FTL: Faster Than Light

FTL: Faster Than Light
Modifica el valor a Wikidata

Publicació
14 setembre 2012 Modifica el valor a Wikidata
Versions
1.6.8 (28 setembre 2018) Modifica el valor a Wikidata
Gènerevideojoc d'estratègia, roguelite, simulador de vol espacial, videojoc de ciència-ficció i roguelike Modifica el valor a Wikidata
País d'origenEstats Units Modifica el valor a Wikidata
Disponible en
En catalàSí Sí
Epònimsuperlumínic Modifica el valor a Wikidata
Característiques tècniques
Sistema operatiuiOS Modifica el valor a Wikidata
PlataformaLinux, Windows, macOS i iOS Modifica el valor a Wikidata
Modesun jugador Modifica el valor a Wikidata
Formatdistribució digital i descàrrega digital Modifica el valor a Wikidata
Dispositiu d'entradateclat d'ordinador, ratolí i pantalla tàctil Modifica el valor a Wikidata
Equip
Desenvolupador(s)Subset Games Modifica el valor a Wikidata
EditorSubset Games Modifica el valor a Wikidata
GuionistaTom Jubert Modifica el valor a Wikidata
DistribuidorEpic Games Store, GOG.com, Steam, Humble Store, Discord Store i App Store Modifica el valor a Wikidata
Qualificacions
ESRB
USK

Més informació
Lloc websubsetgames.com… (anglès) Modifica el valor a Wikidata
MobyGamesftl-faster-than-light Modifica el valor a Wikidata
Steam212680 Modifica el valor a Wikidata
Id. Subredditftlgame Modifica el valor a Wikidata

FTL: Faster Than Light és un videojoc roguelike creat pel desenvolupador independent Subset Games, publicat per a Windows, macOS i Linux el setembre de 2012.[1] Al joc, el jugador controla la tripulació d'una única nau espacial que transporta informació crítica que ha de ser lliurada a una flota aliada, mentre és perseguida per una gran flota rebel. El jugador ha de guiar la nau a través de vuit sectors, cadascun amb sistemes planetaris i esdeveniments generats procedimentalment a la manera d'un roguelike, mentre s'enfronta a forces rebels i altres enemics, recluta nous membres de la tripulació i equipa i millora la nau. El combat té lloc en temps real amb pausa, i, si la nau és destruïda o tota la tripulació mor, la partida s'acaba i el jugador ha de començar de nou amb una nau nova.

El concepte de FTL es va basar en jocs de taula i en altres videojocs de combat espacial no estratègics que obligaven el jugador a gestionar diverses funcions d'una nau. El desenvolupament inicial, a càrrec de les dues persones que integraven Subset Games, es va autofinançar i es va orientar a presentar el joc a diversos concursos de videojocs independents. Arran de la resposta positiva de jugadors i jurats en aquests esdeveniments, Subset va optar per iniciar una campanya de micromecenatge a Kickstarter per acabar el títol, i va aconseguir recaptar vint vegades més del que havia demanat; els fons addicionals es van destinar a millorar l'art, la música i l'escriptura dins del joc.

El joc, considerat un dels grans èxits de les campanyes de Kickstarter en l'àmbit dels videojocs, es va publicar el setembre del 2012 amb crítiques positives. Una versió actualitzada, FTL: Advanced Edition, va afegir noves naus, esdeveniments i altres elements de jugabilitat, i es va publicar l'abril del 2014 com a actualització gratuïta per als propietaris del joc i com a versió de pagament per a dispositius iPad. El joc va rebre crítiques generalment positives, que en van destacar la creativitat. FTL és reconegut, juntament amb jocs com Spelunky i The Binding of Isaac, com un dels títols que van ajudar a popularitzar el gènere «roguelite», que utilitza alguns principis del roguelike clàssic però no tots.[2] El juny de 2026, la traductora independent Júlia Rossell Saldaña va publicar una localització catalana no oficial del joc.[3]

Sinopsi

El jugador controla una nau espacial capaç de viatjar més ràpid que la llum —FTL, de l'anglès faster-than-light—, tripulada per humans, alienígenes o una combinació de tots dos. La nau pertany a la Federació Galàctica, que és a punt de ser derrotada en una guerra contra una facció supremacista humana anomenada la Rebel·lió. La tripulació del jugador ha interceptat un paquet de dades de la flota rebel que conté informació no especificada capaç de desorganitzar els rebels i garantir una victòria de la Federació.

