Estruvita
![]() Cristalls d'estruvita | |
| Fórmula química | (NH₄)Mg(PO₄)(H₂O)₆ |
| Epònim | Heinrich Christian Gottfried von Struve |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 08.CH.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.CH.40 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/C.13 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Hàbit cristal·lí | euèdrica i en plaques |
| Grup espacial | grup d'espai 31 |
| Massa molar | 245,036 Da |
| Color | incolor, groguenc, marronós |
| Macles | en {001} |
| Exfoliació | {100} perfecta |
| Fractura | desigual |
| Duresa (Mohs) | 1,5 a 2 |
| Lluïssor | vítria o mat |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent a translúcid |
| Densitat | 1,7 |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,495 nβ = 1,496 nγ = 1,504 |
| Birefringència | δ = 0,009 |
| Angle 2V | mesurat: 37° |
| Solubilitat | lleugerament soluble, es deshidrata en l'aire sec i càlid |
| Altres característiques | piroelèctric i piezoelèctric |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Suv |
| Referències | [1] |
L'estruvita[2] o struvita[3] és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany i dona nom al grup de l'estruvita.[4] Va ser descoberta l'any 1846 prop d'Hamburg (Alemanya). Rep el seu nom del diplomàtic rus Heinrich Christoph Gottfried Struve (1772-1851), cònsol a Hamburg.
Característiques
L'estruvita és un fosfat hidratat d'amoni i magnesi, de fórmula química (NH₄)Mg(PO₄)(H₂O)₆.[5] És isomorf amb l'estruvita-(K), l'anàleg amb potassi en lloc d'amoni. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic formant cristalls ehuedrals o plaques. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 1,5 i 2, sent doncs un mineral molt tou.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'estruvita pertany a «08.CH: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, RO4:H2O < 1:1» juntament amb els següents minerals: walentaita, anapaïta, picrofarmacolita, dittmarita, niahita, francoanellita, taranakita, schertelita, hannayita, estruvita-(K), hazenita, rimkorolgita, bakhchisaraitsevita, fahleita, smolyaninovita, barahonaita-(Al) i barahonaita-(Fe).
Formació i jaciments
Es va trobar per primera vegada a Hamburg, a la terra de torba barrejada amb fems de bestiar boví, on es forma com a producte de la putrefacció de matèria orgànica per l'acció bacteriana. Típicament formada a partir del guano d'au o de ratpenat a l'interior de coves o dipòsits de superfície. Sol trobar-se associada a altres minerals com: newberyita, hannayita, brushita o stercorita.
S'ha trobat com constituent dels càlculs del ronyó humà i de la bufeta urinària, en aparells urinaris alcalinitzats i infectats per bacteris.
Grup de l'estruvita
El grup de l'estruvita està format per tres fosfats amb magnesi.[4]
| Espècie | Fórmula |
|---|---|
| Hazenita | KNaMg₂(PO₄)₂·14H₂O |
| Estruvita | (NH₄)Mg(PO₄)·6H₂O |
| Estruvita-(K) | KMg(PO₄)·6H₂O |
Referències
- ↑ «Struvite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 gener 2015].
- ↑ «Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball | TERMCAT». [Consulta: 20 juliol 2023].
- ↑ Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374. D.L. B-38531-2010 [Consulta: 1 gener 2024].
- 1 2 «Struvite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 gener 2015].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: November 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. [Consulta: 10 desembre 2025].
