Fanny Mendelssohn

Plantilla:Infotaula personaFanny Mendelssohn
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 novembre 1805 Modifica el valor a Wikidata
Hamburg Modifica el valor a Wikidata
Mort14 maig 1847 Modifica el valor a Wikidata (41 anys)
Berlín (Regne de Prússia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthemorràgia cerebral Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBerlín Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica i piano Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Berlín Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositora, pianista, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsMarie Bigot, Ludwig Berger, Léa Mendelssohn Bartholdy, Franz Lauska i Karl Friedrich Zelter Modifica el valor a Wikidata
AlumnesS. Glynn B. Olive Modifica el valor a Wikidata
Influències
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
FamíliaMendelssohn Bartholdy Modifica el valor a Wikidata
CònjugeWilhelm Hensel (1829–1847) Modifica el valor a Wikidata
FillsSebastian Hensel Modifica el valor a Wikidata
ParesAbraham Mendelssohn Bartholdy Modifica el valor a Wikidata  i Léa Mendelssohn Bartholdy Modifica el valor a Wikidata
GermansRebecka Mendelssohn
Felix Mendelssohn
Paul Mendelssohn-Bartholdy Modifica el valor a Wikidata
ParentsJohann Peter Gustav Lejeune Dirichlet, cunyat
Kurt Hensel, net Modifica el valor a Wikidata

Lloc webfannyhensel.de Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2846092 Musicbrainz: cfb00fff-8895-484a-b459-f050d70abe2c Lieder.net (compositor): 5037 Discogs: 1092642 IMSLP: Category:Hensel,_Fanny
Find a Grave: 233039399Modifica el valor a Wikidata
Fanny Hensel, 1842, per Moritz Daniel Oppenheim

Fanny Cäcilie Mendelssohn, posteriorment i per matrimoni Fanny Hensel (Hamburg, 14 de novembre de 1805-Berlín, 14 de maig de 1847), va ser una gran compositora i pianista alemanya. Va compondre 466 peces musicals, incloent-hi «cançons sense paraules», gènere del qual és pionera.

La seva música s'ha convertit en part del repertori habitual mercès a nombroses interpretacions i enregistraments per part del segell Hyperion CPO. Hom diu que la seva música és més entenedora que la del seu germà, Felix Mendelssohn.

Biografia

Fanny Mendelsshonn va nàixer en el si d'una família benestant. El seu pare, Abraham Mendelssohn, era un banquer i filantrop berlinès, per la qual cosa ella va gaudir d'excel·lent educació. L'entorn musical de la jove incloïa personalitats com Ignaz Moscheles, Sir George Smart, que varen ser els seus mestres, Carl Friedrich Zelter i Ludwig Berger. Visitants de la casa dels Mendelssohn a principis de la dècada de 1820, incloent Ignaz Moscheles i Sir George Smart, estaven impressionats pels dos germans.

Des de petita es va perfilar com a prodigi musical, raó per la qual la seva educació va ser dirigida a la composició. Mendelssohn va començar a rebre formació de la seva mare, qui podria haver après la tradició berlinesa de Bach a través dels escrits de Johann Philipp Kirnberger, un alumne de Johann Sebastian Bach.[1] Als catorze anys, Fanny Mendelssohn ja podia tocar de memòria els 24 preludis d'El clavecí ben temperat de Bach, i ho va fer en motiu de l'aniversari del seu pare el 1819.[2] Segons la seva mare, la jove havia nascut «amb els dits per tocar fugues de Bach». Més enllà de la inspiració de la seva mare, Lea, la tradició musical familiar remunta a les seves ties Fanny von Arnstein i Sarah Levy, ambdues amants de la música, la primera patrona d'un saló i la segona, una teclista reconeguda.[3]

Després d'estudiar breument amb la pianista Marie Bigot a París, Fanny i Felix Mendelssohn van rebre lliçons de piano de Ludwig Berger i formació en composició de Carl Friedrich Zelter a partir de 1819. Zelter aviat va apreciar les capacitats de la jove i va escriure a Johann Wolfgang von Goethe el 1816, en una carta en què presentava Abraham Mendelssohn al poeta: «Té uns fills adorables i la seva filla gran podria donar-te alguna cosa de Sebastian Bach. Aquesta noia és realment especial».[4]

