Falzia de marge
| Asplenium majoricum | |
|---|---|
![]() | |
| Estat de conservació | |
| UICN | vulnerable |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Classe | Polypodiopsida |
| Ordre | Polypodiales |
| Família | Aspleniaceae |
| Gènere | Asplenium |
| Espècie | Asplenium majoricum Litard., 1911 Asplenium majoricum |
La falzia de marge o falzia mallorquina (Asplenium majoricum)[1] és una espècie de falguera de la família Aspleniaceae.[2]
És una falguera diminuta endèmica de Mallorca (Serra de Tramuntana)[3] i d'algunes localitats del País Valencià i del sud de la província de Tarragona (Catalunya).
Com que és una espècie bastant rara, es va declarar com a espècie vulnerable al "Atlas y Libro Rojo de la Flora Vascular Amenazada de España" l'any 2008. Aquesta declaració s'ha vist reflectida posteriorment mitjançant la seva inclusió al Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades[4] i també al Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.[5]
Característiques
És un híbrid alotetraploide (2n= 144 cromosomes) fruit de l'encreuament entre les falgueres diploides Asplenium fontanum ssp. fontanum (2n=72 cromosomes) i Asplenium petrarchae ssp. bivalens (2n= 72 cromosomes), amb posterior duplicació espontània de la dotació cromosòmica. Les seves frondes mesuren entre 6 i 12 cm. Els sorus són més llargs que amples amb un indusi lateral i estan situats a prop de la costa de les pinnes. Esporulació de març a novembre.
Història natural
Viu entre les pedres de les parets de les marjades i a les encletxes de les roques calcàries orientades cap al nord i nord-oest. Li agrada la llum però no el sol directe. Durant els mesos més secs de l'estiu entra en estivació, deshidratant-se les frondes fins a arribar a semblar mortes. Amb les primeres pluges de la tardor, los frondes es rehidraten en menys de 24 hores i reverdeixen com si no hagués passat res. Als pocs dies comença a brotar frondes noves. En ple hivern deixa de brotar, reiniciant la brotada a la primavera.
És capaç de formar híbrids:
- Asplenium x reichsteinii: per retro-hibridació entre A. majoricum i el seu progenitor A. fontanum ssp. fontanum.
- Asplenium x orellii: per encreuament entre A. majoricum i A. trichomanes ssp. quadrivalens.
- Asplenium x sollerense: per encreuament entre A. majoricum i A. petrarchae ssp. petrarchae.
- Asplenoceterach barrancense: per encreuament entre A. majoricum i Ceterach officinarum ssp. officinarum.
Taxonomia
Malgrat que la majoria de fonts consultades contemplen que és una espècie acceptada com a tal,[6][7] la Flora dels Països Catalans la consideren una subespècie:[8]
- Asplenium petrarchae (R.Lit.) subsp. majoricum Bolòs & Vigo
Referències
- ↑ «Falzia de marge». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ PPG I «A community-derived classification for extant lycophytes and ferns». Journal of Systematics and Evolution, 54, 6, 2016, p. 563–603. DOI: 10.1111/jse.12229.
- ↑ «Asplenium majoricum Litard.». [Consulta: 1r octubre 2022].
- ↑ «Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amanaçada». Generalitat Valenciana.
- ↑ RESOLUCIÓ AAM/732/2015, de 9 d'abril, per la qual s'aprova la catalogació, descatalogació i canvi de categoria d'espècies i subespècies del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.
- ↑ Ormonde, João H. «Asplenium» (en castellà). Flora Iberica. [Consulta: 18 març 2025].
- ↑ «Asplenium majoricum» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 24 febrer 2024].
- ↑ Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.I, pàg.182. ISBN 84-7226-592-7 (Vol. I).
Enllaços externs
- Study of Asplenium majoricum
- Descripció d'Asplenium majoricum
- Asplenium majoricum a l'Herbari Virtual del Mediterrani Occidental
- Asplenium majoricum al llibre "Helechos de la Comunidad Valenciana" Arxivat 2009-12-21 a Wayback Machine.
- Fitxa del tàxon a l'Atlas y Libro Rojo de la Flora Vascular Amenazada de España (en castellà)