L'objectiu és arribar al quarter general de la Federació, situat diversos sectors espacials més enllà, mentre s'evita la destrucció a mans de naus hostils o de la flota rebel que persegueix el jugador.[4] El sector final culmina amb una batalla contra la nau insígnia rebel, un combat en diverses fases que acaba amb la victòria o la derrota de la Federació.

Jugabilitat

Al començament de la partida, el jugador escull una nau espacial inicial; cada nau té una disposició vista des de dalt diferent i conté una combinació pròpia d'armes, sistemes —pilotatge, motors, armes, oxigen, etc.— i tripulació. El joc genera aleatòriament vuit sectors espacials, semblants als dels roguelike, amb aproximadament vint punts de salt, anomenats balises, a cada sector. El jugador ha de fer «saltar» la nau entre balises, normalment sense saber què l'espera en cada punt, i avançar fins a una balisa de sortida que condueix al sector següent. La nau del jugador pot acumular ferralla —la moneda del joc—, equipament —des d'armes fins a drons de combat i suport o diverses millores de la nau— i membres addicionals de la tripulació maximitzant el nombre de balises visitades, però cada trobada pot causar danys a la nau o a la tripulació. Normalment, el jugador no pot tornar a visitar balises ja explorades, i cada salt consumeix combustible i fa avançar la flota rebel dins de cada sector, que gradualment va ocupant més balises. Quan una balisa és ocupada, saltar-hi provoca una trobada amb un perillós caça rebel d'elit, que concedeix una unitat de combustible en ser derrotat, tret que el jugador no tingui combustible, cas en què en dona més. Als sectors posteriors, els enemics són més difícils i tenen millor armament, però també donen recompenses més grans quan són derrotats.[5][6]

Al joc base hi ha vuit espècies diferents de tripulants: humans, Engi, Zoltan, Mantis, Rocosos, Llimacs, Lanius i Cristallins. Els membres d'aquestes espècies poden ser obtinguts pel jugador o trobar-se en naus enemigues. Cada espècie té fortaleses i debilitats pròpies basades en la seva fisiologia. Per exemple, els Rocosos són immunes al foc i tenen molta salut, però es mouen molt més lentament que altres espècies, cosa que dificulta que responguin a temps a les crisis. Els Zoltan, en canvi, tenen menys salut, però aporten energia addicional a les sales on són assignats i causen dany als enemics quan moren.

Les balises poden contenir botigues —que ofereixen sistemes, tripulants, armes, recursos i altres objectes a canvi de ferralla—, senyals de socors, trobades amb naus hostils o altres esdeveniments diversos. Les naus hostils sovint ataquen el jugador i l'obliguen a entrar en combat. Durant les batalles, el joc es converteix en un simulador de combat espacial en temps real en què el jugador pot posar la partida en pausa per avaluar la situació i donar ordres.[5]