L'octubre de 1820, es van unir a la Sing-Akademie zu Berlin, la qual dirigia Zelter en aquell moment.[5] La favorable situació econòmica de la família va permetre que els dos fills reberen una sòlida cultura general. Tots dos estudiaven des de les cinc del matí fins a les últimes hores de la tarda. Aquest horari rigorós era una tradició familiar des de l'època de l'avi filòsof.[6]

Molt més tard, en una carta de 1831 a Goethe, Zelter descrivia l'habilitat de Fanny Mendelssohn com a pianista amb l'elogi més gran per a una dona en aquell moment: «... toca com un home».[7] Els visitants de la casa Mendelssohn a principis de la dècada de 1820, incloent-hi Ignaz Moscheles i George Thomas Smart quedaren igualment impressionats pels dos germans.[8][9]

El 1829 va contraure matrimoni amb el pintor Wilhelm Hensel. Un cop casada, cada dilluns organitzava reunions musicals a casa seva en les quals exposava les seves pròpies obres. Un any després de la seva mort, el seu marit va persuadir dos editors que van imprimir una selecció de les seves obres. La majoria d'aquestes, però, encara no estan publicades. El seu debut públic és el 1838, quan interpreta el Concert núm. 1 per a piano del seu germà.

Fanny (Mendelssohn) Hensel mor a Berlín el 1847 a causa d'un infart cerebral durant un assaig d'un concert del seu germà, on s'estava interpretant l'obra Die erste Walpurgisnacht. La seva mort va causar tan gran dolor al seu germà Felix, que la pena també el va portar a la tomba en menys de sis mesos després. Abans, li va dedicar la seva última gran obra, el Quartet de corda núm. 6.

Context social i familiar

El context social masclista de l'època no va permetre a Fanny Mendelssohn assolir major fama. El seu pare, el 1820, li va escriure: «Potser la música acabarà sent la professió del teu germà, mentre que per a tu només pot ser i ha de ser un ornament.» Tot i haver rebut la mateixa educació musical que el seu germà, els camins es van bifurcar en deixar la infantesa enrere. Fanny va haver d'acceptar que mai desenvoluparia cap tipus d'identitat professional, sota la creença que «el seu deure com a dona», segons el seu pare, li ocuparia gran part del seu temps, ja que era la seva «autèntica vocació».

El seu pare sempre la va elogiar per mostrar-se sensata i per mantenir-se fidel als sentiments i la conducta femenins de l'època. El més terrible és que Abraham Mendelssohn admet que si ella hagués ocupat el lloc del seu germà, «hauria merescut la mateixa aprovació». En les seves composicions, el seu entorn social també dicta, en forma de judici sobre les seves primeres peces, com la seva música hauria de ser, basant-se en la seva concepció de «feminitat», més aviat «lleugera, agradable i natural» i sense cap ambició ni complexitat. La composició és un ornament femení, una virtut domèstica, un plaer privat.[10]

Per una altra banda, el seu germà li donava suport com a compositora i com a intèrpret i li deixava publicar obres en nom seu. Ella l'ajudava en les seves peces.

Entre els dos germans hi havia una estima sincera i insòlita. Durant la seva vida es va mantenir sempre una dinàmica d'intercanvi de material musical. Amb freqüència es barrejaven idees i frases musicals entre les seves composicions, se citaven mútuament i es recolzaven, fins al punt de dependre l'un de l'altre per completar l'acte creatiu. (Per exemple, l'estudi en sol menor de Fanny Mendelssohn, compost el 1838 és cita material del primer moviment del concert per a piano núm. 2 op. 40 de Felix)[10]

El vincle dels germans era fort per la seva passió compartida per la música. Les obres d'ella sovint eren tocades al costat de les del seu germà a la casa de la família a Berlín en una sèrie de concerts dominicals (Sonntagskonzerte), que originalment eren organitzats pel seu pare i, després de 1831, va continuar ella mateixa.[11] El 1822, quan Fanny Mendelssohn tenia disset anys i el seu germà tretze, va escriure: «Fins al moment present posseeixo la seva [de Felix] confiança il·limitada. He observat el progrés del seu talent pas a pas i puc dir que he contribuït al seu desenvolupament. Sempre he estat el seu únic assessor musical i mai escriu un pensament abans de sotmetre'l al meu judici ».[12]

