Fals potto

Infotaula d'ésser viuFals potto
Pseudopotto martini Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdrePrimates
FamíliaLorisidae
GènerePseudopotto
EspèciePseudopotto martini Modifica el valor a Wikidata
Jeffrey H. Schwartz, 1996 Pseudopotto martini Modifica el valor a Wikidata

El fals potto (Pseudopotto martini) és un primat lorisiforme de taxonomia incerta que viu a l'Àfrica. L'antropòleg Jeffrey H. Schwartz l'anomenà el 1996 com l'únic membre del gènere Pseudopotto, basant-se en dos espècimens (que consistien només en el material ossi) que prèviament havia identificat com a potto (Perodicticus potto). L'origen exacte dels dos espècimens és incert, encara que com a mínim un podria provindre del Camerun. Schwartz creia que el fals potto podria fins i tot formar una família separada, encara que altres investigadors han arguït que les característiques que suposadament distingeixen l'animal, en realitat no el distingeixen del potto. De fet, comparteix diverses característiques amb els pottos de l'Àfrica occidental

El fals potto sembla un potto petit, encara que, segons Schwartz,[1] es diferencia en tenir una cua més llarga, unes punxes més petites a les vèrtebres del coll i del pit, una punxa més petita i simple a la segona vèrtebra del coll, un foramen entepicondilar (una obertura a l'húmer), una fossa lacrimal (una depressió del crani) que es troba dins de l'òrbita de l'ull, i una tercer premolar superior més petit, entre altres trets. No obstant això, moltes d'aquestes característiques són variables entre els pottos. Per exemple, un investigador trobà foramen entepicondilar a gairebé la meitat dels espècimens de pottos de la seva mostra.

Taxonomia

En una sèrie d'esquelets de potto (Perodicticus potto) de la col·lecció del Museu e Institut Antropològic de la Universitat de Zúric a Irchel, l'antropòleg Jeffrey H. Schwartz reconegué dos espècimens amb trets que creia diferents dels d'altres pottos, i el 1996 els feu servir per descriure un nou gènere (Pseudopotto) i una espècie de primat, el fals potto (Pseudopotto martini).[2] El nom del gènere, Pseudopotto, combina l'element pseudo- (la paraula grega per dir "fals") amb "potto", per referir-se a les similituds superficials entre la nova forma i el potto.[3] El nom específic, martini, és en honor del primatòleg Robert D. Martin.[4] L'origen exacte dels dos espècimens és desconegut, amb un dels dos format per un esquelet complet (sense la pell) i l'altre només pel crani.[5] Schwartz situà els dos espècimens en una única espècie, encara que assenyalà que un estudi més profund podria indicar que els dos representaven espècies diferents.[6] Schwartz creia que les relacions de la nova forma eren desconegudes i difícils d'avaluar i no l'assignà a cap família, encara que l'ubicà provisionalment a la família dels lorísids, juntament amb el potto, els anguatibs, i els loris.[7] El descobriment, publicat als Documents antropològics del Museu Americà d'Història Natural, fou inclòs a les revistes Scientific American[8] i Science. En aquesta última, s'assenyalà que Schwartz creia que Pseudopotto podia representa una nova família de primats.[9]

El 1998, la revista African Primates publicà tres articles de primatòlegs sobre el fals potto. Colin Groves afirmava que era probablement diferent del potto[10] i Simon Bearder el citava com a exemple de diversitat taxonòmica no reconeguda dins dels lorísids,[11] encara que Esteban Sarmiento comparava el nou tàxon als espècimens del potto i opinà que els suposats trets distintius del fals potto encaixaven en el rang de variació del potto, i que probablement no era ni tan sols una espècie diferent del potto (Perodicticus potto).[12] El 2000, el primatòleg B.S. Leon afirmà que el fals potto no era diferent de la subespècie Perodicticus potto potto, encara que assenyalà que les diferents formes de potto eren prou diferents entre si, i que podrien ser més d'una espècie de potto.[13] Des d'aleshores han sorgit diferents corrents d'opinió. Una compilació de 2003 de la diversitat de primats africans, arribà a la conclusió que no hi havia proves suficients que el fals potto fos una espècie diferent.[14] Per altra banda, el capítol dels primats de la tercera edició de 2005 de Mammal Species of the World, escrit per Groves, llistava Pseudopotto como un gènere, encara que assenyalant que era "controvertit".[15] Al mateix temps, Schwartz seguia reconeixent el fals potto com a espècie.[16] També el 2005, el primatòleg David Stump revisà algunes de les característiques distintives de Pseudopotto en el context de l'estudi de les variacions entre pottos, i trobà que alguns, però no tots els trets del fals potto es trobaven en alguns pottos, principalment de les poblacions occidentals (subespècie potto).[17]

Descripció

El potto (Perodicticus potto) és bastant semblant i podria representar la mateixa espècie.

