Ferran Puig i Gibert
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 maig 1815 Girona |
| Mort | 2 gener 1901 Barcelona |
| 1894 – 2 gener 1901 (mort) | |
| 1893 – 1894 Circumscripció electoral: Girona | |
| 1891 – 1893 Circumscripció electoral: Girona | |
| 1886 – 1886 Circumscripció electoral: Girona | |
| 1884 – 1885 Circumscripció electoral: Girona | |
| 1881 – 1882 Circumscripció electoral: Girona | |
| 1879 – 1880 Circumscripció electoral: Barcelona | |
| 1877 – 1877 Circumscripció electoral: Barcelona | |
| 1876 – 1877 Circumscripció electoral: Barcelona | |
| 1855 – | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, financer, industrial, empresari, propietari |
| Partit | Partit Liberal Fusionista |
| Família | |
| Fills | Ferran Puig-Mauri i Gibert |
Ferran Puig i Gibert (Girona, 15 de maig de 1815 - Barcelona, 2 de gener de 1901)[1][2][3] fou un industrial i polític català.
Biografia
Orfe de pare des de la infantesa, va començar a treballar en un comerç de teles de Barcelona i als 17 anys ja regentava la seva pròpia botiga de vetes i fils. Es va casar dues vegades: la primera amb Dolors Cerdà i Llobet (1877) i la segona amb Concepció Mauri i Vidal, mare de Ferran Puig-Mauri i Gibert, a qui li va donar els cognoms.
Empresari tèxtil
El seu salt a l'activitat industrial es va iniciar el 1838, amb Manuel, Jaume Antoni i Joaquim Portabella i Cantarell sota la raó social Ferran Puig, Portabella i Cia. Van instal·lar-se a Sant Andreu de Palomar, en una fàbrica dedicada al filat i torçat de lli, coneguda popularment com el Vapor del Fil. Aquesta fou la primera fàbrica de troques i cabdells de fil de cotó d'Espanya.[4][5]
El 1866, Ferran Puig va constituir la societat Ferran Puig i Fill amb el seu gendre Camil Fabra i Fontanills -que el 1858 s'havia casat amb una filla del seu primer matrimoni, Dolors Puig i Cerdà- i van adquirir una fàbrica de cintes de cotó de Salt a Llach, Portabella i Cia.[4][6] La retirada progressiva de Puig dels negocis en favor del seu gendre es va concretar el 1870 amb la constitució de la societat Puig i Fabra, substituïda el 1875 per Camil Fabra i Cia, de la que Fabra passaria a ser gerent el 1879.[7] El 1884, Camil Fabra i Cia es va fusionar amb Manuel Portabella i Fill i Cia per a constituir la nova societat Successora de Fabra i Portabella.[4][8]
Després de la mort de Ferran Puig el 1901 i Camil Fabra el 1902, l'empresa passà a ser dirigida pels fills d'aquest darrer, els germans Ferran i Romà Fabra i Puig. El 1903 es fusionà amb la casa escocesa J&P Coats i en sortí l'empresa Compañía Anónima Hilaturas de Fabra y Coats, que monopolitzaria el sector en l'àmbit estatal.[4]

Empresari agrícola
Fou un dels dotze propietaris als quals la societat Girona, Clavé i Cia, concessionària per a la construcció i explotació del Canal d'Urgell incorporà com a nous socis en l'escriptura de conveni de 5 de març del 1853, i que constituïren la societat Canal de Urgel per Reial Ordre de 28 de desembre, ocupant des d'aleshores el càrrec de President de la seva Junta de Govern i durant 46 anys, fins a la seva mort el gener del 1901.[9]
El 1877 adquireix una part de l'antic terme rural de Bellestar al terme municipal de Penelles, Noguera, amb el propòsit de convertir aquestes terres en una granja model i d'experimentació de nous cultius de regadiu, precursora de l'actual Granja Sant Vicenç Ferrer, com a exemple d'aprofitament racional de les aigües del Canal d'Urgell.[10] També va comprar 500 hectàrees de terreny al Prat de Llobregat, vora el riu, d'on extreu aigua mitjançant una gran màquina de vapor. Dedicant-les a la producció d'arròs i farratges.[11]
Vida política
Fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona el 1855, president de la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Sarrià (1863)[12] i fundador de diverses societats i empreses, com la Junta d'Obres del Port de Barcelona.[13]
Senador per Girona de 1872 a 1876, per Barcelona entre el 1876 i el 1881, altra cop per Girona entre 1881 i 1893 any en què fou anomenat senador vitalici.[14]
Va pagar de la seva pròpia butxaca el monument de la plaça de la Independència de Girona, titulat Los Defensores de Gerona, obra de l'escultor Antoni Parera i Saurina, amb la inscripció A los defensores de Gerona en 1808 y 1809 /A la immortal Gerona de su hijo Fernando Puig y Gibert, 1894.[15]
Obres
Publicà obres de temàtica econòmica com El contrabando por Gibraltar (1890), El impuesto de consumos (1891) i ¿Continuará Alemania explotando a España por medio de tratados? (1892).[13]
Referències
- ↑ «Partida de Baptisme». Llibre de Batismes de la Iglésia Insigne Collegiata y Secular de Sant Feliu de Gerona, 1801-1855, p. 344.
- ↑ «Defuncions 1901, núm. 79. Jutjat "Lonja"». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 02-01-1901.
- ↑ «La Vanguardia» p. 1, 03-02-1901.
- 1 2 3 4 Cabana, 1992.
- ↑ Colomer i Roma, 2014, p. 45.
- ↑ Colomer i Roma, 2014, p. 42-43.
- ↑ Colomer i Roma, 2014, p. 50.
- ↑ Colomer i Roma, 2014, p. 53-54.
- ↑ Cardenal Gandasegui, Domingo. Sociedad Anónima Canal de Urgel. Apuntes Históricos de la misma, antes, durante y después de la construcción de las obras.. Barcelona: Tipografia de la casa provincial de caridad.., 9 de gener de 1900, p. 7.
- ↑ Vila Ricart, Jaume. Els Canals d'Urgell i la seva història.. Diputació de Lleida, 1992, pàg. 594. ISBN 84-87029-27-2.
- ↑ Junqueras, Oriol. Manel Girona, el Banc de Barcelona i el Canal d'Urgell.. Pagès Editors, 2003, pàg. 80. ISBN 84-9779-063-4.
- ↑ de la Fuente Monge, Gregorio. Los Revolucionarios de 1868. Madrid: Marcial Pons, 2000. ISBN 84-95379-1-3.
- 1 2 «Ferran Puig i Gibert». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «PUIG Y GIBERT, FERNANDO». Senado de España.
- ↑ «Ferran Puig i Gibert». El Punt Avui, 22-10-2009.
Bibliografia
- Cabana, Francesc «Ferran Puig i Camil Fabra. Filatures de Fabra i Coats». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Grup Enciclopèdia, 1992.
- Colomer i Roma, Pere. Barcelona, una capital del fil. Fabra i Coats i el seu model de gestió, 1903-1936. Barcelona: MUHBA, 2014. ISBN 978-84-9408-135-4.
Enllaços externs
- «PUIG Y GIBERT, FERNANDO». Senado de España.