Durant un combat, el jugador pot gestionar els sistemes de la nau distribuint energia, ordenar als tripulants que vagin a estacions o sales concretes, i disparar les armes contra la nau enemiga. Els impactes reeixits d'una arma, en qualsevol dels dos bàndols, poden danyar sistemes i desactivar-ne parcialment o completament les funcions fins que siguin reparats; provocar bretxes al casc que buiden gradualment l'aire cap a l'espai fins que la tripulació les tapa; iniciar incendis que es poden escampar per la nau i danyar sistemes i casc fins que són extingits per la tripulació o privats d'oxigen, i causar dany estructural, que redueix els punts de casc de la nau. Una nau és destruïda quan els punts de casc arriben a zero, o derrotada quan tota la tripulació és eliminada. Una victòria del jugador li concedeix recursos per comerciar a les botigues o millorar la nau; una victòria enemiga provoca el fracàs de la partida, elimina el fitxer de desament i obliga el jugador a començar de nou, cosa que crea un alt nivell de dificultat. Alternativament, el jugador pot evadir el combat saltant a una altra balisa un cop els motors de la nau s'han carregat del tot; de la mateixa manera, les naus hostils també poden intentar escapar del jugador.[7]

El joc comença amb una sola nau disponible, el creuer Kestrel en la configuració «A» per defecte. Es poden desbloquejar nou naus addicionals —una per a cadascuna de les set espècies no humanes i dues naus addicionals de la Federació— completant diversos objectius opcionals. Totes les naus tenen dos dissenys addicionals, tret de les Cristallines i les Lanius, que només en tenen un, amb esquemes de color, equipament i tripulació diferents, que es poden desbloquejar completant objectius del disseny base. Cada disseny i configuració de nau se centra en aspectes diferents de la jugabilitat: el conjunt de naus inclou dissenys centrats en camuflatge, abordatge, sistemes de drons i altres variants. El joc també té assoliments separats sense impacte en la jugabilitat. El jugador pot modificar el joc per alterar les diferents configuracions de les naus.[8]

Desenvolupament

FTL és obra de l'equip de dues persones de Subset Games, Matthew Davis i Jay Ma. Tots dos havien estat treballadors de l'estudi de 2K Games a Xangai, i es van fer amics durant el període que hi van treballar, jugant a diversos jocs de taula en el seu temps lliure.[9] Ma, que es considerava una persona polivalent, havia quedat insatisfeta treballant en un estudi gran i, després de viatjar a la Game Developers Conference del 2011 a San Francisco i veure l'Independent Games Festival, va adonar-se que volia esdevenir desenvolupadora independent.[9] Davis havia deixat 2K Games a començaments del 2011 i, després de recórrer la Xina en bicicleta, va tornar i es va unir a Ma, que també havia deixat la feina recentment, i van començar a treballar en el nucli de FTL.[7] Van acordar que dedicarien un any al desenvolupament i que, si l'esforç no donava fruits, passarien a altres coses.[9] Després de l'èxit del joc, la parella va començar a treballar en el seu segon títol, Into the Breach.

La idea de FTL es va inspirar en jocs de taula com Battlestar Galactica: The Board Game,[10] en el videojoc espacial roguelite Weird Worlds: Return to Infinite Space, publicat per Digital Eel el 2005,[11] i en videojocs no estratègics com Star Wars: X-Wing, en què el jugador havia de dirigir energia als sistemes disponibles per gestionar millor la situació.[7] Davis també va afirmar que algunes de les influències del joc procedien de sèries i pel·lícules com Star Trek, Firefly i Star Wars.[12] A diferència de la majoria de simuladors de combat espacial, la idea inicial era que el jugador fos el capità, no el pilot, segons Davis,[13] i fer que «el jugador se sentís com el capità Picard cridant als enginyers que tornessin a posar els escuts en línia», segons Ma.[9] La intenció era que el joc semblés una «missió suïcida», i els diversos elements es van ajustar perquè la probabilitat prevista d'èxit fos d'un 10%.[10] Van prendre Super Meat Boy com a exemple de joc dissenyat per ser difícil però no descoratjador, segons Ma, i van observar que gairebé no hi havia barreres perquè el jugador reiniciés una partida després d'un fracàs; per això, van desenvolupar el procés de reinici de FTL perquè fos igualment senzill.[10] També consideraven, però, que cada derrota era una experiència d'aprenentatge per al jugador, que adquiria coneixement sobre quins combats afrontar i quan evitar o abandonar enfrontaments impossibles.[10] La permanència dels errors de jugabilitat era un element crític que volien incloure, i característiques com la mort permanent reforçaven aquest enfocament.[10]