El 1826 o 1827, els germans van acordar que algunes de les cançons compostes per ella fossin publicades sota el nom d'ell, tres a la seva col·lecció op. 8[13] i tres més a la seva op. 9.[14] El 1842, aquest fet va provocar una situació compromesa quan la reina Victòria, en rebre Felix Mendelssohn al Palau de Buckingham, va expressar la seva intenció de cantar-li a compositor la seva cançó preferida, Italien (amb lletra de Franz Grillparzer), i ell va confessar quer era una composició de la seva germana.[15]

Sempre hi va haver una correspondència musical entre els dos. Fanny Mendelssohn va ajudar el seu germà brindant-li crítiques constructives de peces i projectes, que ell sempre va considerar.[16] Ell reelaboraria peces basant-se en els suggeriments que ella feia, i la va anomenar «Minerva» en honor de la deessa romana de la saviesa.[17] La seva correspondència dels anys 1840 i 1841 revela que tots dos estaven delineant escenaris per a una òpera sobre el tema del Cantar dels nibelungs (Nibelungenlied), que mai es va materialitzar. Fanny Menmdelssohn va escriure: «La caça amb la mort de Sigfrid proporciona un esplèndid final al segon acte».[18]

El 1829 Fanny Mendelssohn va contraure matrimoni amb el pintor Wilhelm Hensel. Un cop casada, cada dilluns organitzava reunions musicals a casa seva en les quals exposava les seves pròpies obres. Ja cap al 1839, els diumenges musicals del núm. 3 de la Leipzigerstrasse, adquireixen major abast i comencen a rebre personalitats externes a l'entorn familiar.[19] El seu espòs, també li feia costat en la composició, però, a diferència d'altres del seu cercle, que només li donaven suport en l'àmbit privat, la va empènyer a què publiqués.[20]

La historiadora de la música Nancy B. Reich ha suggerit dos esdeveniments que van poder augmentar la seva confiança. En va ser un la seva visita a Itàlia, amb el seu marit i Sebastian, el 1839-1840. En aquesta primera visita es va sentir animada i inspirada; També van passar estones amb joves músics francesos que havien guanyat el premi de Roma (el jove Charles Gounod n'era un). El seu respecte per Fanny impulsava la seva autoestima com a músic. L'altre esdeveniment va ser la seva amistat amb l'entusiasta de la música Robert von Keudell. En el seu diari va escriure: «Keudell mira tot allò nou que escric amb gran interès i m'aconsella sobre què podria corregir... Sempre m'ha donat el millor consell».[21]

La seva reputació ha estat redimida per associacions que cerquen reivindicar el paper de la dona en la creació musical.

La seva obra musical

Fanny Mendelsohnn va compondre 466 peces musicals. Set dels opus de petites obres individuals van ser publicades durant la seva vida (entre 1847 i 1847). Més tard, quatre col·leccions més van arribar a publicar-se pòstumament. Aquestes són una petita mostra de la seva gran producció. Va compondre en diversos dels gèneres populars, especialment lieder i peces per a teclat, moltes de les quals escrites per a la interpretació dins l'àmbit privat, en els Diumenges musicals. També va escriure algunes obres per a orquestra i cambra i algunes obres per a l'«escena dramàtica», d'entre les quals destaquen el Trio per a piano Op. 11, un quartet per a piano (1822), un quartet de corda, un oratori orquestral i quatre cantates. En la seva música, Fanny Mendelssohn desenvolupa un estil propi ple de subtileses en el terreny harmònic i melòdic, amb una clara influència del contrapunt doble que havia estudiat amb Carl Friedrich Zelter)[22] La major part de la seva obra posterior al seu matrimoni és variada, però se centra en peces per a piano i cançons. Arribarà a escriure una sonata, el 1828 (Sonata de pasqua en La major)

El 1831, escriu, durant l'epidèmia, Cantate nach Aufhören der Cholera (Cantata del còlera), Són trenta minuts de música, tres anys abans que Felix Mendelssohn acabés el seu primer oratori.[23] Pel primer aniversari del seu fill Sebastian escrigué una cantata, la Lobgesang (Cançó d'alabança). Durant aquell any també va escriure dues obres per a orquestra, solistes i cor: Hiob, Kantate i un oratori de 16 seccions, Höret zu, merket auf (Escolta i pren nota).[24] El 1832 escriu una obertura, la seva obra orquestral de format més gran.

