Fernando Belaúnde Terry
Fernando Belaúnde Terry (Lima, 7 d'octubre de 1912 - Lima, 4 de juny de 2002) fou un arquitecte i polític peruà que fou President del Perú dos cops, de 1963 a 1968 i de 1980 a 1985.
Biografia
Del 1930 al 1935, Belaúnde va estudiar arquitectura als Estats Units, on va assistir per primera vegada a la Universitat de Miami (on també feia classes el seu pare), i el 1935 es va traslladar a la Universitat de Texas a Austin, on va obtenir el títol d'arquitecte, i després de graduar-se treballa a Mèxic. El 1937 torna al Perú i funda la revista El Arquitecto Peruano. Va ser professor d' urbanisme a la Facultat d'Enginyeria de la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú en 1943. El 1955 va ser el primer degà de la Facultat d'Arquitectura de la Universitat Nacional d'Enginyeria.[1]
Va fundar el partit Frente Democrático Nacional en 1942.
Com molts dels seus contemporanis, Belaúnde es va oposar tenaçment a la dictadura de Manuel Odría i amb el suport de joves universitaris va formar el Front Nacional de Joventuts Democràtiques el 1955, amb la finalitat de llançar la seva candidatura a les eleccions del 17 de juny de 1956, a les que va poder-se presentar després d'una manifestació, quedant en segon lloc, superat per Manuel Prado Ugarteche. El Front de Joventuts Democràtiques es va transformar formalment en el partit Acció Popular el 7 de juliol de 1956, a Chincheros.[2]
Primer mandat presidencial
Fernando Belaúnde va guanyar les eleccions generals peruanes de 1963, convocades per la junta militar que havia donat un cop d'estat en 1962, imposant-se al candidat de l'Aliança Popular Revolucionària Americana (APRA) Víctor Raúl Haya de la Torre i al general Manuel Odría, dictador durant els anys cinquanta i fundador de la Unió Nacional Odriista (un), plataforma electoral conservadora creada ad hoc per promoure la seva candidatura.[3]
i formà un govern de coalició amb la democràcia cristiana i amb un programa molt moderat. Hagué d'enfrontar-se a un període de fortes tensions socials, especialment amb l'aparició de les guerrilles i aixecaments camperols.[4]
Cop d'estat i exili
El 3 d'octubre de 1968 els militars van enderrocar el president Belaúnde Terry, i la intenció del nou president, el general Juan Velasco Alvarado no era supervisar una transició a un altre govern civil, sino establir un Govern Revolucionari de les Forces Armades per iniciar profundes i radicals reformes economiques i socials.[5]
Belaúnde Terry s'exilià a l'Argentina fins al 1976 i durant la Guerra de les Malvines, fou el principal aliat de l'Argentina contra el Regne Unit. Quan Augusto Pinochet recolzà la invasió, Belaúnde s'hi va oposar i cridà a la integritat Sud-americana. Posteriorment va viure exiliat als Estats Units d'Amèrica, dedicant-se a la docència a Universitats com Harvard, Columbia i Johns Hopkins. Fernando Belaunde va tornar al Perú el 1978.[6]
Segon mandat presidencial
Establerta de nou la democràcia al Perú, fou elegit president novament, però el seu mandat (1980-1985) es veié erosionat per la crisi econòmica i el desenvolupament de la guerrilla maoista Sendero Luminoso.
El sol havia entrat en una caiguda impressionant i les mesures per aturar la inflació que ofegava el Perú pel retard en la indústria i el comerç causat durant la dictadura de Juan Velasco Alvarado i les seves polítiques d'estatització no havien donat resultat, i es va substituïr la moneda per l'inti, per reduir el nombre de zeros que feia cada cop més complicada la comptabilitat.[7]
Oposició
Des de l'oposició a Alan García, el 1988 fou un dels artífexs de la coalició de dreta Frente Democrático, que, amb Mario Vargas Llosa de candidat a la presidència del país, concorregué a les eleccions generals peruanes de 1990, però que fou derrotat per Alberto Fujimori.
El seu fill Rafael Belaúnde intentà presentar-se a la presidència del Perú el 2006, però retirà la candidatura.
Referències
- ↑ «Fernando Belaúnde» (en castellà). Catálogo Arquitectura Movimiento Moderno Perú. Universidad de Lima. [Consulta: 29 setembre 2024].
- ↑ Obando, Manoel. «El Manguerazo a Fernando Belaúnde Terry: la historia de cómo presionó para ser inscrito en unas elecciones presidenciales» (en castellà). Infobae, 30 juny 2024. [Consulta: 9 novembre 2025].
- ↑ Merino, J. M. F. «El fracaso de la primera presidencia de Fernando Belaúnde Terry (1963-1968) a través de los informes de la embajada española en Lima. Una propuesta metodológica» (en castellà). Reunir. Universitat de València, 2024. [Consulta: 9 desembre 2025].
- ↑ Rubio Giesecke, Daniela «Las guerrillas peruanas de 1965: entre los movimientos campesinos y la teoría foquista» (en castellà). Historica, XXXII, 2, 2008, p. 123-167. Arxivat de l'original el 2013-08-12. ISSN: 0252-8894 [Consulta: 3 octubre 2024].
- ↑ Angell, Alan; Mabire, B. «El gobierno militar peruano de 1968: El fracaso de la revolución desde arriba» (en castellà). Foro Internacional, XXV, 1, 1984.
- ↑ «Fernando Belaunde en el exilio» (en castellà). Diario La Prensa. [Consulta: 11 octubre 2025].
- ↑ Dargent Chamot, Eduardo C. «El Inti: Un experimento frustrado y frustrante». A: La Moneda en el Perú: 450 años de historia (en castellà). vol.2. La República, 2021, p. 230.
