importants de música religiosa protestant del segle XX. Les seves obres sagrades per a cor a cappella incloïen misses com la Missa Dona nobis pacem, motets i corals, per exemple la col·lecció Spandauer Chorbuch (Llibre de cor de Spandau). També va compondre música vocal secular, música d'orgue, obres orquestrals, incloent-hi tres simfonies, i música de cambra. Pepping va basar la seva música religiosa en himnes protestants, la polifonia vocal dels segles XVI i XVII i tonalitats modals.[7]

Pepping va escriure per primera vegada obres severes amb una "dissonància inflexible".[5] A la dècada de 1930 va escriure música més consistent, incloent-hi una Deutsche Choralmesse el 1931, una composició no de l'Ordre de la Missa, sinó una sèrie de corals relacionats amb les funcions de la litúrgia del servei, comparable a la Deutsche Messe de Schubert i el 1938 una missa alemanya, Deutsche Messe: Kyrie Gott Vater in Ewigkeit (Missa alemanya: Kyrie God Father in Eternity) per a un cor mixt de sis veus.[5] El 30 d'octubre de 1943, la seva Simfonia núm. 2 en fa menor va ser interpretada amb gran aclamació per la Filharmònica de Berlín, dirigida per Wilhelm Furtwängler.

Pepping no va compondre més música religiosa fins al 1948, quan va escriure la Missa Dona nobis pacem, possiblement com una "súplica personal".[5] El musicòleg Sven Hiemke, que va analitzar l'obra en un llibre sobre les composicions de misses de Pepping, assenyala que l'obra es pot entendre com a Bekenntnismusik (música confessional) fins i tot si el compositor no hi estaria d'acord.[8]

Les obres de Pepping van ser publicades per Schott Music.[9] Es conserven a l'arxiu de l'Acadèmia d'Arts de Berlín. El seu Nachlass es conserva a la Biblioteca Estatal de Berlín.[10]

Premis

Pepping va rebre doctorats honoris causa de la Universitat Lliure de Berlín (1961) i de la Kirchliche Hochschule de Berlín (1971). Va ser membre de l'Acadèmia d'Arts de Berlín i de l'Acadèmia Bavaresa de Belles Arts de Munic.[3]

El planeta menor 11043 Pepping porta el seu nom.

Obres seleccionades

  • Tres simfonies (enregistrades a Classic Produktion Osnabrück cpo) 1932, 1942 (fa menor), 1944 (mi bemoll) (The Times of Day)[11]
  • Un concert per a piano (1950)
  • Variacions per a orquestra (publicat el 1949)[12]
  • Dues peces orquestrals sobre una cançó de Binchois (1958)[13]
  • Misses, motets i altres obres per a ús litúrgic, incloent-hi:
    • Missa coral alemanya (1931)[5][8]
    • I és un infant nascut, motet (1936)
    • Cadascun té el seu Zeit}}, tres motets del Levític (1937)
    • Jesús i Nicodem, motet sobre text de l'evangeli (1938)
    • Deutsche Messe (1938)[5]
    • Missa Dona nobis pacem (1948)[5]
    • Avui i per sempre Cercle de cançons basat en poemes de Goethe per a cor a cappella
    • Una composició del Te Deum (1956)[5]
    • La història de Nadal de Lluc, cor a cappella (1959)
    • Report de la Passió de Mateu, cor a cappella (1960)
    • Una composició del Salm 23 (publicat el 1962)
  • Obres per a orgue (un CD de les quals va ser publicat per cpo el 1992, inclòs el seu segon concert per a orgue, la "Chorale Partita, Wie schön leuchtet der Morgenstern" a "Wie schön leuchtet der Morgenstern", quatre fugues, i la partita "Ach wie flüchtig, ach wie nichtig" a "Ach wie flüchtig, ach wie nichtig")
    • Sonata per a orgue (publicat el 1958), altres obres
    • Tres fugues sobre Bach (publicat el 1949)
    • Großes Orgelbuch I: Advent & Christmas (publicat el 1941)
    • Großes Orgelbuch II: Passion (pub. 1941)
    • Llibre III d'orgue gran: Pasqua, Ascensió, Pentecosta, Miquel (pub. 1941)
    • Llibre d'orgue petit (pub. 1941)
  • Obres per a piano
    • Sonatina (1931)
    • Sonata per a piano (pub. 1937)
  • Cançons
  • Cançoner basat en poemes de Paul Gerhardt per a mezzosoprano i piano (1946)
    • "Llibre de la llar i la consolació per a veu i piano" (composicions de Brentano, Goethe, etc.) (1949)

