Els Nibelungs
| Die Nibelungen | |
|---|---|
![]() | |
| Fitxa | |
| Direcció | Fritz Lang |
| Protagonistes | |
| Personatges | Sigurd, Kriemhild, Hagen, Gondicari, Brunilda, Àtila, Volker von Alzey (en) |
| Producció | Erich Pommer |
| Dissenyador de producció | Otto Hunte |
| Guió | Thea von Harbou i Fritz Lang |
| Música | Gottfried Huppertz |
| Fotografia | Carl Hoffmann, Günther Rittau i Walter Ruttmann |
| Distribuïdor | Universum Film AG |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Alemanya |
| Estrena | 1924 |
| Durada | 293 min |
| Idioma original | cap valor |
| Versió en català | |
| Color | en blanc i negre |
| Format | 4:3 |
| Descripció | |
| Basat en | Cant dels Nibelungs |
| Gènere | cinema mut, cinema d'aventures i cinema fantàstic |
Els Nibelungs (títol original en alemany Die Nibelungen) és una pel·lícula alemanya de 1924 dirigida per Fritz Lang. És considerat un punt d'inflexió en la concepció del cinema com a obra d'art: Lang i el seu equip van introduir visualment i estètica els nous avenços tècnics en la il·luminació i en la fotografia, i van dur a terme una direcció artística exquisida, que doten la pel·lícula d'una gran bellesa plàstica. Els intertítols han estat traduïts al català.[1][2][3][4]
Trama
El guió escrit per Thea von Harbou va recuperar el mite primigeni dels nibelungs, una llegenda original del segle xii, que havia quedat eclipsada per la famosa tetralogia wagneriana.[5] Aquest mite és mirall i esclau del seu context històric, el període d'entreguerres alemany, i comparteix l'esperit romàntic i èpic d'aquells temps. Lang, tanmateix, focalitza el tema en la venjança i les masses desbocades, leitmotiv habitual en la seva filmografia. Tot allò que en la primera part és noble i pur, en la segona esdevé malaltís i fosc; essent la batalla final, nihilista i violenta, el contrapunt cruel, i visionari, de la ideologia nazi, fet pel qual, aquesta segona part va ser distribuïda en una versió diferent, curta i suavitzada, i amb acompanyament musical de Wagner.
Música
Gottfried Huppertz (Alemanya 1887-1937) és el compositor responsable de la música d'Els Nibelungs.[6] Huppertz estudià música a Colònia i va entrar en contacte amb el món del teatre i el cinema, on conegué a Fritz Lang, que li encarregà expressament la música per a Els Nibelungs i més tard, per a Metropolis. La seva composició per Die Nibelungen va aconseguir lligar íntimament música i imatges, provocant una coreografia de llum, ritme i moviment, amb efectes impressionants. És per això que Huppertz és considerat un dels grans de la música per al cinema, tot i que la seva mort prematura va fer que fos injustament oblidat durant anys.
Repartiment
- Paul Richter: Sigurd
- Margarete Schön: Krimilda
- Hanna Ralph: Brunilda
- Hans Adalbert Schlettow: Hagen von Tronje
- Bernhard Goetzke: Volker von Alzey
- Theodor Loos: Gondicari
- Rudolf Klein-Rogge: King Etzel
- Rudolf Rittner: Markgraf Rudiger von Bechlorn
- Georg August Koch: Hildebrand
- Georg John: Alberich
Referències
- ↑ «Die Nibelungen: Siegfrieds Tod (Teil 1)». Filmoteca de Catalunya. [Consulta: 30 setembre 2023].
- ↑ «Die Nibelungen: Kriemhilds Rache (Teil 2)». Filmoteca de Catalunya. [Consulta: 30 setembre 2023].
- ↑ «Die NIBELUNGEN 1 TEIL: SIEGFRIED (1924)» (en anglès). British Film Institute. [Consulta: 25 maig 2025].
- ↑ «Die NIBELUNGEN 2. TEIL: KRIEMHILDS RACHE (1924)» (en anglès). British Film Institute. [Consulta: 25 maig 2025].
- ↑ Levin, David J. Richard Wagner, Fritz Lang, and the Nibelungen: The Dramaturgy of Disavowal (en anglès). Princeton University Press, 2014-12-25, p. 13. ISBN 978-1-4008-6669-4.
- ↑ Gentry, Francis G. The Nibelungen Tradition: An Encyclopedia (en anglès). Psychology Press, 2002, p. 295. ISBN 978-0-8153-1785-2.