Les versions preliminars utilitzaven recursos artístics primitius per permetre que l'equip se centrés en el joc. Això els va ajudar a adonar-se que intentaven aconseguir que el jugador s'impliqués emocionalment amb els personatges que controlava, deixant que la imaginació omplís allò que els gràfics encara no podien mostrar.[9] Només quan s'acostava la Game Developers Conference de la Xina, l'agost del 2011, després d'uns sis mesos de treball, van començar a centrar-se en l'art del joc, ja que tenien previst presentar FTL a l'Independent Games Festival d'aquell país.[7][13] El joc va ser nomenat finalista a l'IGF China, cosa que va generar la seva primera exposició mediàtica.[14] La revista PC Gamer va publicar una prèvia primerenca del joc que va generar més interès mediàtic abans de l'Independent Games Festival de la Game Developers Conference del març del 2012.[15] El servei de joc al núvol OnLive va incloure FTL i altres finalistes de l'Independent Games Festival durant diverses setmanes al voltant de la conferència.[16] Al festival, FTL va ser nominat, tot i que no va guanyar, al Gran Premi i al premi d'excel·lència en disseny; aquests reconeixements van ajudar encara més a despertar interès pel joc.[14] Davis considerava que la participació del joc en aquests concursos era important per mantenir el desenvolupament amb un calendari d'avançament, ja que jurats i premsa esperaven prototips jugables del títol complet.[17] També creia que la publicitat derivada d'aquests concursos, fins i tot quan el joc no hi era nominat, va contribuir a generar interès públic per FTL.[17]

Subset Games inicialment tenia previst treballar en el títol durant uns tres mesos després d'haver estalviat prou diners propis per cobrir les despeses aproximadament durant un any.[10] L'atenció addicional rebuda pel joc els va obligar a allargar el desenvolupament —que acabaria sent un procés de dos anys— i, per això, van recórrer a Kickstarter per finançar el poliment final i els costos associats al llançament, amb un objectiu total de 10.000 dòlars.[18] L'enfocament de Kickstarter es va considerar oportú, ja que va arribar poc després de l'èxit molt notable de la campanya de Double Fine Adventure el març del 2012,[19] i també va captar l'atenció de desenvolupadors coneguts com Ken Levine i Markus Persson.[13] Amb l'interès creixent pels jocs finançats col·lectivament, Subset Games va recaptar més de 200.000 dòlars amb la campanya.[18] FTL representa un dels primers jocs sorgits d'aquesta onada de videojocs finançats col·lectivament i demostra que aquests mecanismes de finançament poden donar suport al desenvolupament de videojocs.[19]

Amb el finançament més gran, Subset va valorar el benefici d'afegir més característiques a canvi d'allargar el calendari de llançament. L'equip va optar per fer només petites millores al joc, amb un retard d'un mes respecte del calendari previst, i va afirmar que faria servir la resta dels fons de Kickstarter per al desenvolupament de projectes futurs.[10] Els diners addicionals els van permetre pagar llicències de biblioteques i aplicacions de programari intermediari per millorar el rendiment del joc.[10] A més, van poder externalitzar altres recursos del joc; en particular, l'escriptura i el disseny de món addicionals van anar a càrrec de Tom Jubert —Penumbra, Driver: San Francisco—,[10] mentre que la música va ser composta per Ben Prunty.[20] Prunty va ser presentat a Subset a través d'un altre desenvolupador de videojocs, Anton Mikhailov, amic comú de Prunty i Davis.[21] Prunty ja estava disposat a proporcionar algunes pistes musicals a Subset abans de Kickstarter, però l'èxit de la campanya va permetre pagar una banda sonora completa. Prunty va conservar els drets de la banda sonora i des d'aleshores l'ha pogut oferir a Bandcamp.[20] Volia crear una banda sonora interactiva que canviés quan el jugador entrés i sortís del combat; per això, va compondre la versió més calmada, d'«exploració», de cada peça, i després hi va construir al damunt una versió de «combat» més intensa. Dins del joc, totes dues versions de la cançó sonen alhora, i el joc fa una transició gradual entre versions segons l'acció.[20]

