Escilacosaure
Scylacosaurus sclateri  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| Fòssil tàxon fòssil | |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Família | Scylacosauridae |
| Gènere | Scylacosaurus |
| Espècie | Scylacosaurus sclateri Broom, 1903 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
L'escilacosaure (Scylacosaurus sclateri) és una espècie extinta de sinàpsid de la família dels escilacosàurids que visqué en allò que avui en dia és Sud-àfrica durant el Permià mitjà i superior, fa entre 254,1 i 264,3 milions d'anys. Es tracta de l'única espècie reconeguda del gènere Scylacosaurus. Era un teràpsid de mida mitjana que segurament no arribava a un metre de llargada. El crani feia uns 12 cm i era llarg i baix. Tenia una sola dent canina funcional a cada banda de la mandíbula.[3] El nom genèric Scylacosaurus significa ‘llangardaix cadell’[4] mentre que el nom específic sclateri commemora William Lutley Sclater, director del Museu Sud-africà des del 1896 fins al 1906.[5]
Referències
- ↑ Entrada «Scylacosaurus sclateri» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ Kammerer, 2023, p. 55.
- ↑ Kermack i Kermack, 1984, p. 23.
- ↑ Kammerer, 2023, p. 77.
- ↑ Kammerer, 2023, p. 78.
Bibliografia
- Kermack, D. M.; Kermack, K. A. The Evolution of Mammalian Characters (en anglès). Croom Helm i Kapitan Szabo Publishers, 1984. ISBN 9781468478174.