Karl Peterson
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ru) Карл Михайлович Петерсон 13 maig 1828 (Julià) Riga (Imperi Rus) |
| Mort | 19 abril 1881 Moscou (Imperi Rus) |
| Sepultura | Cementiri de Santa Paraskeva Piàtnitska 55° 47′ 59″ N, 37° 38′ 27″ E / 55.7996°N,37.6409131°E |
| Formació | Universitat Imperial de Dorpat (1847–1853) Tartu Governorate Gymnasium (–1847) |
| Tesi acadèmica | Über die Biegung der Flächen (1853) |
| Director de tesi | Ferdinand Minding |
| Activitat | |
| Camp de treball | Geometria i geometria diferencial |
| Ocupació | matemàtic |
| Ocupador | Gymnasium Peter und Paul (1865–1881) |
| Membre de | |
| Professors | Ferdinand Minding |
| Obra | |
Obres destacables | |
Karl Peterson (rus: Карл Михайлович Петерсон) (Riga, 13 de maig de 1828 (Julià) - Moscou, 19 d'abril de 1881) va ser un matemàtic rus conegut per haver formulat per primer cop el teorema fonamental de la teoria de superfícies.
Vida i obra
Peterson va néixer en una família camperola més aviat pobre.[1] Va estudiar al Gymnasium alemany (Institut de Secundària) de Riga i, després, a la universitat de Dorpat (actual Tartu) amb el professor Ferdinand Minding.[2] Es va graduar el 1854.
Res es coneix de la seva vida durant els deu anys posteriors a la seva graduació. En algun moment es va traslladar a Moscou on va donar classes de matemàtiques al Gymnasium alemany Peter und Paul d'aquesta ciutat des del 1865.[3] Peterson no va tenir mai cap lloc docent de nivell universitari, però va ser un dels fundadors de la Societat Matemàtica de Moscou amb Nikolai Braschman i August Davidov. Peterson va ser un col·laborador important de la revista de la Societat i és considerat el fundador de l'escola de geometria de Moscou.[4]
Peterson, en la seva tesi de graduació (1853, però no publicada fins molt més tard), exposa la més antiga formulació del teorema fonamental de la teoria de superfícies,[5] actualment conegut com a equacions Gauss–Codazzi-Mainardi, o també com equacions de Peterson-Codazzi.[6][7]
Durant la seva estança a Moscou, Peterson va publicar alguns articles importants de geometria diferencial.[8] El 1879, la universitat d'Odessa li va concedir el grau de doctor honoris causa.
Referències
- ↑ Россинский, 1949, p. 3.
- ↑ Phillips, 1979, p. 141-142.
- ↑ Phillips, 1979, p. 157.
- ↑ Laptev i Rozenfeld, 1996, p. 24.
- ↑ Reich, 1994, p. 335.
- ↑ Россинский, 1949, p. 4.
- ↑ Прасолов, 2019, p. 185.
- ↑ Phillips, 1979, p. 156-159.
Bibliografia
- Laptev, B.L.; Rozenfeld, B.A.. «Geometry». A: Andrei N. Kolmogorov, Adolf Andrei P. Yushkevich (ed.). Mathematics of the 19th Century: Geometry, Analytic Function Theory (en anglès). Birkhäuser, 1996, p. 1-118. ISBN 0-8176-5048-2.
- Phillips, Esther E. «Karl M. Peterson: The earliest derivation of the Mainardi-Codazzi equations and the fundamental theorem of surface theory» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 6, Num. 2, 1979, p. 137-163. DOI: 10.1016/0315-0860(79)90075-2. ISSN: 0315-0860.
- Прасолов, Виктор. «Карл Михайлович Петерсон (1828-1881)». A: История математики. Часть 2 (en rus). МЦНМО, 2019, p. 185. ISBN 978-5-4439-3277-4.
- Reich, Karin. «Differential Geometry». A: Ivor Grattan-Guinness (ed.). Companion Enciclopedia of the History adn Philosophy of the Mathematical Sciences (en anglès). Routledge, 1994, p. 331-341. ISBN 0-415-09238-8.
- Россинский, С.Д. «Карл Михайлович Петерсон (1828–1881 гг.)» (en rus). Успехи математических наук, Vol. 4, Num. 5(33), 1949, p. 3-13. ISSN: 0042-1316.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Karl Peterson» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Youschkevitch, A.P.; Grigorian, A.T. «Peterson, Karl Mikhailovich». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 15 abril 2017].
