1980
| Tipus | any civil, any de traspàs i any de traspàs que comença en dimarts  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1980 (mcmlxxx) |
| Islàmic | 1400 – 1401 |
| Xinès | 4676 – 4677 |
| Hebreu | 5740 – 5741 |
| Calendaris hindús | 2035 – 2036 (Vikram Samvat) 1902 – 1903 (Shaka Samvat) 5081 – 5082 (Kali Yuga) |
| Persa | 1358 – 1359 |
| Armeni | 1429 |
| Rúnic | 2230 |
| Ab urbe condita | 2733 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1950 1960 1970 - 1980 - 1990 2000 2010 | |
| Anys | |
| 1977 1978 1979 - 1980 - 1981 1982 1983 | |
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Esdeveniments
- Països Catalans
- 18 de febrer, Barcelona: Es presenta el primer volum del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines.[1]
- 20 de març, Catalunya: s'hi celebren les primeres eleccions al Parlament de Catalunya des del temps de la República; Heribert Barrera en fou elegit president i Jordi Pujol esdevindrà president de la Generalitat.
- 12 de maig, Barcelona: Mercè Rodoreda rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
- 22 de maig, Barcelonaː Es constitueix novament, ja en democràcia, la societat Ràdio Associació de Catalunya, que havia quedat convertida per la dictadura franquista en Radio España a Barcelona.[2]
- 30 de maig. Sabadell: inauguració del Museu d'Art de Sabadell.[3]
- 25 de juliol, Barcelona: S'inaugura el cafè-teatre El Llantiol, un club per exhibir-hi espectacles de màgia de prop.[4]
- 30 d'agost: inauguració del Camp de la Forana d'Alginet, amb el València Club de Futbol i la presència del president Pau Porta Bussoms
- 16 de desembre, Barcelona: al casino de l'Aliança del Poble Nou, es fa l'assemblea fundacional de Nacionalistes d'Esquerra.
- Mallorca: Es descriuen els primers exemplars vius de ferreret, un amfibi que es creia extint i només es coneixia per esquelets.
20 de març: Tarradellas i Suárez
30 d'agost, València Club de Futbol al Camp de la Forana
- Resta del món
- 28 de febrer, Andalusia: s'hi celebra el referèndum en què resultarà plebiscitat que l'Estatut d'Autonomia s'ha de tramitar segons el procediment ràpid.
- 6 de març: París: l'Acadèmia Francesa anuncia que ha escollit Marguerite Yourcenar nova membre de l'acadèmia, i la primera dona.[5]
- 27 de març: Dijous d'Argent, caiguda dels preus del mercat internacional de la plata.
- 31 de març, Argenteau-Trembleur: tancament de la darrera mina de carbó de Valònia.[6]
- 20 de juliol: el tirador soviètic Aleksandr Melentiev bat el rècord del món de 50 metres pistola en fase de qualificació amb 581 punts.[7]
- 11 de setembre, Xile: s'hi aprova en referèndum la nova Constitució imposada pel règim de Pinochet.[8]
- 9 de setembre, Brussel·les: Bèlgica i els Països Baixos subscriuen el pacte de la Unió de la Llengua Neerlandesa
- 12 de setembre, Turquia: El cop d'estat del 1980 a Turquia, de caràcter militar, instaura un govern militar durant tres anys.
- 27 d'octubre, Presó de Maze, Belfast, Irlanda del Nord: Set presos de l'IRA Provisional i l'INLA comencen la Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord centrada en les “Cinc Demandes” i que és un pas més de la protesta de la manta iniciada l'any 1976 i la protesta de la brutícia iniciada el 1978. Passats 53 dies, i amb un dels membres entrant i sortint del coma, Brendan Hughes, líder de la vaga de fam, en posa fi abans que mori cap dels set participants.
- 30 d'octubre: El Salvador i Hondures signen un tractat de pau i acorden posar la disputa fronterera que es va lliurar en la Guerra del Futbol de 1969 davant el Tribunal Internacional de Justícia.[9][10]
- 21 de desembre, Galícia: s'hi celebra el referèndum en què resultarà ratificat l'Estatut d'Autonomia.
- S'escriu l'obra de teatre Traduccions.
- Col·lapse del Banc Nugan Hand en circumstàncies controvertides amb implicacions de la CIA i el crim organitzat.
Cinema i televisió
| M/d | Títol | Direcció | Gènere |
|---|---|---|---|
| 02/04 | La veritat sobre el cas Savolta | Antonio Drove | drama hist. |
| 09/11 | Con el culo al aire | Carles Mira | comèdia |
| 03/09 | Divendres 13 | Sean S. Cunningham | por |
| 01/14 | Istòria d'Adrian | Jean-Pierre Denis | drama |
| 03/07 | Holocaust caníbal | Ruggero Deodato | gore |
| 10/24 | L'Orsalhèr | Jean Fléchet | aventures |
| 07/10 | Els herois del temps | Terry Gilliam | fantàstic |
| 05/21 | L'Imperi contraataca | Irvin Kershner | space opera |
| 04/26 | Kagemusha | Akira Kurosawa | jidaigeki |
| 10/03 | L'home elefant | David Lynch | drama hist. |
| Dolces hores | Carlos Saura | drama | |
| 11/14 | Toro salvatge | Martin Scorsese | biogràfic |
Fa 46 anys
El 1 d'agost, Home Box Office inaugurà el servici Cinemax als EUA.