Un dels nivells més alts de la campanya de Kickstarter permetia que un contribuïdor ajudés a dissenyar una espècie per incloure-la al joc. Una persona que hi va contribuir en aquest nivell va ajudar a dissenyar els Cristallins.[10]

FTL: Advanced Edition

FTL: Advanced Edition afegeix diversos esdeveniments, naus, equipament i altres característiques al joc existent. Aquesta versió es va publicar el 3 d'abril de 2014 com a actualització gratuïta per als propietaris de FTL i com a llançament separat per a dispositius iPad, amb la possibilitat d'altres sistemes mòbils en el futur.[22][23] Chris Avellone va participar en el projecte com a «guionista convidat especial».[23][24]

S'hi va introduir una nova espècie jugable, els Lanius, formes de vida metàl·liques que redueixen els nivells d'oxigen de qualsevol sala on es troben.[25] Altres components afegits al joc inclouen una sala de clonació, equivalent alternatiu a la sala mèdica que crea clons de tripulants morts amb una petita penalització a les seves habilitats; drons de pirateig que ataquen sistemes concrets d'una nau enemiga; un sistema de control mental capaç de controlar un membre de la tripulació enemiga; un perill ambiental de púlsar que desactiva periòdicament els sistemes de les naus, i sistemes de bateria que donen al jugador un esclat breu d'energia a voluntat. Altres novetats incloïen una nau nova, un tercer disseny per a vuit de les deu naus, armes noves i trobades addicionals en balises, així com un sector nou. També s'hi va introduir un mode de dificultat difícil. Tot el contingut de l'expansió es pot desactivar dins del joc si el jugador ho prefereix.[26]

L'equip va estudiar portar aquesta versió a PlayStation Vita, que també hauria admès controls tàctils, però finalment va considerar que la mida de la pantalla del sistema era massa limitada per al joc.[27]

El 2020, Subset va actualitzar la versió de Steam del joc perquè els assoliments fossin al núvol.[28]

Subset Games ha afirmat que probablement no crearà una seqüela directa de FTL, tot i que futurs jocs que planifiquin poden incloure conceptes semblants als introduïts a FTL.[10] El seu joc posterior, Into the Breach, no es va finançar amb Kickstarter, i és poc probable que tornin a utilitzar la plataforma en el futur, ja que les vendes de FTL els han permès obtenir prou diners per finançar nous projectes.[10]

Rebuda

FTL va rebre en general crítiques positives, amb elogis pel caràcter captivador del joc i per la seva capacitat d'estimular la imaginació dels jugadors, que podien imaginar-se com a capitans de naus espacials. L'enfocament i l'ambientació del joc van ser comparats amb obres de ciència-ficció; Ben Kuchera, de Penny Arcade Report, va definir FTL com «Firefly a través del gènere roguelike»,[29] mentre que altres crítics el van comparar amb Star Trek i Star Wars.[6] La versió per a PC té una puntuació de 84 sobre 100 a Metacritic.[30]

PC Gamer va concedir a FTL el premi a joc breu de l'any 2012.[31] El joc va guanyar els premis d'excel·lència en disseny i el premi del públic,[32] i va ser finalista del Gran Premi Seumas McNally al 15è Independent Games Festival.[33] També va ser nomenat millor debut als Game Developers Choice Awards del 2013.[34] Als premis de la National Academy of Video Game Trade Reviewers del 2014, FTL va rebre nominacions a joc d'estratègia i enginyeria de joc.[35] Als 16th Annual D.I.C.E. Awards, l'Academy of Interactive Arts & Sciences el va nominar a joc d'estratègia/simulació de l'any.[36] Forbes va incloure Ma i Davis a la seva llista «30 Under 30» del 2013 en l'àmbit dels videojocs arran de l'èxit de FTL.[37]

