Filippo Iannone
Filippo Iannone (Nàpols, 13 de desembre de 1957) és un prelat italià de l'Església Catòlica que ha estat Prefecte del Dicasteri per als Textos Legislatius des del 5 de juny de 2022, fins al papa Lleó XIV, que el 26 de setembre de 2025 el va nomenar Prefecte del Dicasteri per als Bisbes, nomenament que entrarà en vigor el 15 d'octubre de 2025.[1] És bisbe des del 2001 i arquebisbe des del 2012. És carmelita.
Educació
Filippo Iannone va néixer el 13 de desembre de 1957 a Nàpols. L'1 d'agost de 1976 va entrar als Carmelites. Va ser novici a San Martino ai Monti a Roma i després va estudiar a Santa Maria del Carmine a Nàpols. Més tard va estudiar al Seminari Teològic Papal San Luigi del Sud d'Itàlia per obtenir la llicenciatura en teologia i a la Universitat Pontifícia Lateranense, on es va doctorar en dret civil i canònic. Després d'un curs d'estudis a la Rota Romana, va obtenir el títol d'advocat de la rota. Va fer els seus primers vots l'1 d'octubre de 1977 i els seus vots definitius el 15 d'octubre de 1980. Va rebre l'ordenació sacerdotal el 26 de juny de 1982. dsaf dsafdsa f
Va ser professor associat de dret canònic a la Facultat Teològica Pontifícia del Sud d'Itàlia i professor visitant en diverses altres institucions. Dins de l'orde carmelita va treballar a l'oficina del Comissari regional del Tresor de 1985 a 1988 i per a l'organisme nacional de 1988 a 1991. De 1988 a 1994 va ser president de la Comissió per a la Revisió de la Constitució. Per a l'arxidiòcesi de Nàpols, va ocupar el càrrec de Defensor de la Fe al Tribunal Regional de 1987 a 1990; i vicari judicial al Tribunal Diocesà de Nàpols de 1990 a 1994. Va ser vicari episcopal per a una part de l'arxidiòcesi de 1994 a 1996 i vicari general de 1996 a 2001.[2]
Bisbe
El 12 d'abril de 2001, Iannone va ser nomenat bisbe auxiliar de l'arxidiòcesi de Nàpols i bisbe titular de Nebbi pel Papa Joan Pau II.[2] Va rebre la seva ordenació episcopal el 26 de maig de 2001 del cardenal Michele Giordano. En el moment del seu nomenament, era el bisbe italià més jove.[3] Com a part de la reorganització de l'arxidiòcesi de Nàpols duta a terme pel cardenal Crescenzio Sepe, va ser nomenat vicari general.
El 19 de juny de 2009, el papa Benet XVI el va nomenar bisbe de la diòcesi de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo.[4]
El 31 de gener de 2012, el papa Benet XVI el va nomenar vicegerent de la diòcesi de Roma, elevant-lo al rang d' arquebisbe.[5] El seu nomenament per a aquest càrrec va ser sol·licitat pel cardenal Agostino Vallini, vicari del papa a Roma, arribat a Roma des de Nàpols, on havia conegut Iannone.[6]
Mentre era vicegerent, Iannone va participar en la gestió d'un cas de presumpta corrupció financera a l'Istituto Dermopatico dell'Immacolata, un hospital patrocinat per la Congregació dels Fills de la Immaculada Concepció. El seu mandat es referia a l'impacte en la Congregació.[7]
A partir del desembre de 2015, era membre del Tribunal Suprem de la Signatura Apostòlica, consultor de la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica, membre del Consell d'Afers Jurídics de la Conferència Episcopal Italiana i president del Comitè d'Educació i Cultura de la regió episcopal del Laci.[8]
Cúria
L'11 de novembre de 2017, el papa Francesc el va nomenar secretari adjunt del Consell Pontifici per als Textos Legislatius, amb el títol d'"arquebisbe emèrit de Sora-Aquino-Pontecorvo".[9] Va ser el primer a ostentar el títol de secretari adjunt des de l'any 2000.[6] El 7 d'abril de 2018, el papa Francesc el va nomenar president d'aquest organisme,[10] cosa inusual, ja que va ser ascendit per sobre del secretari del Consell, el bisbe Juan Ignacio Arrieta.[6] El 5 de desembre de 2020, el papa Francesc el va nomenar membre de la Congregació per a les Causes dels Sants.[11]
El setembre de 2019, el cardenal Marc Ouellet va escriure una carta a la Conferència Episcopal Alemanya criticant el Camí Sinodal. L'arquebisbe Iannone va escriure una avaluació legal de quatre pàgines de l'esborrany d'estatuts de la iniciativa, dient que l'església a Alemanya no pot prendre decisions sobre qüestions que afecten tota l'església.[12]
El 26 de setembre de 2025, el papa Lleó XIV va nomenar Iannone el seu successor com a prefecte del Dicasteri per als Bisbes i president de la Comissió Pontifícia per a l'Amèrica Llatina. Els nomenaments entraran en vigor el 15 d'octubre.[1]
Referències
- 1 2 «Pope names Archbishop Iannone as Prefect of Dicastery for Bishops» (en anglès). Vatican News, 26-09-2025. [Consulta: 26 setembre 2025].
- 1 2 Holy See Press Office (12 April 2001). "Rinunce e nomine, 12.04.2001" (en it). Nota de premsa. Consulta: 15 May 2014.
- ↑ «Iannone, il vescovo dei record» (en italià). , 15-04-2001.
- ↑ Holy See Press Office. "Rinunce e nomine, 19.06.2009" (en it). Nota de premsa. Consulta: 15 May 2015.
- ↑ (31 January 2012). "Rinunce e nomine, 31.01.2012". Nota de premsa.
- 1 2 3 Gagliarducci, Andrea «Analysis: Who is the Pope’s new canon law expert?». Catholic News Agency, 11-04-2018.
- ↑ «Analysis: Who is the Pope’s new canon law expert?». Catholic News Agency, 10-04-2018 [Consulta: 26 setembre 2025].
- ↑ «Bishop Filippo Iannone, O.Carm., Vicegerent of the Diocese of Rome, Italy». Carmelites. [Consulta: 17 abril 2025].
- ↑ (11 November 2017). "Resignations and Appointments, 11.11.2017". Nota de premsa.
- ↑ (7 April 2018). "Resignations and Appointments, 07.04.2018". Nota de premsa.
- ↑ (5 December 2020). "Resignations and Appointments, 05.12.2020". Nota de premsa.
- ↑ «Vatican interventions in Germany’s ‘synodal way’ - timeline». The Pillar, 21-07-2022.