Enregistraments

La Simfonia núm. 2 en fa menor de Pepping va ser enregistrada en directe a Berlín el 30 d'octubre de 1943 per la Filharmònica de Berlín dirigida per Wilhelm Furtwängler, remasteritzada i reeditada el 2007 pel segell rus Melodiya-Edition, després que els soviètics haguessin portat les cintes originals a Moscou el 1945. El 1990, l'organista Wolfgang Stockmeier va enregistrar algunes obres per a orgue. El "Passionsbericht des Matthäus" (Informe de la Passió de Mateu) va ser interpretat el 1992 pel Cor Nacional de la Ràdio Danesa, dirigit per Stefan Parkman. El 2002, el Sächsisches Vocalensemble va interpretar el cicle de cançons basades en Goethe, Heut und Ewig. Liederkreis nach Goethe-Gedichten (Avui i eternament). George Bozeman va enregistrar més obres per a orgue el 2005. El Berliner Vokalensemble, dirigit per Bernd Stegmann, va cantar el 2005 la Missa Dona nobis pacem i els motets. Les tres simfonies i el concert per a piano van ser enregistrats per la Nordwestdeutsche Philharmonie, dirigida per Werner Andreas Albert amb el pianista Volker Banfield el 2006.

Referències

  1. ↑ Hochradner, Thomas (2001). "Pepping, Ernst Heinrich Franz". Neue Deutsche Biographie (in German). Vol. 20. Berlin: Duncker & Humblot. p. 176–177. (full text online).
  2. 1 2 3 Eber, Anselm (2006), Ernst Pepping: Symphonien und Klavierkonzert (booklet to CD CPO 777041-2) (in German), p. 6
  3. 1 2 3 4 "Ernst Pepping". Schott Music. Retrieved 9 May 2015.
  4. 1 2 3 "Ernst Pepping (composer)". bach-cantatas. Retrieved 16 May 2009.
  5. 1 2 3 4 5 6 7 8 Strimple, Nick (2005). Choral Music in the Twentieth Century. Hal Leonard Corporation. p. 38. ISBN 9781574671223.
  6. ↑ Klee, Ernst (2007). Das Kulturlexikon zum Dritten Reich. Wer war was vor und nach 1945 (in German). Frankfurt: S. Fischer. p. 452.
  7. ↑ Baumgartner, Alfred (1985). Musik des 20. Jahrhunderts (in German). Kiesel-Verlag. p. 414ff. ISBN 3-7023-4005-X
  8. 1 2 Hiemke, Sven, ed. (2005). Die Messkompositionen von Ernst Pepping, part of Pepping-Studien (in German). Vol. 4. Bärenreiter. p. 190–192. ISBN 9781574671223.
  9. ↑ Ernst Pepping / Works" (in German). Schott Music. Retrieved 9 May 2015.
  10. ↑ Prieberg, Fred K. (2004). Handbuch Deutsche Musiker 1933–1945 (CD-Rom-Lexikon) (in German). Kiel: Prieberg. p. 8833. OCLC 229903760.
  11. ↑ Barnett, Rob (May 2006). "Musicweb Review of cpo Recording of Pepping Symphonies". Retrieved 16 May 2009.
  12. ↑ Ernst Pepping (1949). Variationen für Orchester. Kasel: Bärenreiter. OCLC 22394557.
  13. ↑ "Entry for the Binchois Pieces at Sheet Music Plus". Archived from the original on 29 February 2012. Retrieved 16 May 2009.

Bibliografia addicional

  • Hüschen, Klaus D. (1987). Niemöller, Klaus W. (ed.). Studien zum Motettenschaffen Ernst Peppings . Bosse. ISBN 978-3-76492-342-6.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.