Tot i que la rebuda del joc va ser majoritàriament positiva, alguns crítics en van qüestionar el nivell de dificultat. Sparky Clarkson, de GameCritics, el va descriure com un joc «absurdament i cruelment difícil».[38] L'equip de la revista Edge, tot i valorar-lo positivament en general, va dir que FTL podia ser ocasionalment castigador.[39]

La versió per a iPad de FTL: Advanced Edition va ser elogiada pels controls tàctils intuïtius, ajustats per funcionar bé al dispositiu.[40][41] Aquesta versió va rebre aclamació universal, amb una puntuació de 88 sobre 100 a Metacritic basada en 17 ressenyes.[42]

FTL, juntament amb títols independents com Weird Worlds: Return to Infinite Space (2005), Spelunky (2008) i The Binding of Isaac (2011), és considerat un dels jocs clau que van impulsar el concepte de «roguelite», jocs que prenen una part de les característiques principals dels roguelike clàssics, però no totes. Sovint, com en el cas de FTL, aquests jocs utilitzen generació procedimental i mort permanent sobre altres mecàniques de joc per crear una experiència altament rejugable.[43][44]

La banda sonora del joc va ser nominada a millor música general i millor so de PC del 2012 per IGN.[45][46] També va ser reconeguda entre la millor música de videojocs del 2012 per Kotaku,[47] entre les deu millors bandes sonores de videojoc del 2012 per The Game Scouts,[48] i entre les 25 millors bandes sonores de videojocs a Bandcamp segons Complex.[49]

