Ferrarisita
 Ferrarisita | |
|---|---|
| Fórmula química | Ca₅(AsO₃OH)₂(AsO₄)₂(H₂O)₈·H₂O |
| Epònim | Giovanni Ferraris  |
| Localitat tipus | mina Gabe Gottes, Neuenberg, Sainte-Marie-aux-Mines, Alt Rin, Gran Est, França |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.CJ.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.CJ.30 |
| Dana | 39.2.3.1 |
| Heys | 20.2.12 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,294 Å; b = 6,722 Å; c = 11,198 Å; α = 106,16°; β = 92,94°; γ = 99,20° |
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
| Grup espacial | p1 |
| Color | incolor a blanc |
| Exfoliació | perfecta {001} |
| Tenacitat | fràgil |
| Lluïssor | subvítria, sedosa |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 2,63 g/cm3 (mesurada); 2,60 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,562 nβ = 1,572 nγ = 1,585 |
| Birefringència | δ = 0,023 |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Angle 2V | mesurat: 83°, calculat: 84° |
| Dispersió òptica | forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1979-020 |
| Símbol | Fer |
| Referències | [1] |
La ferrarisita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el nom en honor del professor Giovanni Ferraris (1937-), de l'Institut de Mineralogia, Cristal·lografia i Geoquímica de la Universitat de Torí, a Itàlia, qui va treballar en l'estructura cristal·lina de diversos minerals arsenats de Sainte-Marie-aux-Mines, França.
Característiques
La ferrarisita és un arsenat de fórmula química Ca₅(AsO₃OH)₂(AsO₄)₂(H₂O)₈·H₂O.[2] Cristal·litza en el sistema triclínic. La ferrarisita es deshidrata molt lentament en aire sec a temperatura ambient i passa d'incolora a blanca. És un mineral estretament relacionat amb la vladimirita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ferrarisita pertany a «02.CJ: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida gran» juntament amb els següents minerals: estercorita, mundrabil·laïta, swaknoïta, nabafita, nastrofita, haidingerita, vladimirita, machatschkiïta, faunouxita, rauenthalita, brockita, grayita, rabdofana-(Ce), rabdofana-(La), rabdofana-(Nd), tristramita, smirnovskita, ardealita, brushita, churchita-(Y), farmacolita, churchita-(Nd), mcnearita, dorfmanita, sincosita, bariosincosita, catalanoïta, guerinita i ningyoïta.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a França, concretament a la mina Gabe Gottes, situada a la loclaitat de Sainte-Marie-aux-Mines, a l'Alt Rin (Gran Est). També ha estat descrita en altres mines properes, així com la mina de L'Eguisse, a la província de Provença-Alps-Costa Blava, també a França. Fora del territori francès també ha estat descrita a Alemanya, Grècia, Suïssa i el Japó.
Referències
- ↑ «Ferrarisite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 setembre 2021].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. Arxivat de l'original el 3 de juliol 2025. [Consulta: 12 juliol 2025].