Vapor del Fil

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Vapor del Fil
Dades
TipusEdifici industrial i recinte Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Andreu de Palomar (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
 41° 25′ 45″ N, 2° 11′ 11″ E / 41.429305°N,2.186518°E / 41.429305; 2.186518

El Vapor del Fil era una fàbrica del barri de Sant Andreu de Palomar de Barcelona, actualment desapareguda. Ubicada a l'antiga Rambla de Santa Eulàlia (actualment Onze de Setembre), ocupava l'àrea entre els actuals carrers de Nadal, Sant Ildefons, Concepción Arenal i l'antiga Riera d'Horta (un xic més enllà de l'actual Dublín). La seva memòria perdura als carrers de les Filatures i de Camil Fabra.

Història i descripció

Retrat de Ferran Puig i Gibert
Retrat de Camil Fabra i Fontanills

De molt jove, el gironí Ferran Puig i Gibert (1815-1901) es va traslladar a Barcelona, on començà a treballar de depenent en una merceria, on venia cintes, botons i fils, i després establí la seva pròpia botiga. El 1838 va començar la seva activitat com a industrial, aprofitant el coneixement de les noves tècniques de filatura que havia adquirit en els seus viatges a Bèlgica i Escòcia.[1][2] Es va associar amb els germans Manuel, Jaume Antoni i Joaquim Portabella i Cantarell sota la raó social Ferran Puig, Portabella i Cia, que va adquirir en emfiteusi una peça de terra d'una mujada i mitja, una mundina i quatre canes quadrades (equivalents a uns 7.500 m²), a Sant Andreu de Palomar, on tot seguit inicià la construcció d'una fàbrica de filats i trenyells de lli. Per tal de sufragar les obres, van haver de demanar un préstec de 4.000 lliures a Josep Maria de Ramis i Fontcuberta, i el 23 d’agost del 1841, el mestre de cases Andreu Font i el fuster Josep Plantada signaren una carta de pagament per 9.450 lliures, 12 sous i 6 diners.[3]

Aquell mateix any, l'empresa es va presentar a l'Exposició Industrial de Madrid, on van guanyar la medalla de bronze, «reconociendo la brillantez, colores y el buen torcido de los hilos y teniendo además noticia del gran consumo que se hace en Madrid de los productos de esta fábrica.»[1] El 1843 hi va començar la filatura d'estopa de lli (els filaments de rebuig que es trobaven després de pentinar-lo i que s'aprofitaven per a fer un fil de baixa qualitat), i l'any següent es va presentar a l'Exposició Industrial de Barcelona amb fil d'estopa i de lli en cru, blanc i en diferents colors.[1][4] El procés de filatura del lli presentava problemes tècnics, ja que requeria un procés previ de descomposició de la fibra, en fer-la passar per uns dipòsits plens d'aigua calenta. A més, es necessitava més força per a estirar-la. El 1849, el nou aranzel promogut pel ministre Laureà Figuerola va reduir el marge comercial del filat de lli, i la fàbrica es dedicaria només al torçat del fil.[1][5]

En una memòria del 1850, és descrita així: «Se ocupan diariamente 10 dependientes, 24 operarios, 2 muchachos y 108 mujeres: total de personas 144. El edificio en que se reúnen, tiene 240 palmos de largo y 52 de ancho, y comprende cuatro pisos. En los tres primeros se halla colocada la maquinaria, y en el último el secador de sombra; pero contiene además las piezas destinadas á las máquinas de vapor y las calderas, á la estufa atmosférica, al blanqueo y los tintes, á los talleres de cerrajería y carpintería, y á los almacenes, que comprenden una superficie de 160 palmos de largo y 30 de ancho. Hay aquí también habitaciones para el director y el administrador, caballerizas, y otras pequeñas dependencias.»[6]

Finalment, la societat fou dissolta el 7 de març del 1851, amb un capital de 33.000 duros: Ferran Puig es quedà amb l'edifici (7.000 duros) i la màquina de vapor (5.000 duros), i la maquinària es va repartir entre els germans Manuel, (9.000 duros), Jaume Antoni (9.000) i Joaquim (3.000) Portabella.[7] Tot seguit, Puig els va adquirir els actius, incloent-hi els gèneres i els crèdits pendents de cobrament, i s'acordà pagar a Manuel i Jaume Antoni Portabella 27.826 duros 4 rals a cadascú en diversos terminis durant sis anys, i a Joaquim Portabella 8.373 duros, que inicialment no es van pagar.[8] Ferran Puig va continuar el negoci en solitari, i hi va anar introduint el cotó.[1][9]

El 1858, va casar la seva filla Dolors Puig i Cerdà amb l'industrial Camil Fabra i Fontanills, que tenia una fàbrica de xarxes a Gràcia,[10] i el 1866, va constituir la societat Ferran Puig i Fill amb el seu gendre i van adquirir una fàbrica de cintes de cotó de Salt a Llach, Portabella i Cia.[1][9] Els negocis entre ambdós van fructificar el 1870 en la constitució de la societat Puig i Fabra, substituïda el 1875 per Camil Fabra i Cia. El gerent era Ferran Puig, però el 1879 passà a ser-ho Camil Fabra.[11]

