Estesícor

Plantilla:Infotaula personaEstesícor
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement630 aC Modifica el valor a Wikidata
Metaure Modifica el valor a Wikidata
Mort555 aC Modifica el valor a Wikidata (74/75 anys)
Catània (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
MareCtemene Modifica el valor a Wikidata
GermansAmerist
Elianacte Modifica el valor a Wikidata
Una escena d'una Tabula Iliaca, amb la inscripció "Saqueig de Troia segons Estesícor"

Estesícor (en grec Στησίχορος Stēsichoros, que vol dir 'mestre del cor', per la seva habilitat en dirigir els cants corals; c. 630 – c. 555 aC) fou un cèlebre poeta de l'antiga Grècia nadiu de Metaure a la Magna Grècia,[1] avui anomenada Gioia Tauro, a Calàbria. Fou contemporani de Safo, Alceu, Pítac i del tirà Fàlaris d'Acragant, i va florir cap al 603 aC i fins a la seva mort, vers el 555 aC als 80 o 85 anys. És un dels anomenats Nou poetes lírics apreciats pels erudits de l'Alexandria hel·lenística,[2] i, tanmateix, la seva obra va despertar relativament poc interès entre els comentaristes antics,[3] de manera que molt pocs fragments de la seva poesia sobreviuen actualment. Com assenyala David Campbell: "El temps ha tractat amb més duresa Estesícor que qualsevol altre poeta líric important."[4] Descobriments relativament recents, registrats en papirs egipcis (en particular al controvertit fragment d'Estesícor descobert a la Universitat de Lille,[5] i publicat el 1976)[6] han conduït a algunes millores en la nostra comprensió de la seva obra, confirmant el seu paper com a vincle entre la narrativa èpica d'Homer i la narrativa lírica de poetes com Píndar.[7]

Estesícor és principalment conegut per les seves narracions èpiques en versos lírics,[8] i per les llegendes que circularen sobre la seva vida, com ara la seva oposició al tirà Phalaris, o haver estat encegat per Helena de Troia després que l'ofengués amb una de les seves composicions,[9] i més tard haver recobrat la vista després d'haver-se retractat en una nova composició, intitulada Palinòdia (d'aquí l'expressió cantar la palinòdia en el sentit de 'desdir-se, retractar-se').[10] Estesícor també va exercir una influència important en la representació del mite en l'art del segle VI,[11] i sobre el desenvolupament de la poesia dramàtica atenenca.[12]

Biografia

La major part de dades conegudes sobra la vida d'Estesícor són incertes o provenen de tradicions populars. Plató, al seu diàleg Fedre, el fa nascut a Hímera, i a les monedes de la ciutat hi ha la seva efígie. Ciceró diu que en aquesta ciutat hi havia una estàtua seva, però l'enciclopèdia Suda diu que va néixer a Metaure, al sud d'Itàlia, d'on els seus pares haurien emigrat a Hímera. La seva família, on hi va haver diversos poetes, es deia descendent d'Hesíode. El seu pare és esmentat amb diversos noms (Euforb, Eufem, Euclides i Hietes). Segons la Suda tenia dos germans: un geòmetra, de nom Mamertí, i un legislador anomenat Halíanax. El seu nom de naixement hauria estat Tísies, i posteriorment hauria estat anomenat Estesícor en referència a la seva habilitat en el cant coral.[2]

Es va educar a Catana, i potser va gaudir de l'amistat del tirà Fàlaris d'Acragant, encara que la font són unes cartes espúries. Va viatjar per tota Grècia i va participar en diversos concursos, i potser també a Pal·làntion, a l'Arcàdia, on va viure algun temps com exiliat; en tot cas, va tornar a Sicília i va ser enterrat a Catana. Va tenir una especial relació amb Esparta: la Crònica de Paros li atribueix un viatge a aquell país, i la seva obra Orestea (Ὀρεστεία) la va escriure per una festa espartana. Una altra obra seva, la Palinòdia (Παλινῳδία εἰς Ἑλέναν), la va escriure per satisfer Esparta; Pausànias explica la llegenda que, després d'escriure una obra atacant Helena d'Esparta, va tornar cec, i no va recuperar la vista fins que no va escriure la Palinòdia (literalment 'cantar una altra vegada'), retractant-se del que havia dit.[2]

A Termes, la ciutat successora d'Hímera, va tenir una estàtua de bronze. Probablement una medalla de bronze d'Hímera portava la seva imatge.[2]

Obra

Estesícor passava per l'inventor de la poesia coral: entre les innovacions introduïdes, Estesícor va trencar la monotonia de l'estrofa i l'antístrofa introduint l'epoda o conclusió, i els seus metres eren més variats i les seves estrofes més elaborades que les d'Alcman. No obstant això, és un autor força arcaic i deutor d'Homer: els seus poemes tractaven principalment de temes heroics, i va ser l'encarregat de transferir la vella poesia èpica a les noves formes líriques, abandonant la forma contínua en el temps i centrant-se en personatges concrets. Per això, es considera una lírica encara amb molts de trets propis de l'èpica, com és la temàtica. No obstant això, sembla que també va compondre poemes sobre altres temes, com ara poesia eròtica i poemes d'amor.[2]

