Vigezzita
![]() | |
| Fórmula química | CaNb₂O₆ |
| Epònim | Valle Vigezzo (en) |
| Localitat tipus | Alpe Rosso, Orcesco, Druogno, Vall de Vigezzo, Vall d'Ossola, Província de Verbano-Cusio-Ossola, Piemont, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.DF.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DF.05 |
| Dana | 8.3.7.1 |
| Heys | 18.2.19 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,55Å; b = 11,03Å; c = 5,36Å; |
| Color | taronja-groc |
| Exfoliació | distingible/bona |
| Duresa (Mohs) | 4,5 a 5 |
| Color de la ratlla | blanc |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 2,140 nγ = 2,315 |
| Birefringència | δ = 0,175 |
| Dispersió òptica | extrema |
| Impureses comunes | Ta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1977-008 |
| Any d'aprovació | 1977 |
| Símbol | Vgz |
| Referències | [1] |
La vigezzita és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup de l'esquinita. Va ser anomenada en honor de la vall de Vigezzo, on va ser descoberta.[1]
Característiques
La vigezzita és un òxid aprovat com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional. La seva fórmula química va ser redefinida l'any 2025, passant a ser: CaNb₂O₆.[2] Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Els seus cristalls són prismàtics i euèdric, allargats al llarg de [010], aplanats i estriats paral·lelament a [001] en {100}, acabats per {010}, de fins a 3 mm.[3] La seva duresa a l'escala de Mohs és d'entre 4,5 i 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vigezzita pertany a «04.DF: Òxids amb proporció metall:oxigen = 1:2 i similars, amb cations grans (+- mida mitja); dímers i trímers que comparteixen costats d'octàedres» juntament amb els següents minerals: esquinita-(Ce), esquinita-(Nd), esquinita-(Y), nioboesquinita-(Ce), nioboesquinita-(Nd), nioboesquinita-(Y), rynersonita, tantalesquinita-(Y), changbaiïta i murataïta-(Y).
Formació i jaciments
La vigezzita va ser descoberta a Alpe Rosso, a la vall de Vigezzo (Província de Verbano-Cusio-Ossola, Piemont, Itàlia) en cavitats miarolítiques en una pegmatita albitizada en gneiss amfibolític i biotític.[1] També ha estat descrita al Brasil, el Canadà, Espanya, els Estats Units, Itàlia, Madagascar, la República Txeca i Rússia.
Sol trobar-se associada a altres minerals com: piroclor, columbita i fersmita.[3]
Referències
- 1 2 3 «Vigezzite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 85». European Journal of Mineralogy, 37, 3, 6 juny 2025, p. 337–342. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-37-337-2025 [Consulta: 7 juny 2025].
- 1 2 «Vigezzite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 8 de maig 2019. [Consulta: 20 febrer 2018].
