Haidingerita
 Haidingerita | |
|---|---|
 Cristalls de haidingerita (blanc) amb orpiment (groc) i realgar (vermell)  | |
| Fórmula química | Ca(AsO₃OH)(H₂O) |
| Epònim | Wilhelm Karl von Haidinger |
| Localitat tipus | Jáchymov, Districte de Karlovy Vary, Regió de Karlovy Vary, República Txeca |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.CJ.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.CJ.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/C.15a |
| Dana | 39.1.5.1 |
| Heys | 20.2.7 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 6,93 Å; b = 16,15 Å; c = 7,94 Å |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Grup espacial | pbcn |
| Color | incolor, blanc; incolor en llum transmesa |
| Macles | en {110}, rares |
| Exfoliació | perfecta en {010} |
| Tenacitat | sèctil |
| Duresa (Mohs) | 2 a 2,5 |
| Lluïssor | subvítria, grassa, sedosa, nacrada |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 2,848 g/cm3 (mesurada); 2,971 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,590 nβ = 1,602 nγ = 1,638 |
| Birefringència | δ = 0,048 |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Angle 2V | mesurat: 58°, calculat: 62° |
| Dispersió òptica | r > v distingible |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Hdi |
| Referències | [1] |
La haidingerita és un mineral de la classe dels fosfats. Va rebre el nom el 1827 per Edward Turner en honor a Wilhelm Karl von Haidinger [5 de febrer de 1795 a Viena, Àustria - 19 de març de 1871 a Dornbach, Àustria]. Haidinger va ser deixeble de Friedrich Mohs i va traduir algunes de les seves obres. Va ser un investigador i autor prolífic.
Característiques
La haidingerita és un arsenat de fórmula química Ca(AsO₃OH)(H₂O).[2] Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2 i 2,5. Es pot confondre fàcilment amb el guix.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la haidingerita pertany a «02.CJ: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida gran» juntament amb els següents minerals: estercorita, mundrabil·laïta, swaknoïta, nabafita, nastrofita, vladimirita, ferrarisita, machatschkiïta, faunouxita, rauenthalita, brockita, grayita, rabdofana-(Ce), rabdofana-(La), rabdofana-(Nd), tristramita, smirnovskita, ardealita, brushita, churchita-(Y), farmacolita, churchita-(Nd), mcnearita, dorfmanita, sincosita, bariosincosita, catalanoïta, guerinita i ningyoïta.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a la localitat de Jáchymov, situada al districte de Karlovy Vary (Regió de Karlovy Vary, República Txeca), on es troba en forma de cristalls blancs radials. També ha estat descrita a França, Alemanya, Grècia, Suïssa, el Marroc, Rússia i els Estats Units.
Referències
- ↑ «Haidingerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 novembre 2021].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. Arxivat de l'original el 3 de juliol 2025. [Consulta: 15 juliol 2025].