Un dels espècimens, AMZ 6698, és una femella adulta que visqué al zoo de Zuric. Es tracta d'un esquelet virtualment complet, del qual no se'n conserva la pell. Segons Schwartz, l'esquelet mostra signes d'osteoporosi i periodontitis (comuna en animals dels parcs zoològics), encara que cap altra patologia o anormalitat. Les dents de la dreta es retiraren abans que Schwartz estudiés l'espècimen.[5] Schwartz va triar l'espècimen com l'holotip.[3] L'altre espècimen, AMZ-AS 1730, és un mascle jove capturat a la natura, del qual només se'n conserva el crani, inclosa la mandíbula inferior. La dentadura inclou dents permanents i dents de llet.[5] Els espècimens de Pseudopotto són, com a mínim, superficialment semblants als pottos, [18][19][20] encara que segons Schwartz, es diferencien en una sèrie de trets. Entre els lorísids, Schwartz veié similituds entre el fals potto i els autèntics pottos, així com amb els anguatibs i loris lents (Nycticebus).[6] El fals potto és comparable en mida als pottos més petits, encara que es troba dins del seu rang de mida,[21][22] ja que aquesta mida petita s'ha vist en pottos occidentals.[13]

La cua, segons Schwartz, és més llarga que la del potto,[23] encara que no proporcionà mides de la cua de la femella (AMZ 6698), i assenyala que com a mínim manca una vèrtebra,[24] encara que Sarmiento comptà 11 vèrtebres caudals en una il·lustració[22] i Groves en comptà un mínim de 15.[10] No obstant això, Sarmiento trobà que el nombre de vèrtebres caudals variava entre 5 i 17, amb una mitjana d'11, en els pottos.[22] Les cues relativament llargues també són comunes en els pottos occidentals,[13][25] encara que segons Stump, la cua de Pseudopotto és més llarga que cap altra vista en un potto.[25] El fals potto té unes punxes a les cervicals i la primera i la segona vèrtebres dorsals suposadament més curtes,[26] encara que Leon assenyala que aquest tret també és compartit pels pottos occidentals.[13] Schwartz afirma que el fals potto es diferencia dels pottos i els anguatibs, per la manca d'una espina bífida de la segona cervical, encara que Sarmiento trobà aquest tret en 3 dels 11 espècimens de potto que examinà.[27] L'apòfisi estiloide del cúbit (una projecció del cúbit on es troba amb el canell), segons Schwartz, no està enganxada,[6] el qual suggereix Groves que podria indicar una major mobilitat del canell.[10] Una altra presumpta característica és la presència d'un foramen entepicondilar (una obertura prop de l'extrem distal de l'os) a l'húmer,[28] encara que Sarmiento trobà també aquest tret en 4 dels espècimens, i en un costat d'un cinquè,[27] i Stump assenyalà que el foramen tenia lloc en els espècimens de tota l'àrea de distribució del potto.[25]

La fossa lacrimal fossa, una depressió del crani, està situada a cara superior del crani de la majoria de lorísids, encara que Schwartz trobà que en el fals potto i en els loris lents estava més cap enrere, dins l'òrbita de l'ull.[21] Sarmiento també trobà aquest tret en 3 dels 11 pottos que examinà.[27] L'apòfisi coronoide es troba més ancorada en el fals potto que en el potto i els loris lents.[6]

