Falzia prima
Asplenium septentrionale  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| NatureServe | segur |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Classe | Polypodiopsida |
| Ordre | Polypodiales |
| Família | Aspleniaceae |
| Gènere | Asplenium |
| Espècie | Asplenium septentrionale Hoffm., 1795 Asplenium septentrionale |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Acrostichum septentrionale |
Asplenium septentrionale, la falzia prima[1] és una falguera del gènere Asplenium, dins de la família de les aspleniàcies. És una espècie que viu en fissures de roques silíciques, als Països Catalans normalment en muntanyes.
Descripció
És una espècie perenne, amb un rizoma curt, recobert. Les fulles, de menys d'un pam, que surten d'aquest rizoma són molt atípiques i no recorden gens a una falguera: són molt primes i a la part de dalt es divideixen dicotòmicament en 3 o 4 segments més o menys linears i normalment bifurcats a la punta. Semblaria una herba qualsevol a no ser que ens fixem que al revers d'aquests segments una mica més amples on hi ha els sorus que cobreixen la seva superfície.[1][2]
Hàbitat i distribució
És una espècie àmpliament distribuïda per gran part de l'hemisferi Nord, incloent Europa, Àsia i una part d'Amèrica del Nord i també a les illes Macaronèsiques (Canàries,[3] Madeira...), Marroc.[4][5] A la part més meridional de la seva àrea de distribució es refugia en ambients de muntanya. Viu en fissures i replans de roques silicícoles, des dels Pirineus, on és relativament comuna, fins altres sistemes muntanyosos, arribant a Sierra Nevada o a la Serra de Gredos.[6] Als Països Catalans es pot trobar des de l'estatge alpí als Pirineus Centrals, davallant fins a zones més mediterrànies com Sant Llorenç del Munt, Collserola, les muntanyes de Prades;[7] o el massís de Penyagolosa i la serra d'Espadà al País Valencià. No s'ha trobat a les Illes Balears.
Susqueda: fulles joves desenrotllant-se (com passa a moltes falgueres).
exemplar en el seu ambient a l'estany Gento.
exemplar ex-situ amb esporangis immadurs, mostrant el rizoma.
Taxonomia
Aquesta espècie va ser descrita inicialment per Linné el 1753, a la seva obra principal Species Plantarum que la va anomenar Acrostichum septentrionale.
Georg Franz Hoffmann (1761–1826), el 1795, va saber entendre el seu parentiu amb altres espècies del gènere Asplenium i li va posar el nom que té avui en dia, encara que posteriorment, altres botànics l'anessin canviat de lloc i posant-la en gèneres diversos:[5]
- Asplenium septentrionale (L.) Hoffm.
Referències
- 1 2 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.I, pàg.179. ISBN 84-7226-592-7 (Vol. I).
- ↑ Ormonde, João H. «Asplenium» (en castellà). Flora Iberica. [Consulta: 18 març 2025].
- ↑ «Asplenium septentrionale» (en castellà). Banco de Datos de Biodiversidad de Canarias. [Consulta: 26 març 2026].
- ↑ «Asplenium septentrionale» (en francès). FLORE DU MAROC. [Consulta: 25 març 2026].
- 1 2 «Asplenium septentrionale» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 24 febrer 2024].
- ↑ «anthos.es. Cerca: Asplenium septentrionale» (en castellà). Sistema de información de las plantas de España.. Real Jardín Botánico, CSIC- Fundación Biodiversidad. [Consulta: 17 febrer 2026].
- ↑ FONT, XAVIER. «cerca:Asplenium septentrionale». Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. [Consulta: 9 març 2026].