Falzia marina
| Asplenium marinum | |
|---|---|
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Classe | Polypodiopsida |
| Ordre | Polypodiales |
| Família | Aspleniaceae |
| Gènere | Asplenium |
| Espècie | Asplenium marinum L., 1753 Asplenium marinum |
Asplenium marinum, la falzia marina[1] és una falguera del gènere Asplenium, dins de la família de les aspleniàcies. És una espècie que viu en roques ombrívoles del litoral. Als Països Catalans és molt rara, tant a Catalunya, com al País Valencià o a les Illes Balears. Per això ha estat inclosa a l'annex 1 (espècies en perill) del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya[2] i també a la Llista d'espècies de flora en perill d'extinció al País Valencià.[3]
Descripció
És una espècie perenne, amb un rizoma subterrani gruixut, d'on surten les fulles oblongo-lanceolades, de 10-40cm de llarg, amb un pecíol bru-negrós, més curt que el limbe. Les fulles són compostes, amb folíols de 2-5 cm de llarg, més o menys coriacis, només dentats (no subdividits en altres folíols com passa en moltes falgueres), assimètrics la base, amb una aurícula a la part superior. Al revers dels folíols hi ha els sorus lineals, disposats obliqüament.[1][4]
Hàbitat, distribució
Aquesta espècie es distribueix al llarg de la costa atlàntica europea i les illes de la Macaronèsia, penetrant lleugerament a les costes de la Mediterrània occidental,[5] on es fa molt rara. En total hi poden haver al voltant d'unes 20 poblacions en tot aquest àmbit.[6][7]
Viu en penyasegats marins, més o menys arrecerats i ombrívols, protegits dels esquitxos de les onades.
A la península Ibèrica és bastant més comuna a la part atlàntica, tot al llarg de la cornisa Cantàbrica.[8] En canvi és molt rara a la part Mediterrània. A Andalusia només s'ha trobat a la Tarifa.[9] Als Països Catalans es pot trobar de manera dispersa, en algunes poblacions de Mallorca i Menorca. A València s'ha trobat en un únic punt a la zona del Cap de la Nau i és subjecte d'un pla de recuperació i propagació ex-situ.[10] A Catalunya únicament viu a l'Albera i el cap de Creus. Havia estat citada en una localitat extraordinària a la Garrotxa (molt a l'interior pel que és habitual en aquesta espècie), però sembla que ha desaparegut d'aquest indret.[11]
- revers de les fulles amb els sorus linears.
exemplar adult a Northumberland
A Corunya: observeu els folíols assimètrics a la base, amb una orelleta a la part superior.
Taxonomia
Aquesta espècie va ser descrita per Linné el 1753, a la seva obra principal Species Plantarum.[5]
Referències
- 1 2 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.I, pàg.180-181. ISBN 84-7226-592-7 (Vol. I).
- ↑ «RESOLUCIÓ ACC/3929/2023, de 20 de novembre, per la qual s'aprova la catalogació, descatalogació i canvi de categoria d'espècies i subespècies del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. gencat.cat.
- ↑ «Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçada». Generalitat Valenciana.
- ↑ Ormonde, João H. «Asplenium» (en castellà). Flora Iberica. [Consulta: 18 març 2025].
- 1 2 «Asplenium marinum» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 24 febrer 2024].
- ↑ Michel MURACCIOLE, Michel DELAUGERRE & Daniel PAVON «Asplenium marinum L., une fougère nouvelle pour la flore de Tunisie» (en francès). POIRETIA, la revue naturaliste du Maghreb, numéro 2, (2010). ISSN: 2105-0503.
- ↑ «Asplenium marinum» (en francès). FLORE DU MAROC. [Consulta: 25 març 2026].
- ↑ «anthos.es. Cerca: Asplenium marinum» (en castellà). Sistema de información de las plantas de España.. Real Jardín Botánico, CSIC- Fundación Biodiversidad. [Consulta: 17 febrer 2026].
- ↑ «Asplenium marinum,Jardín botánico el Aljube» (en castellà). PN Los Alcornocales (Junta de Andalucía), 2017.
- ↑ Estrelles E & Ibars AM «Germinación de las esporas de Asplenium marinum L. (ASPLENIACEAE) y cultivo de planta adulta» (en castellà). Botanic asPPECTS. Botanical Garden, University of Valencia, 1.2:, 2015, p. 6 - 10 [Consulta: 27 març 2026].
- ↑ FONT, XAVIER. «cerca:Asplenium marinum». Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. [Consulta: 9 març 2026].