Un altre tret distintiu dels fals potto són les seves dents. Sarmiento assenyala, això no obstant, que els espècimens en captivitat poden desenvolupar anormalitats en la dentadura i que alguns des trets dentals que descriu Schwartz són força variables, de vegades fins i tot d'una banda a l'altre de la mandíbula del mateix individu.[22] La tercera molar superior (M3), segons Schwartz, és més petit en el fals potto que en cap altre prosimi,[29][10] encara que Leon assenyala que els pottos occidentals també tenen aquest molar relativament petit.[30] El tercer premolar superior (P3) també és petit, com el dels lèmurs forcats.[6] Stump diu que aquest tercer premolar superior més petit, també és comú en els pottos occidentals, encara que la forma del del fals potto és diferenciada.[25] Groves assenyala que el primer premolar superior és força llarg, un altre punt de semblança amb els lèmurs forcats.[10] El fals potto té els premolars inferiors comprimits lateralment, les cúspides del costat de la galta són més altes, i la cresta obliqua (una cresta connectada a la cúspide protocònide) es troba en una posició relativament bucal (en la direcció de les galtes).[6]

El crani de la femella adulta (AMZ 6698) fa 5,93 centímetres de longitud i l'húmer dret fa 5,76 centímetres.[31]

Distribució i estat de conservació

Segons els informes del Museu e Institut Antropològic de la Universitat de Zúric, AMZ 6698, l'holotip, prové l'"Àfrica Equatorial", i AMZ-AS 1730 prové del "Camerun britànic" (actualment Nigèria i Camerun).[5] Segons el mastòleg Ronald Nowak, aquest designacions impliquen que l'AMZ-AS 1730 prové del modern Camerun o la part oriental de Nigeria i que l'AMZ 6698 prové del Camerun o un estat veí.[20] El 1999, Simon Bearder afirmà, citant un comunicat personal de C. Wild, que el fals potto havia estat vist a la natura,[32] i l'any 2001, l'ornitòleg Christopher Bowden assenyalà la seva presència al Mont Kupe al Camerun, també citant a C.Wild.[33] No obstant això, la Llista Vermella de la UICN assenyala que tot i que hi ha informes d'albiraments de falsos pottos en alçades entre 820 i 940 metre al Mont Kupe, no s'hi ha pogut confirmar la seva presència, malgrat haver-se trobat alguns pottos amb cues llargues. El fals potto i el potto estan enumerats conjuntament a la Llista Vermella, donat que es considera que les proves que és una espècie diferent són insuficients.[34]

Referències

  1. ↑ Beolens, Bo; Watkins, Michael; Grayson, Michael. The Eponym Dictionary of Mammals (en anglès). The Johns Hopkins University Press, 2009, p.263. ISBN 0801893046.
  2. ↑ Schwartz 1996, pp.2,8
  3. 1 2 Schwartz 1996, p.8
  4. ↑ Schwartz 1996, p.9
  5. 1 2 3 4 Schwartz 1996, p.2
  6. 1 2 3 4 5 6 Schwartz 1996, p.10
  7. ↑ Schwartz 1996, pp.8,10,12
  8. ↑ Leutwyler 1996
  9. ↑ Holden 1996
  10. 1 2 3 4 5 Groves 1998, p.42
  11. ↑ Bearder 1998, p.43
  12. ↑ Sarmiento 1998, p.45
  13. 1 2 3 4 Leon 2000, p.210
  14. ↑ Grubb, Butynski, Oates & Bearder 2003, p.1323
  15. ↑ Groves 2005, p.123
  16. ↑ Groves 2005, p.185
  17. ↑ Stump 2005, pp.177–178
  18. ↑ Schwartz 1996, p.6
  19. ↑ Groves 1998, p.42
  20. 1 2 Nowak 1999, p.494
  21. 1 2 Schwartz 1996, p.12
  22. 1 2 3 4 Sarmiento 1998, p.44
  23. ↑ Schwartz 1996, p.5
  24. ↑ Schwartz 1996, p.3
  25. 1 2 3 4 Stump 2005, p.177
  26. ↑ Schwartz 1996, fig. 3
  27. 1 2 3 Sarmiento 1998, table 1
  28. ↑ Schwartz 1996, pp.5,10
  29. ↑ Schwartz 1996, p.10
  30. ↑ Leon 2000, p=210
  31. ↑ Schwartz 1996, table 2
  32. ↑ Bearder 1999, p.279
  33. ↑ Bowden 2001, p.14
  34. ↑ Oates, Butynski, Kingdon & Bearder 2008

Obres i publicacions citades

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.