Referències

  1. ↑ McElroy, Justin. «FTL: Faster Than Light Overview» (en anglès). Polygon, 20 setembre 2012. [Consulta: 16 març 2016].
  2. ↑ Calvin, Alex. «10 years of FTL: The making of an enduring spaceship simulator» (en anglès). Ars Technica, 5 novembre 2022. [Consulta: 15 agost 2024].
  3. ↑ Rossell Saldaña, Júlia. «FTL: una nau, una tripulació i mil històries possibles». Teatre de les Ombres, 2 juny 2026. [Consulta: 7 agost 2026].
  4. ↑ Price, David. «FTL: Faster Than Light iPad game review» (en anglès). Macworld UK, 11 abril 2014. [Consulta: 25 abril 2025].
  5. 1 2 Todd, Brett. «FTL: Faster Than Light Review» (en anglès). GameSpot, 17 setembre 2012. Arxivat de l'original el 20 de març 2015. [Consulta: 25 gener 2023].
  6. 1 2 Whitehead, Dan. «FTL: Faster Than Light review» (en anglès). Eurogamer, 21 setembre 2012. [Consulta: 21 setembre 2012].
  7. 1 2 3 4 CjnLion. «Kickstart to Lightspeed – An FTL Interview» (en anglès). Destructoid, 10 maig 2012. Arxivat de l'original el 17 d’octubre 2012. [Consulta: 20 setembre 2012].
  8. ↑ Thursten, Chris. «FTL mods video round-up: fly ships from Star Trek, Star Wars, and Firefly» (en anglès). PC Gamer, 18 octubre 2012. [Consulta: 1 gener 2013].
  9. 1 2 3 4 5 Lien, Tracey. «The Opposite of Fail: The Story of FTL» (en anglès). Polygon, 12 març 2013. [Consulta: 12 març 2013].
  10. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 Floyd, Christopher. «Sunday Sidebar: Meet Justin Ma of Subset Games» (en anglès). Video Game Writers, 9 desembre 2012. Arxivat de l'original el 10 de maig 2016. [Consulta: 7 gener 2013].
  11. ↑ «IGF awards 2013: FTL acceptance speech for Excellence in Design award» (en anglès). Game Developers Conference, 28 març 2013. [Consulta: 1 gener 2016].
  12. ↑ Pearson, Craig. «Interview: Subset Games Talk FTL» (en anglès). Rock, Paper, Shotgun, 6 agost 2012. [Consulta: 25 abril 2016].
  13. 1 2 3 Graft, Kris. «Road to the IGF: Subset Games' FTL» (en anglès). Gamasutra, 13 febrer 2013. [Consulta: 13 febrer 2013].
  14. 1 2 Rose, Mike. «Kickstarter, contests bring FTL to life» (en anglès). Gamasutra, 20 setembre 2012. [Consulta: 20 setembre 2012].
  15. ↑ Smith, Graham. «FTL: a game about managing a spaceship in an infinite galaxy» (en anglès). PC Gamer, 6 desembre 2012. [Consulta: 20 setembre 2012].
  16. ↑ Francis, Tom. «Superb spaceship game FTL is now playable through OnLive, buyable through Kickstarter» (en anglès). PC Gamer, 28 febrer 2012. [Consulta: 20 setembre 2012].
  17. 1 2 Sheffield, Brandon. «How competition deadlines whipped FTL into shape» (en anglès). Gamasutra, 19 novembre 2012. [Consulta: 21 novembre 2012].
  18. 1 2 «Subset Games is raising funds for FTL: Faster Than Light on Kickstarter!» (en anglès). Kickstarter, 27 febrer 2012. [Consulta: 10 setembre 2012].
  19. 1 2 Hillier, Brenna. «FTL: Faster Than Light heralds the Kickstarter age» (en anglès). VG247, 17 setembre 2012. [Consulta: 20 setembre 2012].
  20. 1 2 3 Kuchera, Ben. «Video game music composed on a banjo: The man behind FTL's soundtrack» (en anglès). Penny Arcade Report, 2 octubre 2012. Arxivat de l'original el 24 d’agost 2013. [Consulta: 2 octubre 2012].
  21. ↑ Wilde, Tyler. «The music of FTL: Faster Than Light – an interview with composer Ben Prunty» (en anglès). PC Gamer, 21 gener 2013. [Consulta: 25 abril 2016].
  22. ↑ Mejia, Ozzie. «FTL: Advanced Edition coming early 2014 to PC and iPad» (en anglès). Shacknews, 11 novembre 2013. [Consulta: 11 novembre 2013].
  23. 1 2 «FTL: Advanced Edition» (en anglès). Subset Games. [Consulta: 15 desembre 2017].