El 16 de juliol del 1884 es va fusionar amb Manuel Portabella i Fill, que tenia una filatura de lli a Sant Andreu, per a constituir la societat anònima Successora de Fabra i Portabella, amb un capital de 3 milions de pessetes i Camil Fabra com a president, Manuel Portabella com a vicepresident, Josep Portabella i Cots com a director gerent, i Ferran Fabra i Puig com vice-gerent.[1][12][13] En aquella època, la guia Barcelona en la mano de Josep Roca i Roca descrivia el Vapor del Fil com: «Fábrica de Fabra y Portabella, Paseo de Santa Eulalia ó Rambla. Dotada de poderosa maquinaria movida á vapor, con la cual se elaboran todos los artículos concernientes á hilo y algodón en madejas, ovillos, etc., etc.; para coser y hacer calceta. Es la primera fábrica en España que ha elaborado carretes de clases superiores para máquinas de coser y la primera que ha fabricado las sedas mecánicamente, exportándose al extranjero. En esta fábrica, fundada por D. Fernando Puig, trabajan unos 1,000 operarios.»[14][15]

Després de la mort de Ferran Puig el 1901 i Camil Fabra el 1902, l'empresa passà a ser dirigida pels germans Ferran i Romà Fabra i Puig.[1] El 22 d'abril del 1903 es va constituir la societat anònima Filatures de Fabra i Coats,[16] fruit de la fusió dels següents grups d'empreses: Successora de Fabra i Portabella, amb fàbriques a Sant Andreu (Vapor del Fil), Sant Martí («La Xarxa») i Manresa («Els Panyos»); Nuevas Hilaturas del Ter, constituïda el 1893 com a filial de J&P Coats Ltd (80%) i el seu competidor Clark & Co (20%),[17] amb fàbrica a Sant Vicenç de Torelló (Colònia Borgonyà),[18] i The Barcelona Manufacturing Co Ltd, amb fàbrica a Sant Andreu (La Manufacturera). El capital inicial era de 30 milions de pessetes: 15 milions en 30.000 accions ordinàries de 500 pessetes cadascuna de valor unitari, i altres 15 milions en accions preferents del mateix import, les quals es van repartir de la següent manera: 60% per a Coats, 33% per a Fabra, i el 7 % restant per a l'English Sewing Company.[19][20]

En la reunió mantinguda a Glasgow el 28 i 29 d'octubre del 1903, els Fabra advocaven per traslladar tota la producció del Vapor del Fil a la fàbrica de Sant Martí, ubicant les seccions de tintura i acabat, tot el treball de lli i xarxes, i el filat de cotó americà. Finalment, l'octubre del 1904 proposaren traslladar-hi només algunes seccions per a evitar construir-hi els nous edificis que un trasllat total generaria. Així, el Vapor del Fil quedaria dedicat al retort i acabat dels productes de la Fabra, a tota la producció de lli i xarxes, i al tint, eliminant la filatura del cotó. Tanmateix, això implicava inversions importants als vells edificis, que es trobaven en mal estat, i una màquina de vapor per al tint.[21] El setembre del 1906, l'activitat s'hi havia reduït molt i hi funcionaven les seccions de caixes de cartró (embalatges) i algunes seccions de plegat de troques, a més de la secció de telers de xarxes.[22]

Per altra banda, els terrenys de la fàbrica començaven a ser valorats com un actiu immobiliari i el 1907 se'n va presentar un projecte d'urbanització realitzat per l'arquitecte Salvador Vinyals.[23] S'hi construïren habitatges per als treballadors i havia en projecte la construcció d'un xalet per al director de La Manufacturera i la reforma de la del de la fàbrica de Sant Martí. El 1912, el Vapor del Fil era buit i disponible per a la venda, però no hi havia manera de trobar comprador. Aleshores, la companyia va acordar la venda de la màquina de vapor, les calderes i un motor de gas com a ferralla.[24]

Finalment, el 1915 va vendre una part dels terrenys (691.305,3 pams quadrats) a la veïna Hispano-Suiza per 276.522,12 pessetes, més 110.000 d'indemnització per l'enderrocament dels xalets existents.[25] La resta d'edificis foren enderrocats, en alguns casos perquè es trobaven en mal estat, i en altres per a reaprofitar els materials a la construcció de noves naus a La Manufacturera. El 1921 s'hi va projectar la construcció d'una casa de baixos i pis per a allotjar-hi el personal britànic que hi treballava, i aquest mateix any, hi va enllestir un complex esportiu per als treballadors, amb un camp de futbol i dues pistes de tennis, on ara hi ha el Club Natació Sant Andreu. La resta de terrenys foren dividits en parcel·les per a facilitar-ne la venda.[26]

Referències

Vegeu també

Bibliografia

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.