En 1840 va compondre, per a la celebració d'aniversari del seu espòs, un cicle de peces per a piano que representen els mesos de l'any, Das Jahr (L’ any).[25] La música la va escriure en paper tenyit i el seu espòs en va fer les il·lustracions, amb cada peça acompanyada d'un breu poema.[26][27] L'obra dura aproximadament una hora i funciona com una suite per a piano sol de dotze moviments, que es troben sota un mateix context tonal. Todd el compara amb els cicles de Robert Schumann. Els elements més rellevants son l'ús de corals (que ressalten la passió de Fanny Mendelssohn per Bach i un ús d'un motiu unificador, derivat de les (evocadores i contingudes) octaves descendents del baix amb què comença «gener».

L'escriptora Kristine Forney ha suggerit que els poemes, les obres d'art i el paper de colors poden representar les diferents etapes de la vida, mentre que altres suggereixen que representen la seva pròpia.[28] En canvi, John E. Toews interpreta que aquest cicle és com el diari retrospectiu de l'estada de Fanny Mendelssohn a Itàlia durant els anys 1839 i 1840. En una carta de Roma, Fanny va descriure el procés d'aquesta composició:[29]

« Últimament he estat component força, i he anomenat les meves peces per a piano amb els noms dels meus llocs preferits, en part perquè realment em venien al cap en aquells llocs, en part perquè tenia presents les nostres agradables excursions mentre escrivia aquelles peces. Formaran un record encantador, una mena de segon diari. Però no us imagineu que dono aquests noms quan les toco en societat, són només per a ús privat. »
— Fanny Mendelssohn

Després de Das Jahr, segueix component lieder i cançons per a piano, el 1846 treballa en un conjunt de 51 obres, antigues i noves, per a Robert von Keudall. Aquell mateix any, després d'un breu apropament de dos editorials de Berlín i sense consultar el seu germà, Fanny Mendelssohn va decidir publicar una col·lecció de les seves cançons sota el seu nom de casada, «Fanny Hensel geb. [i.e. née] Mendelssohn-Bartholdy».[30] El març de 1847, es va reunir sovint amb Clara Schumann. En aquell moment, ella estava treballant en el seu Trio per a piano op. 11 (aquesta seria la seva última obra de gran format) i Clara Schumann havia completat recentment el seu propi Trio per a piano (op. 17).

Lieder

El lied és el gènere compositiu més explotat per Fanny Mendelssohn. De totes les obres que va escriure, prop de 250 (dels quals 100 pertanyen a col·leccions privades) eren lieder per a soprano i piano, així com més d'un centenar de peces per a piano sol. Fanny Hensel va musicar l'obra de nombrosos poetes contemporanis, així com alguns de finals del segle xviii . Els textos dels lieder sovint provenien de poetes contemporanis, principalment Johann Wolfgang von Goethe (46), Heinrich Heine (27), Joseph von Eichendorff (20), Ludwig Tieck (16), Ludwig Hölty (14), Johann Heinrich Voß (14) o Jean-Pierre Claris de Florian (13). El seu marit, Wilhelm Hensel, pintor, gravador i poeta, també li escrigué una vintena de textos. Alguns dels poetes eren membres del cercle dels Mendelssohn a Berlin. Els poemes de Goethe són els musicats més sovint per Fanny Mendelssohn, fins i tot abans que es trobessin els dos artistes a Weimar, el 1822, i ell reconegués el seu talent.

Entre les seves cançons cal esmentar: Italien, Im Herbste, Sehnsucht, Bergerslust, Ferne, Harfners Lied, Warum sind denn die Rosen so blass, Ach! Die Augen sind es weider, Ich wandelte unter den Baumen, Abendbild, Nach Suden, Kommen und Scheiden, Gondellied i Lied fur Klavier.

