Ferdinand Minding
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (de) Ernst Ferdinand Adolf Minding 11 gener 1806 Kalisz (Imperi Rus) |
| Mort | 13 maig 1885 Tartu (Imperi Rus) |
| Sepultura | Cementiri Vana-Jaani, RAD: P22: 46 ~ Kv. X - 3 58° 23′ 36″ N, 26° 43′ 43″ E / 58.393242°N,26.728585°E |
| Formació | Universitat de Berlin (1825–1827) Universitat de Halle (1824–1825) |
| Tesi acadèmica | Über die Berechnung des Näherungswerthes doppelter Integrale |
| Activitat | |
| Camp de treball | Geometria diferencial, càlcul diferencial, àlgebra, càlcul de variacions, matemàtiques, superfície, física, mecànica i geometria no euclidiana |
| Lloc de treball | Elberfeld Berlín Tartu |
| Ocupació | matemàtic, professor universitari |
| Ocupador | Universitat Imperial de Dorpat (1843–1883) Universitat Tècnica de Berlín (1834–1843) Universitat Frederic Guillem de Berlín (1830–1843) Gymnasium Elberfeld (1828–1829) |
| Membre de | |
| Alumnes | Karl Peterson |
| Influències | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Cònjuge | Augusta Regler |
| Pares | Gottlieb Minding |
| Premis | |
Ferdinand Minding (alemany: Ernst Ferdinand Adolf Minding) (Kalisz, 11 de gener de 1806 - Tartu, 13 de maig de 1885) o, en rus, Фердинанд Готлибович Миндинг (Ferdinand Gotlibovitx Minding), fou un matemàtic rus-alemany.
Vida i obra
Minding va néixer el 30 de desembre de 1805 (segons el calendari julià, que correspon al 11 de gener de 1806 segons el gregorià) a la vila de Kalisz,[1] però abans de complir l'any de vida la família e va traslladar a Hirschberg (actual Jelenia Góra a Polònia) on el seu pare, que era advocat, va ser nomenat jutge. Després dels seus estudis secundaris a Hirschberg, va estudiar filologia, filosofia i física a les universitats de Halle (1824-1825)[2] i Berlín.[3] De 1831 a 1843 va ser professor a la universitat de Berlín, càrrec que va compaginar amb la docència a l'escola d'arquitectura de la Universitat Tècnica de Berlín a partir de 1834.[4] El 1843 va abandonar Berlín en ser nomenat per ocupar la nova càtedra de matemàtiques aplicades de la universitat de Dorpat (actual Tartu, Estònia), càrrec que va ocupar durant quaranta anys.[5] Va morir a Tartu el 1885.

El 1839 va publicar un article al Journal de Crelle en el que demostrava el teorema que porta el seu nom i que diu que totes les superfícies de curvatura constant són localment isomètriques.[6] Això no obstant, el lligam entre la pseudoesfera i el pla hiperbòlic no es faria fins molt més tard, quan Eugenio Beltrami,[7] el 1868, el va relacionar amb els treballs de Lobatxevski.[8]
Minding també va treballar en equacions diferencials, funcions algebraiques, funcions contínues i mecànica analítica.
El 1879 va ser escollit membre honorari de l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg.[9]
Referències
- ↑ Галченкова, 1970, p. 3.
- ↑ Галченкова, 1970, p. 8-9.
- ↑ Youschkevitch, 2008, p. Dict..
- ↑ Knobloch, 1998, p. 161.
- ↑ Lumiste, 1994, p. 10.
- ↑ Reventós i Rodríguez, 2006, p. 50.
- ↑ Tazzioli, 1997, p. 30-31.
- ↑ Reventós i Rodríguez, 2006, p. 169.
- ↑ Lumiste, 1994, p. 11.
Bibliografia
- Галченкова, Римма Ивановна. Фердинанд Миндинг, 1806-1885 (en rus). Наука, 1970.
- Knobloch, R. «Mathematics at the Berlin Technische Hochschule / Technische Universität». A: Heinrich Begehr, Helmut Koch, Jürg Kramer, Norbert Schappacher, Ernst-Jochen Thiele (eds.). Mathematics in Berlin (en (anglès)). Springer, 1998, p. 161-169. ISBN 978-3-7643-5943-0.
- Lumiste, Ülo. «Background: Mathematics in Estonia until 1940». A: Ülo Lomiste; Jaak Peetre (eds.). Edgar Krahn 1894-1961: A Centenary Volume (en anglès). IOS Press, 1994, p. 5-22. ISBN 90-5199-168-1.
- Reventós, Agustí; Rodríguez, Carlos J. Una lectura del Disquisitiones generales circa superficies curvas de C.F. Gauss. Societat Catalana de Matemàtiques IEC, 2006. ISBN 84-7283-849-8.
- Tazzioli, Rossana «The Role of Differential Parameters in Beltrami's Work» (en anglès). Historia Mathematica, 24, 1, 1997, p. 25-45. DOI: 10.1006/hmat.1997.2121. ISSN: 0315-0860.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ferdinand Minding» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Youschkevitch, A. «Minding, Ernst Ferdinand Adolf (or Ferdinand Gotlibovich)» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 15 octubre 2016].