- Naiximents
Música
| M/d | artistes | títol | estil |
|---|---|---|---|
| 07/25 | AC/DC | Back in Black | rock |
| 02/12 | Bryan Adams | Bryan Adams | rock |
| 10/17 | Dire Straits | Making Movies | rock |
| 04/14 | Iron Maiden | Iron Maiden | heavy |
| 03/12 | Billy Joel | Glass Houses | pop |
| 07/18 | Closer | ||
| 11/08 | Motörhead | Ace of Spades | rock dur |
| 12/08 | Queen | Flash Gordon | rock dur |
| 10/20 | U2 | Boy | rock |
| 09/09 | Tom Waits | Heartattack and Vine | rock |
Portal:Música/1980
L'any destacà per les morts de John Bonham, Ian Curtis, John Lennon i Bon Scott. Es fundaren els grups DDT i Endelèkhia.
- Concerts
El 29 d'agost, el trio londinenc The Police actuaren a la Plaça Monumental de Barcelona.
- Naiximents
- Morts
Premis Nobel
| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau | |
| Economia |
Videojocs
| M/d | Títol | Sist. | |
|---|---|---|---|
| Balloon Bomber | recreativa | ||
| Battlezone | recreativa | ||
| 10/ | Crazy Climber | recreativa | |
| Maze Craze | Atari VCS | ||
| Mystery House | Apple II | ||
| 12/ | Zork I | diversos |
Després d'un llançament reduït a Fresno (ciutat de Califòrnia) l'any anterior, Mattel mamprengué la comercialització de la consola Intellivision als EUA.
Battlezone
Intellivision amb jocs
Mystery House
Sinclair ZX80
El 22 de maig Namco estrenà la recreativa Pac-Man als Japons. Al juny eixí el microordinador Sinclair ZX80 al Regne Unit.
Naiximents
| M/d | Nom i cognoms | Activitat | Origen | M. |
|---|---|---|---|---|
| 02/16 | Miguel González Marí | pilotaire | petrerí | |
| 04/05 | Waltary Agustí Alonso | pilotari | havà | |
| 03/29 | Robert Archibald | jugador de bàsquet | escocés | 2020 |
| 01/17 | Zooey Deschanel | actriu | californiana |
Les persones nascudes el 1980 faran 46 anys el 2026.
Països Catalans
- 14 de gener, Elx, Baix Vinalopó: Carolina Cerezuela, actriu i model valenciana.[11]
- 19 de gener, Santpedor: Mireia Farrés i Bosch, trompetista catalana, solista de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.[12]
- 25 de gener, Terrassa, Vallès Occidental: Xavi Hernandez, futbolista català.
- 2 de febrer, Sabadell, Vallès Occidental: Oleguer Presas, futbolista català.
- 20 de febrer,
- Mollet del Vallès, Vallès Oriental: Neus Ballús, directora i guionista de cinema catalana.
- L'Ametlla de Mar: Fàtima Llambrich i Núñez, periodista especialitzada en informació policial i judicial.
- 10 de març, Barcelona: Núria Gago Roca, actriu i escriptora catalana en castellà.[13]
- 23 de juny - Barcelona: Mireia Calafell i Obiol, escriptora catalana.[14]
- 25 de juny,
- Gandia, València: Diana Morant Ripoll, enginyera i política valenciana, alcaldessa de Gandia (València) des de 2015.[15]
- València: Inma Cuesta, actriu de teatre, cinema i televisió valenciana.[16]
- 27 de juny, Barcelona: Amèlia Mora, guionista i escriptora en castellà i català, especialitzada en literatura infantil i juvenil.[17]
- 6 de juliol, Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat: Pau Gasol, jugador de bàsquet català.
- 19 de juliol, Alzira: Isabel Vallet, jurista valenciana, militant d'Endavant (OSAN); ha estat diputada al Parlament de Catalunya.[18]
- 22 de juliol, Tessenderlo, Flandes: Kate Ryan, cantant flamenca de música dance i una de les més destacades a escala europea.[19]
- 9 d'agost, Vilafranca de Penedès: Núria Cabanillas, gimnasta rítmica, tricampiona del món i medalla d'or als Jocs Olímpics de 1996.[20]
- 17 d'agost, Tortosa: Irene Fornós i Curto, activista social i política catalana, diputada al Parlament de Catalunya des de 2018.[21]
- 26 d'agost, Nova York: Macaulay Culkin, actor estatunidenc.
- 26 d'agost, Califòrnia: Chris Pine, actor estatunidenc.
