Asplenium
 Falzia roja  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Regne | Plantae |
| Classe | Polypodiopsida |
| Ordre | Polypodiales |
| Família | Aspleniaceae |
| Gènere | Asplenium L., 1753 Asplenium |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Phyllitis Ceterach
|
Asplenium és un ampli gènere de falgueres de la família Aspleniaceae.[1] Conté entre 700[2] i 800[3] espècies conegudes comunament com a falzies, falgueretes o dauradelles.
Taxonomia
Junt amb el gènere Hymenasplenium conformen la família Aspleniaceae,[4][5] encara que algunes espècies són ocasionalment segregades en gèneres propis. Algunes classificacions antigues inclouen el gènere Asplenium dins l'ordre Aspleniales.
Als Països Catalans hi ha al voltant d'una quinzena de taxons d'aquest gènere, segons les fonts consultades, amb tres tipus d'espècies amb aspecte força diferent entre elles:[2][6]
Un parell tenen les fulles primes, dividides dicotòmicament, palmatisectes:
- Asplenium septentrionale (L.) Hoffm.(1796)
- Asplenium seelosii subsp. glabrum (Litard. & Maire) Rothm. (1937)
Un segon grup tenen les fulles pinnaticompostes (dividides una vegada):
- Asplenium marinum L., Sp. Pl. 1081 (1753)
- Asplenium viride Huds., Fl. Angl. 385 (1762)
- Asplenium trichomanes subsp. inexpectans Lovis (1964)
- Asplenium trichomanes subsp. pachyrachis (H. Christ) Lovis & Reichst.(1980)
- Asplenium trichomanes subsp. quadrivalens D.E. Mey. (1962)
- Asplenium trichomanes subsp. trichomanes L. (1753)
- Asplenium petrarchae (Guérin) DC. (1815)
- Asplenium majoricum Litard. (1911)
Finalment, unes quantes tenen les fulles bipinnaticompostes (dividides dues vegades)
- Asplenium ruta-muraria L. (1753)
- Asplenium adiantum-nigrum L. (1753)
- Asplenium onopteris L. (1753)
- Asplenium obovatum Viv.(1824)
- Asplenium balearicum Shivas
- Asplenium billotii F.W. Schultz (1845)
- Asplenium foresiense Le Grand in Magnier (1884)
- Asplenium fontanum (L.) Bernh. (1799)
I encara podríem afegir 3 o 4 taxons més si afegíssim aquí als representants dels gèneres Phyllitis i Ceterach que hom inclou també dins del gènere Asplenium. Encara que morfològicament són prou diferents, s'han descrit alguns híbrids on intervenen espècies d'aquests tres gèneres, fet que vindria a afirmar que són espècies més properes del que sembla a primer cop d'ull.
Els criteris de les obres botàniques més representatives de casa nostra (Flora Iberica, Flora dels Països Catalans i Banc de Dades de la Biodiversitat de Catalunya) potser són més conservadors però mantenen l'existència d'aquests gèneres per separat cosa que facilita les coses als naturalistes de camp i la utilització de les claus dicotòmiques:
- Asplenium sagittatum (DC.) Bange tenen les fulles enteres, hastades.
- Asplenium scolopendrium L. tenen les fulles enteres.
- Asplenium ceterach L. té les fulles pinnatipartides.
Poliploïdia
Dins del gènere Asplenium hi ha tot un seguit de taxons que són diploides: A.seelosii, A.marinum, A.viride, A.onopteris, A.obovatum o A.fontanum. Però és fàcil trobar espècies poliploides: A.balearicum, A.foresiense, A.majoricum o A.adiantum-nigrum són espècies al·lotetraploides, amb 144 cromosomes que venen de dos progenitors diferents. A.billotii, A.septentrionale i A ruta-muraria són autotetraploïdes, amb 4 còpies de cada cromosoma que venen del mateix progenitor. A.petrarchae o A.trichomanes tenen diferents subespècies, amb diferents graus de poliploïdia.
Ús
Poques espècies d'aquesta família tenen importància econòmica al mercat de l'horticultura. Asplenium nidus o "niu d'au" es valora com a planta comestible a Taiwan.
La falguera australiana Asplenium bulbiferum està a vegades disponible en hivernacles, i també és d'interès Asplenium viviparum, pels seus nombrosos bulbs a la fronda que poden desenvolupar noves plantes; també són comercialitzats Asplenium rhizophyllum, i diverses espècies mexicanes, incloent-hi Asplenium palmeri. Asplenium platyneuron de Nord-amèrica és també venut als vivers com una planta forta. No obstant això, moltes d'aquestes falgueres són epipètriques o epífites i difícils de cultivar.
Segons el tractat Teoria de les Signatures, les falzies o dauradelles eren una bona medicina contra els mals de la melsa, car els sorus tenen la forma d'aquest òrgan de l'abdomen. Per aquesta raó algunes falgueretes d'aquest gènere es coneixen amb el nom d'herba melsera.
Les espècies d'Asplenium són aliment de les larves de diversos lepidòpters com ara Batrachedra bedelliella, que menja exclusivament Asplenium nidus.
Taxonomia: llista d'espècies acceptades
|
|
Galeria d'imatges
Asplenium ceterach
Asplenium trichomanes (esquerra) i A. adiantum-nigrum (dreta), de Thomé, Flora von Deutschland, Österreich und der Schweiz 1885
Asplenium ruta muraria (esquerra) i A. septentrionale (dreta), de Lindman, Bilder ur Nordens Flora 1917–1926
Referències
- ↑ PPG I (2016), "A community-derived classification for extant lycophytes and ferns", Journal of Systematics and Evolution 54 (6): 563–603, DOI 10.1111/jse.12229
- 1 2 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.I, pàg.179. ISBN 84-7226-592-7 (Vol. I).
- ↑ «Asplenium» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens, Kew. [Consulta: 18 març 2026].
- ↑ «IRMNG - Aspleniaceae Newman, 1840». [Consulta: 8 setembre 2022].
- ↑ «BioLib: Biological library - Aspleniaceae». [Consulta: 8 setembre 2022].
- ↑ Mariana Nogueira, Isabel; João H. Ormonde. «Veronica» (en castellà). Flora Iberica. [Consulta: 18 març 2025].