Fou una compositora amb veu pròpia, amb una intenció de difuminar les fronteres entre gèneres, Insisteix que les seves obres per a piano són «lieder per a piano», en comptes de «Cançons sense paraules», com el seu germà va batejar els sis volums publicats d'aquestes peces. Utilitza aquesta forma per explorar harmonies, relacions tonals i emprar cromatismes i mostrar totes les subtileses del seu estil. Un clar exemple, possiblement el mes destacat, és Dein ist mein Herz (d'un poema de Nikolaus Lenau).

Els lieder de Fanny Hensel són estilísticament variats. Molts són convencionals i presenten trets tradicionals del lied nord-alemany, l'escenari musical simple del qual va ser defensat pels contemporanis Zelter, Goethe i Hegel. D'altres, son imaginatius i mostren un estil individualista que prové de Franz Schubert.

La majoria dels lieder de la dècada de 1820 mostren la influència del Volkslied, amb una forma estròfica per les seves cançons i acompanyaments de piano, que amb freqüència duplicaven la línia de la veu. Tenien una textura escassa, ritmes repetitius en la veu i l'acompanyament, frases clares, configuració de text sil·làbic, poques marques d'expressió, harmonia diatònica, melodia diatònica i una mínima sensació de ritme dramàtic que caracteritzen aquest estil.

El primer lied que va sobreviure, del 1819, té la dedicatòria: «Lied zum Geburtstag des Vaters am 11. Dezember 1819» (Lied per a l'aniversari del pare, 11 de desembre de 1819).

Durant els anys anteriors al seu matrimoni, Fanny va ser molt activa component lieder. Va ser per a ella la principal via d'accés a la composició i va abocar la seva creativitat i tots els seus recursos compositius sobre l'únic format al qual podia accedir. Així és com en el lied explora al màxim les possibilitats harmòniques, textures, ritme i forma que li ofereix aquest gènere. El 1823, el seu any més prolífic, és quan escriu 32 lieder, quan ja estava promesa però separada de qui seria el seu espòs. No obstant això, en una carta al seu germà, el 1835, (GB, IV No. 13), Fanny atribueix la seva abundant i magnífica producció de lieder a una falta d'habilitat: «El que em falta és la capacitat d'elaborar idees correctament... És per això que em van millor els els Llieder; n'hi ha prou amb una idea bonica, sense gaire

Fanny té tres cicles breus de poemes, que solia compondre de manera individual.[31]

Bibliografia sobre la compositora

El seu fill, Sebastian Hensel, va editar la correspondència familiar sota el títol de Die Familie Mendelssohn. 1729-1847, que encara continua sent una important font d'informació sobre Fanny i Felix Mendelssohn i altres integrants de la seva família.

La correspondència de Fanny i Felix Mendelssohn va ser traduïda a l'anglès i editada per Marcia Citron: The Letters of Fanny Hensel to Felix Mendelssohn (Nova York, 1987) ISBN 0-918728-52-5.

The Mendelssohns, coordinat per John Michael Cooper i Julie D. Prandi (Oxford University Press, 2002) conté material sobre els dos compositors.

El llibre de R. Larry Todd Mendelssohn: A Life in Music (Oxford, 2003) és sobre la vida de Fèlix Menmdessohn, però conté considerable informació sobre la seva germana.

Llistat d'obres publicades

Molt poques obres van ser publicades. No ho va fer fins al 1846, un any abans de la seva mort. Wilhelm Hensel no només va promoure la música de la seva dona; va tenir una forta influència a l'hora de convèncer-la de publicar les seves composicions.

  • Opus 1: 6 Lieder fiir 1 Singstimme mit Pianoforte. Berlin: Bote and Bock(1846)
  • Opus 2: 4 Lieder ohne Worte für Pianoforte. Berlin: Bote and Bock (1846)
  • Opus 3: 6 Gesänge für S.A.T.B. Berlin: Bote and Bock, (1846)
  • Opus 4: Melodies pour Pianoforte. Berlin: Schlesinger, (1847)
  • Opus 5: Melodies pour Pianoforte. Berlin: Schlesinger, (1847)
  • Opus 6: 4 Lieder ohne Worte. Berlin: Bote and Bock, (1847)
  • Opus 7: 6 Lieder für 1 Singstimme mit Pianoforte. Berlin: Bote and Bock (1847)
  • Opus 8: 4 Lieder ohne Worte. Leipzig: Breitkopf and Härtel, (1850)
  • Opus 9: 6 Lieder für 1 Singstimme mit Pianoforte. Leipzig: Breitkopf and Härtel, (1850)
  • Opus 10: 6 Lieder für 1 Singstimme mit Pianoforte. Leipzig: Breitkopf and Härtel, (1850)
  • Opus 11: Trio pour Pianoforte, Violin, Violoncelle. Leipzig: Breitkopf and Härtel, (1850)
  • Die Schiffende (Lied) in Album. Berlin: Schlesinger, 1837
  • Schloss Liebeneck (Lied) in Rhein-Sagen und Lieder. Colònia i Bonn: J. M. Dunst, 1839
  • 2 Bagatellen (Piano) für die Schüler des Schindelmeisserschen Musik-Instituts. Berlin, T. Trautwein, 1848