- 25 de setembre, Palafrugell: Esther Ribot i Moliné, soprano catalana.[22]
- 29 de setembre: Anaïs Garcia Balmaña, nedadora catalana amb tres records paralímpics.[23]
- 8 d'octubre, Artà, Mallorca: Maria Antònia Massanet, poeta mallorquina.[24]
- 24 d'octubre: Alboraia: Anna Montañana i Gimeno, jugadora de bàsquet valenciana.[25]
- 19 de novembre, Barcelona: Georgina Oliva i Peña, sociòloga i política catalana.[26]
- 3 de desembre, Sarajevo: Zlata Filipovic, escriptora bosniana, autora d'El diari de Zlata.[27]
- 8 de desembre, La Pobla de Segur: Eugeni Roselló i Solé, corredor d'ultrafons.
- 10 de desembre, Vila-real, Plana Baixa: Paula Bonet, escriptora, il·lustradora i pintora valenciana establerta a Barcelona.[28]
- 16 de desembre, Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat: Patricia del Soto i Traver, jugadora de waterpolo catalana.[29]
- Vic: Roger Cassany i Viladomat, periodista català, cap de redacció de Vilaweb fins al 2014.
R. Archibald (m. 2020)
Zooey Deschanel
Gisele Bündchen
Resta del món
- 11 de gener, L'Havana: Celia Sánchez Manduley, guerrillera i política cubana, una de les líders de la Revolució cubana (n. 1920).[30]
- 13 de gener, Madrid: María de Villota, pilot de carreres espanyola (m. 2013).[31]
- 18 de gener, Vicente López, Buenos Aires, Argentina: Rodrigo Guirao Díaz, actor i model argentí.[32]
- 8 de febrer, Niort, Deux-Sèvres: Catherine Meurisse, dibuixant de còmics, il·lustradora i guionista francesa.[33]
- 25 de febrer, Lukara, Croàcia: Josipa Rimac, política croata i alcaldessa de Knin, una de les alcaldesses més joves d'Europa.[34]
- 7 de març, Watchung, Nova Jersey, EUA: Laura Prepon, actriu estatunidenca.
- 13 de març, Las Palmas de Gran Canària: Kira Miró, actriu i presentadora espanyola.[35]
- 21 de març
- Porto Alegre, Brasil: Ronaldo de Assis Moreira, conegut com a Ronaldinho Gaúcho, futbolista brasiler.
- Trondheim: Marit Bjørgen, esquiadora de fons noruega, una de les més destacades de la dècada del 2000.[36]
- 22 de març, Vigo, Espanya: Begoña Fernández Molinos, jugadora d'handbol gallega, guanyadora d'una medalla olímpica.[37]
- 29 de març, Québec, Canadà: Valerie Hould-Marchand, nedadora canadenca de natació sincronitzada, medallista olímpica.[38]
- 17 d'abril, Otawa: Jillian Tamaki, il·lustradora i dibuixant canadenca americana.[39]
- 18 d'abril, Kassel: Martina Müller, antiga futbolista alemanya nomenada millor jugadora d'Alemanya del 2013.[40]
- 10 de maig, Kasama, prefectura d'Ibaraki, Japó: marxadora japonesa.[41]
- 11 de juny:
- Azaria Chamberlain, nena desapareguda sobre la qual s'han fet pel·lícules, minisèries i llibres
- Martinsburg: Jennifer Armentrout, escriptora nord-americana de novel·les juvenils, també coneguda com a J. Lynn.[42]
- 15 de juny, Vitòria, Almudena Cid Tostado, gimnasta i actriu basca, especialitzada en la gimnàstica rítmica.[43]
- 17 de juny,
- Denizli, Turquia: Sıla Gençoğlu, més coneguda com a Sıla, cantant de pop turca.[44]
- Cuneo, Elisa Rigaudo, atleta italiana, medallista olímpica, especialitzada en marxa atlètica.[45]
- 29 de juny, Neath, Gal·les: Katherine Jenkins, mezzo-soprano gal·lesa que interpreta un ampli espectre de gèneres.[46]
- 10 de juliol, São Gonçalo, Brasil: Cláudia Leitte, cantant brasilera d'axé, que fou vocalista del grup musical Babado Novo.[47]
- 17 de juliol, Pamplona: Idoia Villanueva Ruiz, enginyera informàtica i política espanyola. Ha estat senadora i europarlamentària.[48]
- 20 de juliol, Horizontina, Rio Grande do Sul, Brasil: Gisele Bündchen, modelo i actriu Brasilera.
- 26 de juliol, Hamilton, Nova Zelanda: Jacinda Ardern, política neozelandesa, Primera ministra des d'octubre de 2017.[49]
- 9 d'agost, París: Lolita Séchan, escriptora francesa, autora especialment de contes infantils i d'escenaris de còmics.[50]
- 17 d'agost, Ourense: Cristina Pato, virtuosa gaitera i pianista gallega.[51]
- 26 d'agost, Lima: Diego Lama, videoartista
- 28 d'agost, Pretòria Philip Burger, jugador de rugbi
- 11 de setembre, Hamburg: Matt Zemlin, actor, productor, pianista, compositor i director.
