Febo Mari
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (it) Alfredo Rodriguez  16 gener 1884 Messina (Sicília) | ||
| Mort | 6 juny 1939 (55 anys) Roma | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | actor, director de cinema, guionista, realitzador | ||
   | |||
Febo Mari (1884–1939) va ser un actor i director de cinema italià. Va trobar l'èxit com a protagonista durant l'època del cinema mut d'Itàlia.[1][2]
Primers anys
Febo Mari va néixer a Messina, Sicília, fill d'Alfredo Giovanni Leopoldo Rodríguez. La seva família era benestant i d'ascendència ibèrica. Es va graduar a la Universitat Peloritana, després d'haver estudiat lletres i filosofia, i aviat va començar a actuar en teatre. Als 27 anys va dirigir el Teatre Manzoni a Milà.
Va entrar a la indústria del cinema mut a principis dels anys 1910. El seu primer llargmetratge va ser La ribalta (1912), dirigida pel prolífic Mario Caserini. La primera pel·lícula en què va actuar i guió Mari va ser Il fuoco (1915).[1] Il fauno (1917), una de les pel·lícules més conegudes de Mari, va ser restaurada el 1994 per Cinematek a partir d'impressions originals de nitrats, obtingudes de la Cineteca Friuli i del Museu nacional del cinema.[3][4][5]
Vida personal
El 23 de desembre de 1908, Mari es va casar amb l'actriu Berta Vestri. La relació no va durar, i Mari i Vestri finalment es van separar informalment. Va començar una relació romàntica de llarga durada amb l'actriu Antonietta "Nietta" Mordeglia[5] (també coneguda com Misa Mordeglia Mari). El duet mira junts a Il Fauno (1917). Com que el divorci encara no era legal a Itàlia, Mari i Mordeglia es van casar el 8 d'octubre de 1938, després de la mort de Vestri.[1]
Filmografia
Attore
- L'innocente, dirigida per Edoardo Bencivenga (1911)
- La mamma dorme, dirigida per Mario Caserini (1912)
- La ribalta, dirigida per Mario Caserini (1912)
- Padre, dirigida per Dante Testa i Gino Zaccaria (1912)
- Il fuoco, dirigida per Giovanni Pastrone (1915 - guionista)
- Tigre reale, dirigida per Giovanni Pastrone (1916)
- A Common Level, dirigida per Burton L. King (1920)
- Mese mariano, dirigida per Ubaldo Pittei (1929)
- Assunta Spina, dirigida per Roberto Roberti (1930)
- I tre desideri, dirigida per Giorgio Ferroni i Kurt Gerron (1937)
- Il conte di Bréchard, dirigida per Mario Bonnard (1938)
- Giuseppe Verdi, dirigida per Carmine Gallone (1938)
- Lotte nell'ombra, dirigida per Domenico M. Gambino (1938)
Director
- Il critico (1913)
- L'emigrante (1915)
- Cenere (1916)
- La gloria, direcció i interpretació (1916)
- Rose vermiglie, direcció, interpretació i guió (1917)
- Il fauno, direcció, interpretació i guió (1917)
- Tormento, direcció, interpretació i guió (1917)
- Ercole, direcció i interpretació (1918)
- Attila, direcció, interpretació i guió (1918)
- ...E dopo?, direcció i interpretació (1918)
- L'orma, direcció i interpretació (1919)
- Giuda, direcció i interpretació (1919)
- Maddalena Ferat, co-director amb Roberto Roberti (1920)
- Triboulet, direcció i interpretació (1923)
- La torre di Nesle (1925)
Referències
- 1 2 3 Bernardini, Aldo. «Febo Mari, L'Avanguardista del Cinema». Archivio Siciliano del Cinema. ASCinema, 4 novembre 2019. [Consulta: 21 setembre 2022].
- ↑ Gural & Singer p.208
- ↑ «Il Fauno (Febo Mari, 1917)». Casa Italiana Zerilli - Marimò. Casa italiana New York University, 19-10-2018. [Consulta: 5 març 2022]. «"In Febo Mari's Il Fauno (1917; The Faun), Elena Makowska, playing an evil seducer and crafty mistress, has nothing of the mater dolorosa about her."»
- ↑ Vacche, Angela Dalle. «Diva: Defiance and Passion in Early Italian Cinema». University of Texas Press, 01-03-2008. Arxivat de l'original el 6 de març 2022. [Consulta: 5 març 2022]. «"In Febo Mari's Il Fauno (1917; The Faun), Elena Makowska, playing an evil seducer and crafty mistress, has nothing of the mater dolorosa about her."»
- 1 2 Renzi, Vittorio. «Il fauno (1917)». garden-of-silence, 8 gener 2018. [Consulta: 21 setembre 2022].
Bibliografia
- Anna Gural & Robert Singer. Zola and Film: Essays in the Art of Adaptation. McFarland, 2005.