Pastorella (Piano). Berlin: Bote and Bock, (1852)

  • Sis Lieder publicats sota el nom de Felix: Das Heimweh (Op. 8, No. 2), Italien (Op. 8, No. 3), Suleika und Hatem (Op. 8, No. 12), Sehnsucht (Op. 9, No. 7), Verlust (Op. 9, No. 10), Die Nonne (Op. 9, No. 12).

Referències

  1. ↑ Todd, R. Larry. Fanny Hensel: The Other Mendelssohn.. Oxford: Oxford University Press. I, (2010).. ISBN SBN 978-0-19-518080-0..
  2. ↑ Hayman, Sheila ««A Fanny Mendelssohn Masterpiece Finally Gets Its Due».». The Guardian (en inglés)., (8 març 2017).
  3. ↑ Conway, David. Jewry in Music: Entry to the Profession from the Enlightenment to Richard Wagner.. Cambridge: Cambridge University Press., 2012. ISBN ISBN 978-1-107-01538-8..
  4. ↑ Conway, David. Jewry in Music: Entry to the Profession from the Enlightenment to Richard Wagner.. Cambridge: Cambridge University Press., 2012, p.171. ISBN ISBN 978-1-107-01538-8..
  5. ↑ Todd, R. Larry. Mendelssohn: A Life in Music.. Oxford: Oxford University Press., 2003. ISBN ISBN 978-0-19-511043-2..
  6. ↑ Citron, Marcia J.. «Mendelssohn(-Bartholdy), Fanny (Cäcilie)».. The New Grove Dictionary of Women Composers. Nova York: Macmillan Publishers., (1994).. ISBN ISBN 978-0-333-51598-3..
  7. ↑ Todd, R. Larry. Fanny Hensel: The Other Mendelssohn.. Oxford: Oxford University Press., (2010)., p. 146. ISBN ISBN 978-0-19-518080-0..
  8. ↑ Conway, David. Jewry in Music: Entry to the Profession from the Enlightenment to Richard Wagner.. Cambridge: Cambridge University Press., (2012)., p. 169. ISBN ISBN 978-1-107-01538-8..
  9. ↑ Smart, Sir George. H. B. Cox; C. L. E. Cox, eds. Leaves from the Journal of Sir George Smart.. Londres: Longmans, Green and Co. OCLC 504621895., (1907), p. 173,179.
  10. 1 2 Beer, A. Armonías y suaves cantos: Las mujeres olvidadas de la música clásica. Barcelona: Acantilado, 2016. ISBN 978-84-1734661-4.
  11. ↑ Mendelssohn (Hensel), Fanny .. Citron, Marcia, ed. The Letters of Fanny Hensel to Felix Mendelssohn. Nova York: Pendragon Press., (1987). ISBN ISBN 978-0-918728-52-4..
  12. ↑ Hensel, Sebastian.. The Mendelssohn Family (1729-1847) From Letters and Journals (Carl Klingemann, trad.).. Londres: Sampson Low and Co. OCLC 1061914545., (1884).
  13. ↑ Todd, R. Larry. Mendelssohn: A Life in Music.. Oxford: Oxford University Press., (2003). ISBN ISBN 978-0-19-511043-2.
  14. ↑ Todd, R. Larry.. Mendelssohn: A Life in Music.. Oxford: Oxford University Press., (2003). ISBN ISBN 978-0-19-511043-2..
  15. ↑ Hensel, Sebastian,. The Mendelssohn Family (1729-1847) From Letters and Journals (Carl Klingemann, trad.).. Londres: Sampson Low and Co. OCLC 1061914545., ed (1884).
  16. ↑ Reich, Nancy B.. «The Power of Class: Fanny Hensel». En Todd, R. Larry, ed. Mendelssohn and his World. Princeton (Nova Jersey): Princeton University Press., (1991), p. 86-99.. ISBN ISBN 978-0-691-02715-9..