- 12 de setembre,:
- Salvaleón, Badajoz: Marta Navarrete Llinás, química, doctora en neurociència i investigadora espanyola.[52]
- Xangai (Xina): Yao Ming (Xinès simplificat: 姚明) jugador de bàsquet xinès[53]
- 13 de setembre, Andradina, Brasil: Gilberto Ribeiro Gonçalves, futbolista brasiler.
- 30 de setembre, Kosice: Martina Hingis, jugadora professional de tennis de nacionalitat suïssa, diversos cops número u del món.[54]
- 13 d'octubre, Bangladesh: Julhas Mannan, activista i editor de la revista LGTB Roopbaan.[55]
- 31 d'octubre, Nova York: Alondra de la Parra és una directora d'orquestra mexicana.[56]
- 5 de novembre:
- Ibrahim Maalouf, trompetista, pianista, compositor de músiques de pel·lícules, arranjador, productor i professor de música.
- Mairena del Alcor, Sevilla: Eva María González Fernández, model, actriu i presentadora de televisió espanyola.[57]
- 1 de desembre, Madrid: Raquel Corral, nedadora de natació sincronitzada espanyola, guanyadora d'una medalla olímpica.
- 17 de desembre, Bakú: Dinara Aliyeva, soprano azerbaidjanesa.
- 18 de desembre, Staten Island, estat de Nova York: Christina Aguilera, cantant i actriu estatunidenca.[58]
- 27 de desembre, Herat, Afganistanː Nadia Anjuman, poeta i periodista afganesa, assassinada pel seu marit (m. 2005).[59]
Necrològiques
Entre les morts destacades de l'any hi ha les dels músics Bon Scott, John Bonham i John Lennon, el filòsof Jean-Paul Sartre, el cineasta Alfred Hitchcock, el divulgador Félix Rodríguez de la Fuente, el dictador Tito o l'escriptor Llorenç Villalonga.
- Països Catalans
- 14 de gener - Sabadell: Joan Maurí i Espadaler, pintor català (n. 1913).
- 27 de gener - Palma, Mallorca: Llorenç Villalonga i Pons, escriptor en català mallorquí.
- 24 de gener - Sabadell: Lluís Papell i Comas, periodista i escriptor català.
- 23 de febrer - el Masnou, Maresme: Maria Canaleta i Abellà, mestra catalana depurada durant el franquisme (n. 1896).[60]
- 21 de març - La Paz, Bolívia: Lluís Espinal i Camps, màrtir jesuïta, periodista i cinèfil català.
- 23 de març - Lleida: Maria Montull Rosell, primera odontòloga catalana (n. 1897).[61]
- 9 d'abril - València: Ascensión Chirivella Marín, primera llicenciada en Dret i col·legiada a Espanya (m. 1893).[62]
- 10 d'abril - Maó: Pilar Alonso, cançonetista menorquina, cantant de cuplets (n. 1897).[63]
- 23 de juliol - Barcelona: Alfons Comín, enginyer industrial, polític i publicista català (m. 1932).
- 26 de juliol - Barcelonaː Emília Palau Montolio, pianista catalana (n. 1903).[64]
- 28 de juliol - Barcelona: Joan Barceló i Cullerés, escriptor català (n. 1955).
- 2 d'agost - Ciutat de Mèxic: Maria Dolors Bargalló i Serra, política catalana (n. 1902).[65]
- 4 d'agost - Ciutat de Mèxicː Teresa Vilasetrú i Teixidó, mestra lleidatana exiliada a Mèxic.[66]
- 16 d'agost - Barcelona: Pau Vila i Dinarès, pedagog i geògraf català.
- 3 de setembre - Barcelona: Elvira Jofre, actriu de teatre i de veu catalana (n. 1915).[67]
- 22 de setembre - Barcelona: Maria Luz Morales, periodista i escriptora, referència clau del periodisme del segle xx (n. 1898).[68]
- 15 de novembre -
- Barcelona: Emili Pujol i Villarrubí, músic català 1886).
- Barcelona: Llucieta Canyà i Martí, escriptora i conferenciant (n. 1901).[69]
- Resta del món
- 1 de gener: Pietro Nenni, líder històric del socialisme italià.
- 3 de gener: Joy Adamson, naturalista austríaca.[70]
- 14 de gener: André Kostalanetz, director d'orquestra d'origen rus.[71]
- 14 de gener, Albany, Estat de Nova York: Rachel Fuller Brown, química estatunidenca codescobridora de la nistatina.[72]
- 16 de gener: Benjamín Palencia, pintor espanyol.[73]
- 21 de gener, Milà: Elvira de Hidalgo, soprano de coloratura i mestra de cant (n. 1891).[74]
- 22 de gener: Agustín Yáñez, escriptor mexicà.[75]
- 26 de gener: Andrés Saborit Colomer, dirigent socialista espanyol.
- 2 de febrer: Nova York (EUA): William Howard Stein, químic i bioquímic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1972 (n. 1911).
- 8 de febrer: Agustín Millares Carlo, paleògraf i acadèmic de les Illes Canàries.[76]
- 19 de febrer: Bon Scott, vocalista britànic, AC/DC[77]
- 22 de febrer: Oskar Kokoschka, artista.
