Eugenio Bertini

Plantilla:Infotaula personaEugenio Bertini
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 novembre 1846 Modifica el valor a Wikidata
Forlì (Imperi Austríac) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 febrer 1933 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Pisa (Regne d'Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri monumental 44° 13′ 57″ N, 12° 03′ 28″ E / 44.23263244°N,12.05785654°E / 44.23263244; 12.05785654 Modifica el valor a Wikidata
FormacióPolitècnic de Milà (1868–1869)
Escola Normal Superior de Pisa - Diploma de Llicenciatura de l'SNS (–1868)
Universitat de Pisa (1866–1867)
Universitat de Bolonya (1863–1866) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiLuigi Cremona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques i geometria algebraica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor universitari Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Pisa (1892–1922)
Universitat de Pavia (1880–1892)
Universitat de Pisa (1875–1880)
Liceu Visconti (1871–1873)
Liceu Parini (1868–1871) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
ConflicteTercera guerra d'independència italiana Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralGaetano Scorza, Arturo Maroni i Giacomo Albanese Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesVincenzo Bertini i Agata Bezzi

Eugenio Bertini (Forlì, 8 de novembre de 1846 - Pisa, 24 de febrer de 1933) va ser un matemàtic italià, conegut pels seus treballs en geometria algebraica.

Vida i obra

Bertini era fill d'un tipògraf amb no gaire recursos, però amb l'ajuda d'una beca va poder arribar a fer estudis universitaris a la universitat de Bolonya[1] a partir de 1863. La seva intenció era fer una enginyeria, però les classes de Luigi Cremona el van orientar cap a les matemàtiques.[2] Seguint les recomanacions de Cremona, Bertini va acabar els seus estudis a la universitat de Pisa i, sota la direcció d'Enrico Betti i Ulisse Dini, es va graduar el 1867.[3] L'any següent va obtenir el títol de professor de matemàtiques atorgat per l'Escola Normal Superior de Pisa com un dels seus primers alumnes.[4]

El curs següent, mentre feia de professor al Liceo Parini de Milà, va assistir a un curs de la universitat sobre integrals abelianes dirigit per Francesco Brioschi i Felice Casorati que el va portar a publicar el 1869 una de les primeres i més senzilles demostracions de la invariància del genus d'una corba sota correspondència birracional, cosa que li va aportar certa fama.[5]

El 1873 va estar a Roma fent de professor al Liceo Visconti i també donant classes de geometria projectiva a la universitat. El 1875 va guanyar la càtedra de geometria avançada de la universitat de Pisa. El 1880 va intercanviar la càtedra amb la de Pavia que tenia Riccardo de Paolis, per poder estar amb els seus col·legues Eugenio Beltrami i Felice Casorati, però en mori aquest últim el 1890, va retornar a Pisa, on va romandre la resta de la seva carrera.[6] Es va retirar el 1921.[2]

Les seves classes van ser editades pel seu deixeble Gaetano Scorza el 1907 amb el títol de Introduzione alla Geometria Proiettiva i es van reeditar el 1923. El llibre conté tots els resultats essencials sobre varietats projectives que s'havien obtingut en les dècades recents.[7]

Des del 2013 s'està desenvolupant un software de codi obert amb el nom de Bertini per resoldre sistemes polinomials.[8]

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Eugenio Bertini» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Carruccio, Ettore. «Bertini, Eugenio» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 17 desembre 2017].
  • «Bertini, Eugenio» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 1967. [Consulta: 19 gener 2026].