  24. ↑ Bertz, Matt. «FTL iPad, PC Advanced Editions Get Release Dates» (en anglès). Game Informer, 27 març 2014. Arxivat de l'original el 30 de març 2014. [Consulta: 27 març 2014].
  25. ↑ Pitcher, Jenna. «FTL: Advanced Edition features a new alien race of metallic scavengers» (en anglès). Polygon, 2 gener 2014. [Consulta: 25 abril 2016].
  26. ↑ Farokhmanesh, Megan. «FTL: Advanced Edition's Clone Bay, hacking system detailed» (en anglès). Polygon, 17 febrer 2014. [Consulta: 17 febrer 2014].
  27. ↑ Pitcher, Jenna. «PS Vita will miss out on FTL: Faster Than Light» (en anglès). Polygon, 20 juny 2014. [Consulta: 20 juny 2014].
  28. ↑ Brown, Fraser. «FTL is finally getting Steam achievements» (en anglès). PC Gamer, 21 gener 2020. [Consulta: 21 gener 2020].
  29. ↑ Kuchera, Ben. «FTL is Firefly by way of the Rogue-like genre, and it's punishingly brilliant» (en anglès). Penny Arcade Report, 14 setembre 2012. Arxivat de l'original el 19 d’abril 2013. [Consulta: 21 setembre 2012].
  30. ↑ «FTL: Faster Than Light for PC Reviews» (en anglès). Metacritic. [Consulta: 21 setembre 2012].
  31. ↑ Senior, Tom. «The Short-form Game of the Year 2012: FTL» (en anglès). PC Gamer, 28 desembre 2012. [Consulta: 29 desembre 2012].
  32. ↑ «Cart Life, FTL: Faster Than Light, Little Inferno take home IGF awards» (en anglès). Gamasutra, 27 març 2013. Arxivat de l'original el 29 de març 2013. [Consulta: 27 març 2013].
  33. ↑ «2013 Independent Games Festival announces Main Competition finalists» (en anglès). Gamasutra, 7 gener 2013. [Consulta: 7 gener 2013].
  34. ↑ Makuch, Eddie. «Journey takes top prize at GDC Awards» (en anglès). GameSpot, 28 març 2013. Arxivat de l'original el 4 d’abril 2013. [Consulta: 28 març 2013].
  35. ↑ «NAVGTR Awards (2014)» (en anglès). National Academy of Video Game Trade Reviewers. Arxivat de l'original el 22 de març 2017. [Consulta: 28 gener 2017].
  36. ↑ «2013 Awards Category Details Strategy/Simulation Game of the Year» (en anglès). Academy of Interactive Arts & Sciences. [Consulta: 27 novembre 2023].
  37. ↑ Ewalt, David. «2013 30 Under 30 – Games» (en anglès). Forbes, 6 gener 2014. [Consulta: 6 gener 2014].
  38. ↑ Clarkson, Sparky. «FTL: Faster Than Light Review» (en anglès). GameCritics, 10 octubre 2012. [Consulta: 19 gener 2013].
  39. ↑ «FTL: Faster Than Light review» (en anglès). Edge, 21 setembre 2012. Arxivat de l'original el 25 de novembre 2012. [Consulta: 19 gener 2013].
  40. ↑ Moore, Bo. «Space Exploration and the iPad Are a Match Made in Gaming Heaven» (en anglès). Wired, 7 abril 2014. [Consulta: 8 abril 2014].
  41. ↑ Molina, Brett. «Review: 'FTL' conquers new frontier on iPad» (en anglès). USA Today, 8 abril 2014. [Consulta: 8 abril 2014].
  42. ↑ «FTL: Faster Than Light for iPhone/iPad Reviews» (en anglès). Metacritic. [Consulta: 29 desembre 2016].
  43. ↑ Johnson, Mark. «Before Spelunky and FTL, There Was Only ASCII» (en anglès). Paste, 25 juliol 2015. [Consulta: 11 febrer 2017].
  44. ↑ Mahardy, Mike. «Roguelikes: The Rebirth of the Counterculture» (en anglès). IGN, 4 juliol 2014. [Consulta: 30 agost 2014].
  45. ↑ «Best Overall Music» (en anglès). IGN, 5 desembre 2012. [Consulta: 13 maig 2013].
  46. ↑ «Best PC Sound» (en anglès). IGN, 5 desembre 2012. [Consulta: 13 maig 2013].
  47. ↑ Hamilton, Kirk. «The Best Video Game Music of 2012» (en anglès). Kotaku, 14 desembre 2012. [Consulta: 13 maig 2013].
  48. ↑ Hamlin, Jon. «Top Ten Video Game Soundtracks of 2012» (en anglès). The Game Scouts. Arxivat de l'original el 12 de març 2013. [Consulta: 13 maig 2013].
  49. ↑ Amirkhani, Justin. «The 25 Best Video Game Soundtracks on Bandcamp» (en anglès). Complex. Arxivat de l'original el 11 d’agost 2013. [Consulta: 13 maig 2013].

Enllaços externs