- 29 de febrer: Yigal Allon, polític i militar d'Israel.
- 11 de març, Mar del Plata, Argentina: Julio de Caro, director d'orquestra i arranjador musical argentí (n. 1899).
- 14 de març, Alaska (EUA): Félix Rodríguez de la Fuente, etòleg, naturalista i divulgador ambientalista espanyol (n. 1928).[78]
- 15 de març: Félix Rodríguez de la Fuente, naturalista espanyol.
- 17 de març, Illinois: Mary Alice McWhinnie, biòloga estatunidenca i investigadora antàrtica, una autoritat en krill (n. 1922).[79]
- 24 de març: Óscar Romero, arquebisbe de San Salvador.
- 25 de març: Milton Erickson, metge i hipnoterapeuta
- 30 de març: Jesse Owens, atleta dels Estats Units.
- 5 d'abril: Max Cetto. arquitecte alemany-mexicà.[80]
- 12 d'abril: Aleksandr Oparin, bioquímic rus.
- 14 d'abril: Roma (Itàlia): Gianni Rodari, escriptor italià (n. 1920).[81]
- 15 d'abril: Jean-Paul Sartre, filòsof francès.(n. 1905).[82]
- 24 d'abril: Alejo Carpentier, escriptor i musicòleg cubà.[83]
- 29 d'abril, Los Angeles, Califòrnia, EUA: Alfred Hitchcock, director de cinema anglès.
- 30 d'abril: Luis Muñoz Marín, poeta, periodista i polític.[84]
- 4 de maig, Ljubljana, Eslovènia: Josip Broz, conegut com a Tito, militar i polític croata, president de Iugoslàvia.[85]
- 6 de maig, Santiago (Xile): María Luisa Bombal, escriptora xilena (n. 1910).[86]
- 11 de maig: Fernando Soto (Mantequilla), actor mexicà.[87]
- 18 de maig: Ian Curtis, músic britànic membre del grup (Joy Division) (n. 1956).
- 7 de juny:
- Henry Miller, escriptor dels Estats Units.[88]
- Nova York (EUA): Philip Guston, pintor estatunidenc (n. 1913).[89]
- 18 de juny: Terence Fisher, director de cinema britànic.[90]
- 28 de juny, Los Angeles, Califòrnia, EUA: Josep Iturbi Bàguena, pianista, compositor i director d'orquestra valencià (n. 1895).
- 9 de juliol:
- Arend Heyting, matemàtic holandès.[91]
- Rio de Janeiro, Brasil: Vinícius de Moraes, poeta, cantautor, compositor i escriptor brasiler (n. 1913).[92]
- 24 de juliol: Peter Sellers, actor britànic.
- 27 de juliol, el Caire (Egipte): Mohammad Reza Pahlavi —en persa محمدرضا پهلوی— fou Xa de l'Iran (n. 1919).[85]
- 17 d'agost: Azaria Chamberlain, nena desapareguda sobre la qual s'han fet pel·lícules, minisèries i llibres
- 20 d'agost: Pape'ete, Tahití: Joe Dassin, cantautor d'origen estatunidenc.
- 26 d'agost: Blackpoolː Lucy Morton, nedadora anglesa, medallista olímpica als Jocs de 1924 (n. 1898).[93]
- 3 de setembre, Cos Cob, Greenwich (Connecticut), Estats Units: Barbara O'Neil, actriu estatunidenca.[94]
- 8 de setembre, Los Angeles (EUA): Willard Frank Libby, químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1960 (n. 1908).
- 16 de setembre: Jean Piaget, psicòleg suís.
- 17 de setembre, Milà, Itàlia: Bianca Stagno Bellincioni, cantant i actriu italiana (n. 1888).
- 18 de setembre: Silver Spring, Maryland: Katherine Anne Porter, escriptora, periodista i activista política (n. 1890).[95]
- 20 de setembre:
- Madrid: Josefina Carabias, advocada, escriptora, locutora i periodista espanyola (n. 1908).[96]
- Josias Braun-Blanquet, botànic suís.
- 25 de setembre:
- John Bonham, músic, bateria de Led Zeppelin.
- Estocolm: Marie Under, poetessa estoniana, una de les figures més importants en la literatura d'aquest país (n. 1883).[97]
- 2 d'octubre, Gatteo: Lina Pagliughi, soprano italiana nascuda als Estats Units d'Amèrica (n. 1907).[98]
- 8 d'octubre, Grand Rapidsː Pearl Kendrick, bacteriòloga estatunidenca, que codesenvolupà el primer vaccí per a la tos ferina (n. 1890).[99]
- 15 d'octubre, St Margaret's at Clifeː Katharine Mary Briggs, folklorista britànica (n. 1898).[100]
- 7 de novembre, Ciudad Juárez, Mèxic: Steve McQueen, actor, productor, pilot d'automòbil i de moto estatunidenc.
- 22 de novembre: Mae West, actriu dels Estats Units.
