Orlymanita
![]() Boletes marrons i crosta d'orlymanita de la mina N'Chwaning II (Sud-àfrica). Camp de visió 16 mm | |
| Fórmula química | Ca₄Mn₃Si₈O20(OH)₆·2H₂O |
| Epònim | Orlando Hammond Lyman (en) |
| Localitat tipus | mina Wessels, Hotazel, camp de manganès de Kalahari, Cap Septentrional, Sud-àfrica |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > fil·losilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EE.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EJ.15 |
| Dana | 73.2.2b.2 |
| Heys | 14.18.20 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 9,60(2) Å; c = 35,92(10) Å; |
| Color | marró fosc |
| Exfoliació | perfecta - en {0001} |
| Duresa (Mohs) | 4 a 5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | marró clar |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 2,7 a 2,8 g/cm³ (mesurada); 2,93 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Pleocroisme | visible |
| Impureses comunes | Al, Fe, Mg, Na |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1988-029 |
| Any d'aprovació | 1990 |
| Símbol | Orl |
| Referències | [1] |
L'orlymanita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la girolita. Va ser anomenada en honor d'Orlando Hammond Lyman (1903-1986), el fundador del museu d'història natural Lyman House Memorial Museum de Hilo.
Característiques
L'orlymanita és un fil·losilicat de fórmula química Ca₄Mn₃Si₈O20(OH)₆·2H₂O. Cristal·litza en el sistema hexagonal en forma de cristalls fibrosos, amb les fibril·les paral·leles a [1000], formant esferes, de fins a 3 mm; també pot aparèixer en forma d'agregats botroidals irregulars.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és de 4 a 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'orlymanita pertany a «09.EE - Fil·losilicats amb xarxes tetraèdriques de 6-enllaços connectades per xarxes i bandes octaèdriques» juntament amb els següents minerals: bementita, brokenhillita, pirosmalita-(Fe), friedelita, pirosmalita-(Mn), mcgillita, nelenita, schal·lerita, palygorskita, tuperssuatsiaïta, yofortierita, windhoekita, falcondoïta, loughlinita, sepiolita, kalifersita, gyrolita, tungusita, reyerita, truscottita, natrosilita, makatita, varennesita, raïta, intersilita, shafranovskita, zakharovita, zeofil·lita, minehil·lita, fedorita, martinita i lalondeïta.
Formació i jaciments
L'orlymanita va ser descoberta a la mina Wessels, Hotazel, al camp de manganès de Kalahari (Cap Septentrional, Sud-àfrica) en forma de filó mineral en una mena de manganès.[2] També ha estat descrita a la mina N'Chwaning II, a Kuruman, al mateix camp de manganès de Kalahari.[2]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: inesita, hematita i calcita.[2]
Referències
- ↑ «Orlymanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- 1 2 3 4 «Orlymanite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 8 de maig 2019. [Consulta: 23 març 2018].