  17. ↑ Padua, Pat; Lavine, Kevin. «Women's History Month: Fanny Mendelssohn Hensel». In the Muse: Performing Arts Blog (web de la Biblioteca del Congreso de Estados Unidos) (en anglès)., (2010) [Consulta: 29 octubre 2020.].
  18. ↑ carta del 9 de desembre de 1840, Mendelssohn (Hensel), Fanny (1987). Citron, Marcia, ed. The Letters of Fanny Hensel to Felix Mendelssohn. pp.299-301. Nova York: Pendragon Press.. ISBN ISBN 978-0-918728-52-4..
  19. ↑ Beer, A. Armonías y suaves cantos: Las mujeres olvidadas de la música clásica p. 212-215. Barcelona: Acantilado, 2016. ISBN 978-84-1734661-4.
  20. ↑ Kimber, Marian Wilson. «Felix and Fanny: Gender, Biography and History».The Cambridge Companion to Mendelssohn.. En Mercer-Taylor, Peter, ed Cambridge: Cambridge University Press., (2004). ISBN ISBN 978-0-521-53342-3..
  21. ↑ Reich, Nancy B. (1991). «The Power of Class: Fanny Hensel». En Todd, R. Larry, ed. Mendelssohn and his World. Princeton (Nova Jersey): Princeton University Press., p. 86-99.. ISBN ISBN 978-0-691-02715-9..
  22. ↑ Todd, L. The other Mendelsohnn, 2009, p. 192.
  23. ↑ Beer, A. Armonías y suaves cantos. Las mujeres olvidadas de la música clásica p.206, 2016. ISBN 978-84-17346-61-4.
  24. ↑ Ledbetter, Steven. «The Other Mendelssohn's Early Cantatas». (3 de abril de 2019). The Boston Online Musical Intelligencer (en inglés). [Consulta: 19 gener 2021].
  25. ↑ Mace Christian, Angela. «Hensel [née Mendelssohn (-Bartholdy)], Fanny Cäcilie».. Oxford: Oxford University Press. Grove Music Online (en inglés)., (2018). ISBN ISBN 9781561592630.
  26. ↑ consulta Das Jahr en el Projecte Biblioteca Internacional de Partituras Musicales (en inglés) Arxivat 2017-02-20 a Wayback Machine..
  27. ↑ Kimber, Marian Wilson «2008). «Fanny Hensel's Seasons of Life: Poetic Epigrams, Vignettes, and Meaning in Das Jahr».». Journal of Musicological Research, 27 (4): 359-395. ISSN 0141-1896. [Consulta: 20 març 2018.].
  28. ↑ Forney, Kristine; Dell'Antonio, Andrew. The Enjoyment of Music: Essential Listening Edition with Total Access.. Twelfth Edition. Nova York: W. W. Norton & Company., (2015). ISBN ISBN 978-0-393-90604-2.
  29. ↑ Hensel, Sebastian,. The Mendelssohn Family (1729–1847) From Letters and Journals. Translated by Klingemann, Carl.. London, England: Sampson Low and Co. OCLC 1061914545, (1884)..
  30. ↑ Todd, R. Larry .. Mendelssohn: A Life in Music.. Oxford: Oxford University Press., (2003). ISBN ISBN 978-0-19-511043-2..
  31. ↑ Marcia J. Citron (1983). The Lieder of Fanny Mendelssohn Hensel. The Musical Quarterly, Vol. 69, (4), p. 570- 594 . https://www.jstor.org/stable/741981

Bibliografia

Sirota, Victoria Ressmeyer, The life and works of Fanny Mendelssohn Hensel (tesi doctoral), Boston University School for the Arts, 1981

Enllaços externs

  • Klavierstücke zu vier händen (1823). Allegro molto: a youtube Duo Vela.