- 24 de novembre, Pasadena: Henrietta Hill Swope, astrònoma nord-americana que estudià les estrelles variables (n. 1902).[101]
- 3 de desembre, Barcelona: María Cora Muñoz Raga –Cora Raga–, mezzosoprano valenciana (n. 1893).[102]
- 4 de desembre: Francisco Sá Carneiro, primer ministre de Portugal, en accident aeri.[103]
- 8 de desembre: Nova York (EUA): John Lennon, músic britànic (The Beatles).[104]
- 29 de desembre:
- Manuel Gago García, autor de còmics com El Guerrero del Antifaz.[105]
- Estocolm: Erik Asklund, novel·lista suec.
- Jeleznodorojni, Moscou Oblast, Unió Soviètica: Aleksandra Snejkó-Blótskaia, directora de cinema d'animació soviètica (n. 1909).[106]
Referències
- ↑ «1980 Primer volum del Diccionari etimològic i complementari de Joan Coromines». Llibertat.cat. [Consulta: 28 desembre 2024].
- ↑ «Ràdio Associació de Catalunya». Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya. Universitat Autònoma de Barcelona (ASRC-UAB). [Consulta: 28 març 2025].
- ↑ «Presentació - Museus Municipals - Ajuntament de Sabadell». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ Tierz Grafià, Carme. «El Llantiol». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques. [Consulta: 14 gener 2025].
- ↑ Castellani, Jean-Pierre. «Una vuelta al mundo con Marguerite Yourcenar» (en castellà), 26-01-2014. [Consulta: 7 gener 2021].
- ↑ Geologica Belgica (en anglès). vol.7. Société belge de géologie, 2004, p. 290.
- ↑ «OUTDOORS; A MATTER OF CONCENTRATION» (en anglès). NY Times, 29-07-1984. [Consulta: 24 juny 2014].
- ↑ «Revelan fraude en plebiscito que aprobó Constitución de 1980» (en castellà). La Nación, 11-06-2012. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 25 juny 2014].
- ↑ Press, Europa. «La 'Guerra del fútbol' que enfrentó a El Salvador y Honduras», 14-07-2016. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ Ceberio, Jesús «Honduras y El Salvador firmaron un tratado de paz» (en castellà). El País [Madrid], 30-10-1980. ISSN: 1134-6582.
- ↑ García, Pedro López. Alicantinos en el cine. Cineastas en Alicante (en castellà). Editorial Club Universitario, 2013-02-28. ISBN 978-84-9948-539-3.
- ↑ «Mireia Farrés». Escola Superior de Música de Catalunya, 27-06-2018. Arxivat de l'original el 2020-11-27. [Consulta: novembre 2020].
- ↑ «Nuria Gago Roca gana el Premio Azorín de Novela 2018 con 'Quiéreme siempre'» (en castellà). Antena 3, 01-03-2018. [Consulta: 21 gener 2025].
- ↑ «Mireia Calafell i Obiol | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Diana Morant Ripoll». Ajuntament de Gandia. Govern. Arxivat de l'original el 2020-11-27. [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Inma Cuesta, una actriz consolidada que comenzó en un musical». La Vanguardia, 21-02-2019.
- ↑ «Entrevista a Amelia Mora y Albert Val, guionistas de “Copito de nieve” y directores de contenidos y desarrollo de Filmax». El Blog de Cine Español, 19-07-2010. [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Sra. Isabel Vallet Sànchez». Parlament de Catalunya. [Consulta: maig 2020].
- ↑ «Kate Ryan. Biografia». Universal Music Spain. [Consulta: maig 2020].
- ↑ «Núria Cabanillas Provencio | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 juny 2020].
- ↑ «Esquerra Republicana de Catalunya». [Consulta: 24 juny 2020].
- ↑ «Esther Ribot i Moliné: Spanish singer (1980-)». Peoplepill. [Consulta: 28 juliol 2020].
- ↑ «Anaïs García Balmaña | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 juliol 2020].
- ↑ «Mª Antònia Massanet: “La poesia és una descàrrega d'adrenalina en vena”». Personatges IB, 24-07-2014. [Consulta: 27 juny 2021].
- ↑ «Anna Montañana Gimeno». Comité Olímpico Español. Arxivat de l'original el 2021-01-22. [Consulta: setembre 2020].
- ↑ «Georgina Oliva». Congrés dels Diputats. [Consulta: 11 març 2015].
- ↑ Hudson, Cindy. «Interview with Author Zlata Filipovic» (en anglès americà), 17-02-2010. [Consulta: 14 octubre 2020].
- ↑ «Paula Bonet». Googreads. [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Patricia del Soto Traver | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 octubre 2020].
- ↑ «Celia Sánchez». Cuba debate. Círculo de Periodistas Cubanos contra el Terrorismo. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ «Troben morta l'expilot de Fórmula 1 María de Villota en un hotel». Regió 7. EFE, 11-10-2013. [Consulta: 1r setembre 2023].
- ↑ «Kevin Costner, Cary Grant y Oliver Hardy nacieron un 18 de enero». andina.com.pe, 18-01-2012. Arxivat de l'original el 2012-02-20.
