Tabulae Iliacae

Infotaula d'obra artísticaTabulae Iliacae

Modifica el valor a Wikidata
Tipusbaix relleu Modifica el valor a Wikidata
Materialmarbre Modifica el valor a Wikidata

Les Tabulae Iliacae ('taules o tauletes ilíaques', o 'aules ilíades'; singular llatí Tabula Iliaca) són una col·lecció de 22 plaques de pedra (anomenades pinakes en grec) majoritàriament de marbre, amb relleus que representen escenes de la poesia èpica grega, especialment de la Ilíada i la Guerra de Troia. Totes són de principis de l'època romana imperial i semblen provenir de dos tallers romans, un dels quals sembla haver estat dissenyat per satisfer una clientela amb aspiracions més modestes.[1]

Una Tabula Iliaca del Museu Nacional de Varsòvia, anomenada "Tabula Rondanini"

Descripció de les tauletes

El terme s'aplica convencionalment de manera consensuada a uns vint-i-un[2] panells de marbre tallats en molt baix relleu en rectangles en miniatura!que tenen unes inscripcions que solen envoltar un relleu central més gran,[3] i textos curts gravats a l'anvers. Cap tauleta no s'ha conservat completa, de manera que es desconeixen les seves mides originals. La tauleta rectangular més gran fa 25 cm per 42 cm. Les escenes de la vora, allà on són identificables, deriven en gran part del Cicle èpic. Onze de les tauletes de marbre són petites representacions pictòriques de la Guerra de Troia que representen episodis de la Ilíada, incloent-hi dues de circulars a l'escut d'Aquil·les. Sis altres panells representen el saqueig d'Ilion, el nom antic de Troia. Al revers de la Tabula Borgia hi ha una llista de títols i autors d'obres èpiques, amb esticometria, una llista del nombre de versos de cada epopeia. Tot i que aquests han suscitat un gran interès, W. McLeod va demostrar que, lluny de representar la tradició de l'erudició hel·lenística, en tots els casos en què els fets es poden comprovar amb el cànon acceptat, el compilador de la Taula Borgia s'equivoca, citant unes Danaides no documentades, atribuint un nou poema a Arctí de Milet. McLeod suggereix una falsedat literària dissenyada per impressionar els nous rics, tal com ho encarna el personatge fictici Trimalció, que està convençut que Troia va ser presa per Hanníbal Barca. Nicholas Horsfall,[4] per la seva banda, troba que la «combinació d'error i erudició» està dissenyada per impressionar precisament aquests consumidors de cultura recentment educats amb proves ostentoses però espúries de la seva erudició. La conclusió contundent de McLeod és que «la Taula Borgia és una pretensió d'alfabetització per als illetrats».[5] Michael Squire, a The Iliad in a Nutshell: Visualizing Epic on the Tabulae Iliacae,[6][7] hi veu però un producte més sofisticat.

Tabula Iliaca Capitolina

Un dels exemples més complets que es conserven és la Tabula Iliaca Capitolina, que va ser descoberta al voltant de Bovil·les, a prop de Roma. La tauleta data del període augustal, al voltant de l'any 15 aC. Les talles representen nombroses escenes de la Guerra de Troia, amb peus d'imatge, inclosa una imatge d'Enees pujant a bord d'un vaixell després del saqueig de Troia.[8] El peu d'imatge de la talla atribueix la seva representació a un poema d'Estesícor del segle vi aC, tot i que hi ha hagut força escepticisme acadèmic al respecte des de mitjans del segle xix.[9] L'Atles d'Antiguitats Clàssiques (1895) de Theodor Schreiber incloïa una descripció línia per línia de la tauleta amb dibuixos lineals.[10] La Tabula Iliaca Capitolina es troba actualment als Museus Capitolins de Roma.

Referències

  1. ↑ Anna Sadurska Les tables iliaques (Warsaw, 1964), esp. p. 11.
  2. ↑ Sadurska 1964 carefully catalogued a corpus of nineteen tabulae; two more had been added to the list by 1985, according to W. McLeod, "The 'Epic Canon' of the Borgia Table: Hellenistic Lore or Roman Fraud?" Transactions of the American Philological Association 11 (1985), pp. 153-65.
  3. ↑ The Second Verona Table (Sadurska's 9D, was bordered with two rows of panels.
  4. ↑ Nicholas Horsfall, "Stesichorus at Bovillae?", Journal of Hellenic Studies 99 (1997:26-48) especially pp 33-35; McLeod 1985: 163-65
  5. ↑ McLeod 1985:165.
  6. ↑ Squire, Michael. The Iliad in a Nutshell: Visualizing Epic on the Tabulae Iliacae (en anglès). Nova York: Oxford University Press, 2011.
  7. ↑ Jenkins, Fred W. «Review of: The Iliad in a Nutshell: Visualizing Epic on the Tabulae Iliacae». Bryn Mawr Classical Review. ISSN: 1055-7660.
  8. ↑ «The Legend of Aeneas and the Foundation of Rome». Arxivat de l'original el 2009-06-01. [Consulta: 9 agost 2026].
  9. ↑ "The Aeneas-Legend from Homer to Virgil".
  10. ↑ «The Capitoline Tabula iliaca». [Consulta: 9 agost 2026].

Bibliografia

  • Theodor Bergk Commentatio de tabula Iliaca Parisiensi . Marburg, Typis Elwerti Academicis, 1845.
  • Anna Sadurska. Les taules il·líques . Varsòvia, Państwowe Wydawn. Naukowe, 1964.
  • Nicholas Horsfall, "Tabulae Iliacae a la Col·lecció Froehner, París". Revista d'Estudis Hel·lènics 103 (1983), pàg. 144–47.
  • Michael Squire, La Ilíada en poques paraules: Visualitzant l'èpica a les Tabulae Iliacae . Oxford; Nova York: Oxford University Press, 2011. (Ressenyes: Bryn Mawr Classical Review 2013.02.32 )
  • David Petrin, Homer en pedra: les Tabulae Iliacae en el seu context romà . Cambridge: Cambridge University Press.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.