Aluminita
 Aluminita | |
|---|---|
 Una mostra d'Aluminita de Newhaven, East Sussex  | |
| Fórmula química | Al₂SO₄(OH)₄(H₂O)₃·4H₂O |
| Epònim | alumini |
| Nom IUPAC | tetrahidròxid sulfat de dialumini—aigua (1/7) |
| Localitat tipus | Halle |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 07.DC.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.DC.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/D.03 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | agulles i masses fibroses |
| Estructura cristal·lina | a = 7.44 Å, b = 15.583 Å, c = 11.7 Å; β = 110.18°; Z = 4 |
| Grup puntual | monoclínica prismàtica |
| Color | blanc a blanc grisenc |
| Exfoliació | no en té |
| Fractura | terrosa, irregular, desigual |
| Duresa (Mohs) | 1 |
| Lluïssor | mat |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | translúcida, opaca quan és massiva |
| Gravetat específica | 1,66 - 1,82 |
| Densitat | 1,7 |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1.459 nβ = 1.464 nγ = 1.470 |
| Birefringència | δ = 0.011 |
| Angle 2V | mesurada: 90°, calculada: 86° |
| Solubilitat | en HCl |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | A |
| Referències | [1] |
L'aluminita és un mineral de la classe dels sulfats. Es tracta d'alumini hidratat amb sulfat, de fórmula Al₂SO₄(OH)₄(H₂O)₃·4H₂O.[2] Va ser descrita per primera vegada en 1807 a Halle, Saxònia-Anhalt, Alemanya i anomenat així pel seu contingut d'alumini. També és coneguda amb els noms hallita i websterita. Pertany al grup de l'aluminita, al qual dona nom, grup en el qual podem trobar també la mangazeïta.
Característiques
És de color blanc terrós a gris-blanc. Cristal·litza en el sistema monoclínic tot i que gairebé mai presenta forma de cristall. S'acostuma a trobar com una massa reniforme terrosa, o en masses nodulars compostes de cristalls fibrosos diminuts. És soluble en HCl i s'adhereix a la llengua.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'aluminita pertany a «07.DC: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; cadenes d'octaedres que comparteixen costats» juntament amb els següents minerals: meta-aluminita, butlerita, parabutlerita, fibroferrita, xitieshanita, botriògen, zincobotriògen, chaidamuïta i guildita.
Formació
Es forma en els dipòsits d'argila i lignit com un producte de l'oxidació de la pirita i la marcassita, juntament amb silicats d'alumini. També es forma en sublimacions volcàniques, en dipòsits de sofre natiu i poques vegades en coves. Es presenta en associació amb basaluminita, gibbsita, epsomita, guix, celestina, dolomita i goethita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les mines de Rocabruna de Gavà (Baix Llobregat)[3] i a la mina San Miguel, a Ribes de Freser (Ripollès).[4]
Referències
- ↑ «Aluminite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1 febrer 2014].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. Arxivat de l'original el 2025-07-03. [Consulta: 3 juliol 2025].
- ↑ Rosell Riba, Joan; Díaz Acha, Yael. Mines i minerals de la serra de les Ferreres. Les mines de Rocabruna, Bruguers, Gavà, el Baix Llobregat, Catalunya. Grup Mineralògic Català, desembre 2022, p. 136. ISBN 978-84-09-47312-0 [Consulta: 12 gener 2024].
- ↑ Pedro Mingueza, Joan Rosell-Riba, David Ruiz-Corominas, Jordi Ibáñez-Insa, Albert Vaquero, Valentín Bártulos «Estudi mineralògic de la mina "San Miguel", Ribes de Freser, el Ripollès, Girona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 2, 2022, p. 3-38 [Consulta: 13 gener 2024].