- ↑ «Catherine Meurisse» (en anglès). Lambiek. [Consulta: 6 gener 2025].
- ↑ «Josipa Rimac (HDZ)» (en croat). Hrvatski sabor [Parlament croat], 8a legislatura Parlament Croàcia (28/12/2015 - 14/10/2016). [Consulta: febrer 2020].
- ↑ D., A. «Diez cosas que no sabías sobre Kira Miró» (en castellà). Faro de Vigo, 13-03-2019. [Consulta: 9 març 2020].
- ↑ «Marit Bjørgen | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ «Juegos Olímpicos de Londres2012. Begoña Fernández Molinos». RTVE. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Valerie Hould-Marchand». SR / Olympics Sports. Arxivat de l'original el 2012-10-21. [Consulta: 19 març 2020].
- ↑ «Jillian Tamaki» (en anglès). Lambiek. Amsterdam. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Martina Müller - Spielerinnenprofil» (en alemany). DFB Federació Alemanya de Futbol. [Consulta: 2 febrer 2025].
- ↑ «Mayumi Kawasaki Bio, Stats, and Results | Olympics at Sports-Reference.com», 17-04-2020. Arxivat de l'original el 2020-04-17. [Consulta: 24 novembre 2021].
- ↑ «Jennifer L. Armentrout» (en anglès). Writers Write, 11-06-2014. [Consulta: 7 abril 2020].
- ↑ «Cid Tostado, Almudena». Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ «Sıla». MusicBrainz. [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ «European Athletics - Athlete: Elisa Rigaudo» (en anglès). [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ «College days: Katherine Jenkins» (en anglès), 04-05-2004. [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ «Claudia Leitte - Biografía, historia y legado musical» (en castellà). BuenaMusica.com. [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ «Idoia VILLANUEVA RUIZ» (en anglès). MEPs. European Parliament. [Consulta: 26 maig 2020].
- ↑ Vived, Adela «Jacinda Ardern, la primera ministra que rompe moldes en Nueva Zelanda». La Vanguardia, 23-01-2018.
- ↑ Céline Walter, « Lolita Séchan, manga de toi » Arxivat 2020-06-09 a Wayback Machine. sur Libération, 15 novembre 2016.
- ↑ ««El miedo se huele desde entonces»» (en castellà), 11-09-2011. [Consulta: 19 juny 2020].
- ↑ Corrales, José M. «“En el pueblo se hace ciencia”» (en castellà). La llave del zaguán, 02-05-2016. Arxivat de l'original el 2020-07-20. [Consulta: 20 juliol 2020].
- ↑ «Yao Ming | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 12 setembre 2021].
- ↑ «Martina Hingis | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 juliol 2020].
- ↑ «Gay Rights Activist Hacked To Death In Bangladesh» (en anglès). The World Post, 25-04-2016.
- ↑ «31 de octubre de 1980, nace Alondra de la Parra». IMER-Instituto Mexicano de la Radio. [Consulta: 7 abril 2019].
- ↑ «Eva González» (en castellà). Bekia. [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ «Christina Aguilera» (en anglès). Hola!. Arxivat de l'original el 2020-10-27. [Consulta: 20 octubre 2020].
- ↑ «Nadia Anjuman. Poeta y periodista.» (en castellà). Col·lectiu Aurora Picornell, 01-09-2024. [Consulta: setembre 2025].
- ↑ Hernández, Sònia. Les lliçons de Maria Canaleta. El Masnou: Ajuntament del Masnou. Arxiu Municipal, novembre 2017 (Quaderns d'Història Local del Masnou, núm. 2).
- ↑ Casals Bergés, Quintí «Les primeres universitàries lleidatanes (1882-1920)». Shikar. Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià, núm 3, 2016, pàg. 74-78.
- ↑ «La Facultat commemora el centenari d'Ascensión Chirivella com a primera graduada en Dret a Espanya». Facultat de Dret. Universitat de València, 30-11-2021. [Consulta: 17 novembre 2022].
- ↑ «Pilar Alonso Moll». Patrimoni musical català. Centre Robert Gerhard. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.. [Consulta: 25 febrer 2020].
- ↑ Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Emília Palau Montolío. Diputació de Girona. ISBN 978-84-96747-54-8.
- ↑ Vall i Segura, Josep. «Maria Dolors Bargalló i Serra». Memòria.esquerra.cat. Fundació Josep Irla.
- ↑ «Vilasetru Teixido, Teresa» (en castellà). Fundació Pablo Iglesias, 18-07-2023. [Consulta: 23 juny 2025].
- ↑ «Elvira Jofre (1915-1998)» (en anglès). Find A Grave Memorial. [Consulta: 10 juliol 2020].
- ↑ «María Luz Morales y Godoy | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 juliol 2020].
- ↑ «Ayer murió Llucieta Canyà». La Vanguardia, 16-11-1980. [Consulta: 10 desembre 2021].
- ↑ (en anglès) Kenya Gazette, 1980, p.1031 [Consulta: 8 desembre 2011].
