Esquinita-(Ce)

Infotaula de mineralEsquinita-(Ce)
Fórmula químicaCe(TiNb)O₆
Epònimvergonya, aeschynite (en) Tradueix i ceri Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusDolgiye Mosty reserve-guard station, Reserva Natural d'Ilmen, Monts Ilmen, óblast de Txeliàbinsk, Districte Federal dels Urals, Rússia
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.DF.05
Nickel-Strunz 9a ed.4.DF.05 Modifica el valor a Wikidata
Dana8.3.6.1
Heys18.2.13
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 7,538Å; b = 10,958Å; c = 5,396Å
Grup puntualmmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Colornegre, marró, marró clar a groc
Exfoliacióimperfecta en {100}, interrompuda
Fracturaconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa (Mohs)5 a 6
Lluïssorresinosa, cerosa, submetàl·lica
Color de la ratllagairebé negre a marró
Diafanitattranslúcida
Densitat5,19 g/cm³ (mesurada); 5,617 g/cm³ (calculada)
Impureses comunesREE, Sn
Més informació
Estatus IMAaprovat, mineral reanomenat (Rn) i mineral redefinit (Rd) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1987 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolAes-Ce Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

L'esquinita-(Ce) és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup de l'esquinita.

Característiques

L'esquinita-(Ce) és un òxid aprovat com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional. La seva fórmula química va ser redefinida l'any 2025, passant a ser: Ce(TiNb)O₆.[2] Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6. Es l'anàleg de ceri de l'esquinita-(Y).

Segons la classificació de Nickel-Strunz l'esquinita-(Ce) pertany a «04.DF: Òxids amb proporció metall:oxigen = 1:2 i similars, amb cations grans (+- mida mitja); dímers i trímers que comparteixen costats d'octàedres» juntament amb d'altres minerals com l'esquinita-(Nd), l'esquinita-(Y), la vigezzita o la murataïta-(Y).

Formació i jaciments

Va ser descoberta ala camps de gadolinita, de la Reserva Natural d'Ilmen, als Monts Ilmen, a l'óblast de Txeliàbinsk (Rússia), creient-se que era en realitat gadolinita. Estudis realitzats posteriorment per Victor Hartwall en el laboratori del químic suec Jöns Jacob Berzelius el van reconèixer com un nou mineral. Es pot trobar en altres indrets del planeta, però els seus jaciments són més aviat escassos.[1]

Referències

  1. 1 2 «Aeschynite-(Ce)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2017].
  2. ↑ Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 85». European Journal of Mineralogy, 37, 3, 6 juny 2025, p. 337–342. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-37-337-2025 [Consulta: 7 juny 2025].

Enllaços externs