Eugenio Bertini
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 8 novembre 1846  Forlì (Imperi Austríac) | ||
| Mort | 24 febrer 1933 (86 anys) Pisa (Regne d'Itàlia) | ||
| Sepultura | Cementiri monumental 44° 13′ 57″ N, 12° 03′ 28″ E / 44.23263244°N,12.05785654°E | ||
| Formació | Politècnic de Milà (1868–1869) Escola Normal Superior de Pisa - Diploma de Llicenciatura de l'SNS (–1868) Universitat de Pisa (1866–1867) Universitat de Bolonya (1863–1866) | ||
| Director de tesi | Luigi Cremona | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Matemàtiques i geometria algebraica | ||
| Ocupació | matemàtic, professor universitari | ||
| Ocupador | Universitat de Pisa (1892–1922) Universitat de Pavia (1880–1892) Universitat de Pisa (1875–1880) Liceu Visconti (1871–1873) Liceu Parini (1868–1871) | ||
| Membre de | |||
| Carrera militar | |||
| Conflicte | Tercera guerra d'independència italiana | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Estudiant doctoral | Gaetano Scorza, Arturo Maroni i Giacomo Albanese | ||
| Família | |||
| Pares | Vincenzo Bertini i Agata Bezzi | ||
Eugenio Bertini (Forlì, 8 de novembre de 1846 - Pisa, 24 de febrer de 1933) va ser un matemàtic italià, conegut pels seus treballs en geometria algebraica.
Vida i obra
Bertini era fill d'un tipògraf amb no gaire recursos, però amb l'ajuda d'una beca va poder arribar a fer estudis universitaris a la universitat de Bolonya[1] a partir de 1863. La seva intenció era fer una enginyeria, però les classes de Luigi Cremona el van orientar cap a les matemàtiques.[2] Seguint les recomanacions de Cremona, Bertini va acabar els seus estudis a la universitat de Pisa i, sota la direcció d'Enrico Betti i Ulisse Dini, es va graduar el 1867.[3] L'any següent va obtenir el títol de professor de matemàtiques atorgat per l'Escola Normal Superior de Pisa com un dels seus primers alumnes.[4]
El curs següent, mentre feia de professor al Liceo Parini de Milà, va assistir a un curs de la universitat sobre integrals abelianes dirigit per Francesco Brioschi i Felice Casorati que el va portar a publicar el 1869 una de les primeres i més senzilles demostracions de la invariància del genus d'una corba sota correspondència birracional, cosa que li va aportar certa fama.[5]
El 1873 va estar a Roma fent de professor al Liceo Visconti i també donant classes de geometria projectiva a la universitat. El 1875 va guanyar la càtedra de geometria avançada de la universitat de Pisa. El 1880 va intercanviar la càtedra amb la de Pavia que tenia Riccardo de Paolis, per poder estar amb els seus col·legues Eugenio Beltrami i Felice Casorati, però en mori aquest últim el 1890, va retornar a Pisa, on va romandre la resta de la seva carrera.[6] Es va retirar el 1921.[2]
Les seves classes van ser editades pel seu deixeble Gaetano Scorza el 1907 amb el títol de Introduzione alla Geometria Proiettiva i es van reeditar el 1923. El llibre conté tots els resultats essencials sobre varietats projectives que s'havien obtingut en les dècades recents.[7]
Des del 2013 s'està desenvolupant un software de codi obert amb el nom de Bertini per resoldre sistemes polinomials.[8]
Referències
- ↑ Kleiman, 1997, p. 4.
- 1 2 Marchisotto i Smith, 2007, p. 65.
- ↑ Kleiman, 1997, p. 5.
- ↑ Pepe, 2011, p. 68.
- ↑ Kleiman, 1997, p. 6.
- ↑ Kleiman, 1997, p. 8-9.
- ↑ Kleiman, 1997, p. 9.
- ↑ Bates et al., 2013, p. xv.
Bibliografia
- Bates, Daniel J.; Hauenstein, Jonathan D.; Sommese, Andrew J.; Wampler, Charles W. Numerically Solving Polynomial Systems with Bertini (en anglès). Society for Industrial and Applied Mathematics, 2013. ISBN 978-1-611972-69-6.
- Kleiman, Steven L. «Bertini and his two fundamental theorems» (en anglès). arXiv, 1997, p. 1-29. DOI: 10.48550/arXiv.alg-geom/9704018. ISSN: 2331-8422.
- Marchisotto, Elena Anne; Smith, James T. «Eugenio Bertini (1846-1933)». A: The Legacy of Mario Pieri in Geometry and Arithmetic (en anglès). Birkhäuser, 2007, p. 65. ISBN 978-0-8176-3210-6.
- Pepe, Luigi «Matematica e matematici nella Scuola Normale di Pisa 1862-1918» (en italià). Annali di storia delle università italiane, Vol. 15, 2011, p. 67-79. DOI: 10.1400/191406. ISSN: 1127-8250.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Eugenio Bertini» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Carruccio, Ettore. «Bertini, Eugenio» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 17 desembre 2017].
- «Bertini, Eugenio» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 1967. [Consulta: 19 gener 2026].