Espinelves

Plantilla:Infotaula geografia políticaEspinelves
Bandera
Bandera
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata
 41° 52′ 14″ N, 2° 25′ 06″ E / 41.870555555556°N,2.4183333333333°E / 41.870555555556; 2.4183333333333
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Àmbit funcional territorialCatalunya Central
ComarcaOsona Modifica el valor a Wikidata
CapitalEspinelves Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població261 (2025) Modifica el valor a Wikidata (15 hab./km²)
Llars12 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciEspinelvenc, espinelvenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície17,4 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud752 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificadors descriptius
Codi postal17405 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE17063 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT170638 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webespinelves.cat Modifica el valor a Wikidata

Espinelves és un municipi de la comarca d'Osona, dins la subcomarca de les Guilleries, està situat al sud-est de la regió de l'Alt Ter i està al límit amb la comarca de la Selva, però pertanyent a la província de Girona.

Història

L'any 1698, juntament amb Sant Sadurní d'Osormort i amb Sant Feliu de Planeses, Espinelves formava una batllia de la vegueria de Vic, que pertanyia als Vescomptat de Cabrera.[1]

Amb la divisió provincial del primer terç del Segle XIX, la frontera provincial va separar Espinelves, a la província de Girona, de Sant Sadurní d'Osormort, que va quedar a la província de Barcelona. Això va provocar que Sant Sadurní esdevingués municipi independent el 1834.[2]

Fets del 1714

El 13 de gener de 1714, set-cents efectius borbònics es van allotjar a Arbúcies. Els abusos comesos per la soldadesca van motivar que, l'endemà al matí, sometents d'Espinelves i d'altres poblacions de l'entorn fessin una emboscada al destacament. L'atac es va produir a la rodalia d'Arbúcies i va provocar que uns cinc-cents soldats borbònics fossin capturats, mentre que la resta, malferits, van retrocedir fins a Hostalric. Poques jornades després, els presoners van ser restituïts a l'exèrcit de Felip V.[3]

Com a represàlia pels fets ocorreguts, el 30 de març de 1714, un destacament borbònic encapçalat pels generals Tiberio Caraffa i Feliciano Bracamonte es va dirigir a Espinelves. Amb l'objectiu d'atemorir la població civil, el comandament va ordenar que els soldats entressin a sang i foc i la vila va ser saquejada i incendiada.[3]

Demografia

Evolució demogràfica
1497 f1515 f1553 f1717178718571877188719001910
33 14 12 116 302 525 462 470 421 447
1920193019401950196019701981199019921994
470 481 435 445 436 296 257 226 175 175
1996199820002002200420062008201020122014
175 180 179 182 189 199 191 192 201
 196
2016201820202022202420262028203020322034
201
 206
 221
 248
 254 - - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

Geografia

Llocs d'interès

Fires i festes

  • Al desembre se celebra la Fira de l'Avet.
  • Mercat d'Espinelves, el primer diumenge de cada mes.

Artesania, gastronomia, producte de proximitat, exposicions, música en directe, activitats infantils...

Curiositats

  • L'espècie d'avet Abies masjoanis és autòctona del municipi, concretament de la masia Masjoan, creada pel creuament entre les espècies Abies alba i Abies pinsapo
  • El grup de música Blaumut va gravar-hi el videoclip de la cançó "Equilibri", de l'àlbum de títol homònim, a Espinelves.

Referències

  1. ↑ Botet i Sisó, Joaquim. Geografia General de Catalunya. Província de Gerona. (en català), 1915-1918. Arxivat 2024-02-28 a Wayback Machine.
  2. ↑ Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860) (en català). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.
  3. 1 2 «Vila cremada. Ruta 1714». Arxivat de l'original el 2014-07-14. [Consulta: 5 juliol 2014].
  4. ↑ Aguilar, Anna «Gegants Naturals». Presència [Barcelona], núm. 2031, 28-01-2011, p. 24-28. GI-143-1965.

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.