Leiteïta
 Leiteïta | |
|---|---|
 Leiteïta de la mina Tsumeb | |
| Fórmula química | Zn(As₂O₄) |
| Localitat tipus | mina Tsumeb, Tsumeb, Regió d'Otjikoto, Namíbia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.JA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.JA.05  |
| Dana | 45.1.7.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 4,542(1) Å; b = 5,022(1) Å; c = 17,597(5) Å; β = 90,81(3)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Duresa (Mohs) | 1,5 a 2 |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,870 nβ = 1,880 nγ = 1,980 |
| Birefringència | δ = 0,110 |
| Angle 2V | mesurat: 26°, calculat: 38° |
| Dispersió òptica | relativament forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1976-026 |
| Any d'aprovació | 1977 |
| Símbol | Lt |
| Referències | [1] |
La leiteïta és un mineral de la classe dels òxids. Anomenada per Luis Antonio Bravo Teixeira-Leite, un mineralogista amateur portuguès-sudafricà de Pretòria, el qual va descobrir el primer espècimen.
Característiques
La leiteïta és un òxid de fórmula química Zn(As₂O₄). Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 1,5 a 2.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la leiteïta pertany a «04.JA - Arsenits, antimonits, bismutits; sense anions addicionals, sense H₂O» juntament amb els següents minerals: apuanita, reinerita, karibibita, kusachiïta, schafarzikita, trippkeïta, versiliaïta, schneiderhöhnita, zimbabweïta, ludlockita, paulmooreïta, estibivanita i chadwickita.
Formació i jaciments
El mineral només ha estat descrit a la seva localitat tipus, a Namíbia.