Estibivanita
 Estibivanita | |
|---|---|
| Fórmula química | Sb₂VO₅ |
| Epònim | antimoni, vanadi i composició química  |
| Localitat tipus | Buca della Vena mine (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.JA.55 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.JA.55 |
| Dana | 45.1.11.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Color | groc-verd |
| Duresa (Mohs) | 4 a 4,5 |
| Lluïssor | adamantina, metàl·lica |
| Color de la ratlla | verd |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1980-020 |
| Símbol | Stbv |
| Referències | [1] |
L'estibivanita és un mineral de la classe dels òxids. El seu nom reflecteix la seva composició química: antimoni (en grec pronunciat stibi) i vanadi.
Característiques
L'estibivanita és un òxid de fórmula química Sb₂VO₅. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4 a 4,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la stibivanita pertany a «04.JA - Arsenits, antimonits, bismutits; sense anions addicionals, sense H₂O» juntament amb els següents minerals: leiteïta, reinerita, karibibita, apuanita, schafarzikita, trippkeïta, versiliaïta, schneiderhöhnita, zimbabweïta, ludlockita, paulmooreïta, kusachiïta i chadwickita.
Formació i jaciments
Es troba descrita en vetes en dipòsits hidrotermals d'antimoni, com a mineral secundari.
Referències
- ↑ «Stibivanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].