Entre els que el van elogiar cal esmentar a Ciceró, Aristides, Dionisi d'Halicarnàs, Dió Crisòstom i Sinesi. Hom el compara sovint en estil amb Homer, encara que Quintilià diu que el seu llenguatge era un xic difús, cosa que contradiu Hermògenes. En tot cas, va ser un dels principals poetes lírics de l'antiguitat, en una sèrie que va començar amb Alcman cinquanta anys abans.[2]

Com és el cas de la resta de lírics, gairebé tota la producció d'Estesícor s'ha perdut. Pel que fa a la tradició manuscrita, solament es conserven dos epitafis sobre Estesícor: un en grec, per Antípater de Sidó, inclòs a l'Antologia grega, i un altre en llatí. Tota la resta de la seva obra coneguda consisteix en citacions d'altres autors. Es conserven, això sí, molts de títols:[2]

Temàtica mitològica
  • Athla (Ἄθλα, 'combats')
  • Geriònida (Γηρυονίς), la lluita d'Hèracles amb el gegant Geríon
  • Cèrber (Κέρβερος), sobre Cèrber, el guardià de les portes de l'Hades
  • Cicne (Κύκνος), segurament sobre l'heroi Cicne
  • Escil·la (Σκύλλα), sobre Escil·la, guardiana de l'Estret de Messina
  • Sioteres (Συοθῆραι)
  • Europea (Εὐρώπεια), sobre la recerca de Cadme de la seva mare Europa
  • Iliupersis (Ἰλίου πέρσις, 'el Saqueig de Troia'), sobre la destrucció de Troia, relacionat amb el poema èpic Iliupersis
  • Nostoi (Νόστοι, 'els Retorns'), sobre el retorn a casa dels herois grecs després de la Guerra de Troia, relacionat amb el poema èpic dels Retorns
  • Orestea (Ὀρεστεία), sobre Orestes i de com les Erínnies el perseguien
Altres
  • Palinòdia a Hèlena (Παλινῳδία εἰς Ἑλέναν), on es retractava d'un poema anterior que deia que Hèlena va ser la causant de la Guerra de Troia
  • Epitalami d'Hèlena (Ἐπιθαλάμιον Ἑλένας), epitalami sobre el casament d'Hèlena
  • Càlica (Καλύκα, 'calze, copa'), de temàtica eròtica
  • Ràdina (Ῥαδινά, 'flexible, ràpida'), de temàtica eròtica
  • Dàfnida (Δάφνις), sobre Dafne i Apol·lo, de temàtica pastoral
  • El cavall i el cérvol (Ἵππος καὶ ἔλαφος), faula
  • El llaurador i l'àguila (Γεωργὸς καὶ ἀετός), faula
  • Recomanacions als locris (Είς Λόκρους παραίνεσις), faula

Referències

  1. ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 2021-06-19. [Consulta: 16 desembre 2024].
  2. 1 2 3 4 5 6 7 Smit, William. «Stesichorus». A: A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. III. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 908-909.
  3. ↑ D.A. Campbell (ed.), Greek Lyric Vol 3, Loeb Classical Library (1991) page 5
  4. ↑ David Campbell, Greek Lyric Poetry, Bristol Classical Press (1982), page 253, reprinted from 1967 Macmillan edition
  5. ↑ P.J. Parsons, "The Lille Stesichorus", Zeitschreift für Papyrologie und Epigraphik Vol. 26 (1977), pages 7–36
  6. ↑ G. Ancher and C. Meillier, Cahier de Recherches de l'Institut de Papyrologie et d'Egyptologie de Lille IV.
  7. ↑ Charles Segal, "Archaic Choral Lyric" in The Cambridge History of Classical Literature: Greek Literature, P. Easterling and B. Knox (eds.), Cambridge University Press (1985), page 187; Steve Reece, "Homeric Influence in Stesichorus' Nostoi," Bulletin of the American Society of Papyrologists 25 (1988) 1-8.
  8. ↑ Charles Segal, "Archaic Choral Lyric" in The Cambridge History of Classical Literature: Greek Literature, P. Easterling and B. Knox (eds.), Cambridge University Press (1985), page 186
  9. ↑ Mendelsohn, Daniel «Opinion | Does Matt Damon Look Greek? No. So Stop Complaining About Lupita Nyong’o.» (en anglès). The New York Times, 10-07-2026. ISSN: 0362-4331.
  10. ↑ Peris, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Enciclopèdia Catalana, 2001. Citat de «Expressions i mots catalans, molt usuals, de clar origen llatí».
  11. ↑ C.M. Bowra, Greek Lyric Poetry, Oxford University Press (1961), pages 119–26
  12. ↑ Richard Jebb, Bacchylides: The poems and fragments Cambridge University Press (1905), page 32 Google digitalized version
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.