Estruvita

Infotaula de mineralEstruvita

Cristalls d'estruvita Modifica el valor a Wikidata
Fórmula química(NH₄)Mg(PO₄)(H₂O)₆
EpònimHeinrich Christian Gottfried von Struve Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriafosfats
Nickel-Strunz 10a ed.08.CH.40
Nickel-Strunz 9a ed.8.CH.40 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VII/C.13 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Hàbit cristal·líeuèdrica i en plaques
Grup espacialgrup d'espai 31 Modifica el valor a Wikidata
Massa molar245,036 Da Modifica el valor a Wikidata
Colorincolor, groguenc, marronós
Maclesen {001}
Exfoliació{100} perfecta
Fracturadesigual
Duresa (Mohs)1,5 a 2
Lluïssorvítria o mat
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent a translúcid
Densitat1,7
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,495 nβ = 1,496 nγ = 1,504
Birefringènciaδ = 0,009
Angle 2Vmesurat: 37°
Solubilitatlleugerament soluble, es deshidrata en l'aire sec i càlid
Altres característiquespiroelèctric i piezoelèctric
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolSuv Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

L'estruvita[2] o struvita[3] és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany i dona nom al grup de l'estruvita.[4] Va ser descoberta l'any 1846 prop d'Hamburg (Alemanya). Rep el seu nom del diplomàtic rus Heinrich Christoph Gottfried Struve (1772-1851), cònsol a Hamburg.

Característiques

L'estruvita és un fosfat hidratat d'amoni i magnesi, de fórmula química (NH₄)Mg(PO₄)(H₂O)₆.[5] És isomorf amb l'estruvita-(K), l'anàleg amb potassi en lloc d'amoni. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic formant cristalls ehuedrals o plaques. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 1,5 i 2, sent doncs un mineral molt tou.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'estruvita pertany a «08.CH: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, RO4:H2O < 1:1» juntament amb els següents minerals: walentaita, anapaïta, picrofarmacolita, dittmarita, niahita, francoanellita, taranakita, schertelita, hannayita, estruvita-(K), hazenita, rimkorolgita, bakhchisaraitsevita, fahleita, smolyaninovita, barahonaita-(Al) i barahonaita-(Fe).

Formació i jaciments

Es va trobar per primera vegada a Hamburg, a la terra de torba barrejada amb fems de bestiar boví, on es forma com a producte de la putrefacció de matèria orgànica per l'acció bacteriana. Típicament formada a partir del guano d'au o de ratpenat a l'interior de coves o dipòsits de superfície. Sol trobar-se associada a altres minerals com: newberyita, hannayita, brushita o stercorita.

S'ha trobat com constituent dels càlculs del ronyó humà i de la bufeta urinària, en aparells urinaris alcalinitzats i infectats per bacteris.

Grup de l'estruvita

El grup de l'estruvita està format per tres fosfats amb magnesi.[4]

Espècie Fórmula
Hazenita KNaMg₂(PO₄)₂·14H₂O
Estruvita (NH₄)Mg(PO₄)·6H₂O
Estruvita-(K) KMg(PO₄)·6H₂O

Referències

  1. ↑ «Struvite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 gener 2015].
  2. ↑ «Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball | TERMCAT». [Consulta: 20 juliol 2023].
  3. ↑ Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374. D.L. B-38531-2010 [Consulta: 1 gener 2024].
  4. 1 2 «Struvite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 gener 2015].
  5. ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: November 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. [Consulta: 10 desembre 2025].