Fibroferrita
 Fibroferrita | |
|---|---|
 Agregats cristal·lins de fibroferrita de la mina Le Cetine (província de Siena, Toscana, Itàlia)  | |
| Fórmula química | Fe³⁺(SO₄)(OH)(H₂O)₂·3H₂O |
| Epònim | ferro i fibra |
| Localitat tipus | Tierra Amarilla |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 07.DC.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.DC.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/D.02 |
| Dana | 31.9.12.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | crostes fibroses, botrioide, radial fibrosa |
| Color | groc clar, blanc, gris verd a verd clar |
| Exfoliació | {001} perfecta |
| Duresa (Mohs) | 2 a 2,5 |
| Lluïssor | sedosa, nacrada |
| Color de la ratlla | blanca |
| Densitat | 1,9 |
| Índex de refracció | nω = 1,532; nε = 1,570 |
| Birefringència | δ = 0,038 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Ffr |
| Referències | [1] |
La fibroferrita és un mineral de la classe dels sulfats que pertany i dona nom al grup de la fibroferrita.[2] Rep el seu nom del llatí fibra, fibra, i ferrum, ferro. Va ser descoberta l'any 1833 a Tierra Amarilla, Província de Copiapó, Regió d'Atacama, Xile.
Característiques
La fibroferrita és un sulfat amb ferro de fórmula Fe³⁺(SO₄)(OH)(H₂O)₂·3H₂O,[3] que cristal·litza en el sistema monoclínic. Es forma en masses o crostes fibres fines; botrioidal, així com estructures de fibres radials. Les fibres solen ser allargades en {001}. La seva duresa és de 2,5 a l'escala de Mohs, amb una exfoliació perfecta en {001}.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la fibroferrita pertany a «07.DC: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; cadenes d'octaedres que comparteixen costats» juntament amb els següents minerals: aluminita, meta-aluminita, butlerita, parabutlerita, xitieshanita, botriògen, zincobotriògen, chaidamuita i guildita.
Formació i jaciments
Es troba en àrees d'oxidació de la pirita, i com a producte de deshidratació poc comú de la melanterita en porcions oxidades de roques i sediments que contenen sulfurs de ferro, més estable a les regions àrides. Sol trobar-se associada a altres minerals com: melanterita, amarantita, hohmannita, krausita, coquimbita, parabutlerita, butlerita, copiapita, epsomita, guix i pirita.[4] A Catalunya ha estat descrita només a les mines de Rocabruna de Gavà (Baix Llobregat, Barcelona).[5]
Referències
- ↑ «Fibroferrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 febrer 2015].
- ↑ «Fibroferrite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 febrer 2015].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. Arxivat de l'original el 3 de juliol 2025. [Consulta: 14 juliol 2025].
- ↑ «Fibroferrite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 20 febrer 2015].
- ↑ «Mineral Location Search». [Consulta: 24 juny 2017].