- ↑ Musiker, Reuben; Musiker, Naomi; Adès, David. Conductors and composers of popular orchestral music: a biographical and discographical sourcebook (en anglès). Greenwood, 1998, p.147. ISBN 031330260X.
- ↑ «Brown papers [Rachel Fuller: Biographical Note]» (en anglès). Mount Holyoke and Hampshire College archives. [Consulta: desembre 2024].
- ↑ Bozal Fernández, Valeriano. Pintura y escultura españolas del siglo XX (en castellà). Espasa-Calpe, 1992, p. Vol.1, p.595. ISBN 842395479X.
- ↑ Martínez, Mariluz. «Elvira de Hidalgo». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 23 desembre 2020].
- ↑ Flores, Ángel. Narrativa hispanoamericana: 1816-1981: historia y antología. La generación de 1910-1939 (en castellà). Siglo XXI, 1981, p.381. ISBN 9682310660.
- ↑ Martínez-Montalvo, Esperanza. «D. Agustín Millares Carlo y su constante preocupación por la transmisión del conocimiento» (en castellà). UCM. [Consulta: 28 desembre 2011].
- ↑ «AC/DC's EastWest boxed set pays tribute to Bon Scott» (en anglès). Billboard, 15-11-1997, p.11 [Consulta: 9 desembre 2011].
- ↑ «La 2 ret homenatge a Félix Rodríguez de la Fuente». El Periódico, 13-03-2020. [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ Morillas, Ana. «Mary Alice McWhinnie y las primeras investigadoras norteamericanas en la Antártida» (en castellà). Oceánicas, 10-08-2020. [Consulta: 15 juny 2022].
- ↑ Turner, Jane. Encyclopedia of Latin American and Caribbean art (en anglès). Macmillan Reference, 2000, p.170. ISBN Macmillan Reference.
- ↑ «Rodari, Gianni» (en italià). Treccani. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ Márquez Rodríguez, Alexis. Nuevas lecturas de alejo Carpentier (en castellà). Fondo Editorial Humanidades, 2004, p.9. ISBN 9800022120.
- ↑ Mendez Mendez, Serafín; Cueto, Gail; Rodríguez Deynes, Neysa. Notable Caribbeans and Caribbean Americans: a biographical dictionary (en anglès). Greenwood, 2003, p.321. ISBN 0313314438.
- 1 2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «María Luisa Bombal». Encyclopædia Britannica, 04-06-2019. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Aviña, Rafael. David Silva: un campeón de mil rostros (en castellà). UNAM, 2007, p.237. ISBN 9703231292.
- ↑ «Henry Miller | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ «Philip Guston | American painter» (en anglès). [Consulta: 29 juny 2020].
- ↑ Hutchings, Peter. Terence Fisher (en anglès). Manchester University Press, 2001, p.11. ISBN 0719056373.
- ↑ Irvine, A. D.. Philosophy of mathematics (en anglès). Elsevier, 2009, p.327. ISBN 0444515550.
- ↑ «Marcus Vinícius Melo de Moraes | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «Lucy MORTON - Olympic Swimming | Great Britain» (en anglès), 14-06-2016. [Consulta: 2 juliol 2020].
- ↑ «Barbara O'Neil (1910-1980)» (en anglès). Find A Grave Memorial. [Consulta: 10 juliol 2020].
- ↑ «Katherine Anne Porter». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Ha muerto Josefina Carabias» (en castellà). El País, 21-09-1980. [Consulta: 21 febrer 2016].
- ↑ «Marie Under | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ Macy, Laura Williams. The Grove Book of Opera Singers (en anglès). Oxford University Press, 2008, pàg. 363 i ss.. ISBN 978-0-19-533765-5.
- ↑ «Dr. Pearl Kendrick and Dr. Grace Eldering» (en anglès). Greater Grand Rapids Women's History Council. [Consulta: 13 juny 2025].
- ↑ Brooks, Dorian. «Katharine Mary Briggs» (en anglès). Fem Bio. [Consulta: 17 setembre 2025].
- ↑ Haramundanis, Katherine. Swope, Henrietta Hill (en anglès). New York, NY: Springer, 2007, p. 1117–1117. DOI 10.1007/978-0-387-30400-7_1355. ISBN 978-0-387-30400-7.
- ↑ «Maria Cora Muñoz i Raga | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 octubre 2020].
- ↑ Oliveira, Maria José «Sá Carneiro: "Não foi a figura pacificadora em que o tentam transformar"» (en portuguès). Público, 06-11-2010. Arxivat de l'original el 2012-03-06 [Consulta: 8 desembre 2011]. Arxivat 2012-03-06 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-03-06. [Consulta: 8 desembre 2011].
- ↑ «John Lennon | Biography, Songs, Albums, Death, & Facts» (en anglès). [Consulta: 4 desembre 2020].
- ↑ «Manuel Gago García, autor de más de 50 colecciones de tebeos. Destaca "El guerrero del Antifaz"» (en castellà). Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 11 desembre 2006].
- ↑ «Snežko-Blockaâ, Aleksandra (1909-1980)» (en francès). Bibliothèque Nationale de France. Catalogue général. [Consulta: 17 març 2022].