Fedorita
| Fórmula química | (Na,K)₂₋₃(Ca₄Na₃)Si₁₆O₃₈(OH,F)₂·3,5H₂O |
|---|---|
| Epònim | Evgraf Fedorov |
| Localitat tipus | massís alcalí de Turii, Cap de Turii, óblast de Múrmansk, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EE.80 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EE.80 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/E.14 |
| Dana | 73.1.3.1 |
| Heys | 16.10.12 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,676 Å; b = 16,706 Å; c = 13,233 Å; α = 93,35°; β = 114,96°; γ = 90,03° |
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
| Grup espacial | p1 |
| Color | blanc, incolor, vermell brillant, vermell gerd |
| Exfoliació | perfecta - {001} |
| Fractura | micàcia |
| Tenacitat | flexible |
| Lluïssor | subvítria, nacrada |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 2,43 a 2,58 g/cm³ (mesurada); 2,43 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,522 nβ = 1,530 nγ = 1,531 |
| Birefringència | δ = 0,009 |
| Angle 2V | mesurat: 32°, calculat: 38° |
| Dispersió òptica | r < v distingible |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1967 s.p. |
| Símbol | Fdr |
| Referències | [1] |
La fedorita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany i dona nom al grup de la fedorita. Rep el nom en honor del matemàtic, cristal·lògraf i mineralogista Evgraf Stepanovich Fedorov (22 de desembre de 1853 - 21 de maig de 1919).
Característiques
La fedorita és un silicat de fórmula química (Na,K)₂₋₃(Ca₄Na₃)Si₁₆O₃₈(OH,F)₂·3,5H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la fedorita pertany a «09.EE - Fil·losilicats amb xarxes tetraèdriques de 6-enllaços connectades per xarxes i bandes octaèdriques» juntament amb els següents minerals: bementita, brokenhillita, pirosmalita-(Fe), friedelita, pirosmalita-(Mn), mcgil·lita, nelenita, schal·lerita, palygorskita, tuperssuatsiaïta, yofortierita, windhoekita, falcondoïta, loughlinita, sepiolita, kalifersita, girolita, orlymanita, tungusita, reyerita, truscottita, natrosilita, makatita, varennesita, raïta, intersilita, shafranovskita, zakharovita, zeofil·lita, minehil·lita, martinita i lalondeïta.
Formació i jaciments
Va ser descoberta al massís alcalí de Turii, a l'óblast de Múrmansk (Rússia). També ha estat descrita en alguns indrets propers a la confluència dels rius Chara i Tokko, a la república russa de Sakhà, així com Schellkopf, a la localitat de Brohltal (Renània-Palatinat, Alemanya). Aquests indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.