Ferran Puig i Gibert

Plantilla:Infotaula personaFerran Puig i Gibert
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 maig 1815 Modifica el valor a Wikidata
Girona Modifica el valor a Wikidata
Mort2 gener 1901 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Senador del Regne
1894 – 2 gener 1901 (mort)
Senador del Regne
1893 – 1894
Circumscripció electoral: Girona
Senador del Regne
1891 – 1893
Circumscripció electoral: Girona
Senador del Regne
1886 – 1886
Circumscripció electoral: Girona
Senador del Regne
1884 – 1885
Circumscripció electoral: Girona
Senador del Regne
1881 – 1882
Circumscripció electoral: Girona
Senador del Regne
1879 – 1880
Circumscripció electoral: Barcelona
Senador del Regne
1877 – 1877
Circumscripció electoral: Barcelona
Senador del Regne
1876 – 1877
Circumscripció electoral: Barcelona
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
1855 – Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, financer, industrial, empresari, propietari Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Fusionista Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsFerran Puig-Mauri i Gibert Modifica el valor a Wikidata

Ferran Puig i Gibert (Girona, 15 de maig de 1815 - Barcelona, 2 de gener de 1901)[1][2][3] fou un industrial i polític català.

Biografia

Orfe de pare des de la infantesa, va començar a treballar en un comerç de teles de Barcelona i als 17 anys ja regentava la seva pròpia botiga de vetes i fils. Es va casar dues vegades: la primera amb Dolors Cerdà i Llobet (1877) i la segona amb Concepció Mauri i Vidal, mare de Ferran Puig-Mauri i Gibert, a qui li va donar els cognoms.

Empresari tèxtil

El seu salt a l'activitat industrial es va iniciar el 1838, amb Manuel, Jaume Antoni i Joaquim Portabella i Cantarell sota la raó social Ferran Puig, Portabella i Cia. Van instal·lar-se a Sant Andreu de Palomar, en una fàbrica dedicada al filat i torçat de lli, coneguda popularment com el Vapor del Fil. Aquesta fou la primera fàbrica de troques i cabdells de fil de cotó d'Espanya.[4][5]

El 1866, Ferran Puig va constituir la societat Ferran Puig i Fill amb el seu gendre Camil Fabra i Fontanills -que el 1858 s'havia casat amb una filla del seu primer matrimoni, Dolors Puig i Cerdà- i van adquirir una fàbrica de cintes de cotó de Salt a Llach, Portabella i Cia.[4][6] La retirada progressiva de Puig dels negocis en favor del seu gendre es va concretar el 1870 amb la constitució de la societat Puig i Fabra, substituïda el 1875 per Camil Fabra i Cia, de la que Fabra passaria a ser gerent el 1879.[7] El 1884, Camil Fabra i Cia es va fusionar amb Manuel Portabella i Fill i Cia per a constituir la nova societat Successora de Fabra i Portabella.[4][8]

Després de la mort de Ferran Puig el 1901 i Camil Fabra el 1902, l'empresa passà a ser dirigida pels fills d'aquest darrer, els germans Ferran i Romà Fabra i Puig. El 1903 es fusionà amb la casa escocesa J&P Coats i en sortí l'empresa Compañía Anónima Hilaturas de Fabra y Coats, que monopolitzaria el sector en l'àmbit estatal.[4]

Placa a la façana de la Casa Canal de Mollerussa: Al distinguido patrício Exmo. Sr. D. Fernando Puig y Gibert. Senador vitalicio del Reyno. Primer presidente que fué de la Sociedad Canal de Urgel por espacio de 46 años. Sirva este recuerdo de la Junta de Gobierno de la misma en agadecimiento de sus sacrificios en pro de la comarca regable y a sus eminentes servicios en favor de los intereses sociales

Empresari agrícola

Fou un dels dotze propietaris als quals la societat Girona, Clavé i Cia, concessionària per a la construcció i explotació del Canal d'Urgell incorporà com a nous socis en l'escriptura de conveni de 5 de març del 1853, i que constituïren la societat Canal de Urgel per Reial Ordre de 28 de desembre, ocupant des d'aleshores el càrrec de President de la seva Junta de Govern i durant 46 anys, fins a la seva mort el gener del 1901.[9]

El 1877 adquireix una part de l'antic terme rural de Bellestar al terme municipal de Penelles, Noguera, amb el propòsit de convertir aquestes terres en una granja model i d'experimentació de nous cultius de regadiu, precursora de l'actual Granja Sant Vicenç Ferrer, com a exemple d'aprofitament racional de les aigües del Canal d'Urgell.[10] També va comprar 500 hectàrees de terreny al Prat de Llobregat, vora el riu, d'on extreu aigua mitjançant una gran màquina de vapor. Dedicant-les a la producció d'arròs i farratges.[11]

Vida política

Fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona el 1855, president de la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Sarrià (1863)[12] i fundador de diverses societats i empreses, com la Junta d'Obres del Port de Barcelona.[13]

Senador per Girona de 1872 a 1876, per Barcelona entre el 1876 i el 1881, altra cop per Girona entre 1881 i 1893 any en què fou anomenat senador vitalici.[14]

Va pagar de la seva pròpia butxaca el monument de la plaça de la Independència de Girona, titulat Los Defensores de Gerona, obra de l'escultor Antoni Parera i Saurina, amb la inscripció A los defensores de Gerona en 1808 y 1809 /A la immortal Gerona de su hijo Fernando Puig y Gibert, 1894.[15]

Obres

Publicà obres de temàtica econòmica com El contrabando por Gibraltar (1890), El impuesto de consumos (1891) i ¿Continuará Alemania explotando a España por medio de tratados? (1892).[13]

Referències

  1. ↑ «Partida de Baptisme». Llibre de Batismes de la Iglésia Insigne Collegiata y Secular de Sant Feliu de Gerona, 1801-1855, p. 344.
  2. ↑ «Defuncions 1901, núm. 79. Jutjat "Lonja"». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 02-01-1901.
  3. ↑ «La Vanguardia» p. 1, 03-02-1901.
  4. 1 2 3 4 Cabana, 1992.
  5. ↑ Colomer i Roma, 2014, p. 45.
  6. ↑ Colomer i Roma, 2014, p. 42-43.
  7. ↑ Colomer i Roma, 2014, p. 50.
  8. ↑ Colomer i Roma, 2014, p. 53-54.
  9. ↑ Cardenal Gandasegui, Domingo. Sociedad Anónima Canal de Urgel. Apuntes Históricos de la misma, antes, durante y después de la construcción de las obras.. Barcelona: Tipografia de la casa provincial de caridad.., 9 de gener de 1900, p. 7.
  10. ↑ Vila Ricart, Jaume. Els Canals d'Urgell i la seva història.. Diputació de Lleida, 1992, pàg. 594. ISBN 84-87029-27-2.
  11. ↑ Junqueras, Oriol. Manel Girona, el Banc de Barcelona i el Canal d'Urgell.. Pagès Editors, 2003, pàg. 80. ISBN 84-9779-063-4.
  12. ↑ de la Fuente Monge, Gregorio. Los Revolucionarios de 1868. Madrid: Marcial Pons, 2000. ISBN 84-95379-1-3.
  13. 1 2 «Ferran Puig i Gibert». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  14. ↑ «PUIG Y GIBERT, FERNANDO». Senado de España.
  15. ↑ «Ferran Puig i Gibert». El Punt Avui, 22-10-2009.

Bibliografia

Enllaços externs