Filipstadita
 Filipstadita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (Sb0,5Fe0,5)Mn₂O₄ |
| Epònim | Filipstad |
| Localitat tipus | Långban, Filipstad, Värmland, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.BB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.BB.05 |
| Dana | 7.2.13.1 |
| Heys | 7.19.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 25,9300Å; b = 25,9300Å; c = 25,9300Å; |
| Duresa (Mohs) | 6 a 6,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | marró |
| Propietats òptiques | biaxial |
| Dispersió òptica | r > v forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i aprovat |
| Codi IMA | IMA1987-010 |
| Any d'aprovació | 1988 |
| Símbol | Fps |
| Referències | [1] |
La filipstadita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de l'espinel·la. Rep el seu nom de Filipstad, ciutat sueca propera a la zona minera de Långban, on va ser descoberta.
Característiques
La filipstadita és un òxid de fórmula química (Sb0,5Fe0,5)Mn₂O₄. Químicament està relacionada amb la melanostibita. Cristal·litza en el sistema isomètric. Forma cristalls de pseudooctaèdrics, d'uns 200μm, modificats per cares pseudododecaèdriques i pseudocubs. També es troba en forma de sobrecreixements en jacobsita o hausmannita.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6 i 6,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la filipstadita pertany a «04.BB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 3:4 i similars, amb només cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: cromita, cocromita, coulsonita, cuprospinel·la, franklinita, gahnita, galaxita, hercynita, jacobsita, manganocromita, magnesiocoulsonita, magnesiocromita, magnesioferrita, magnetita, nicromita, qandilita, espinel·la, trevorita, ulvöspinel·la, vuorelainenita, zincocromita, hausmannita, hetaerolita, hidrohetaerolita, iwakiïta, maghemita, titanomaghemita, tegengrenita i xieïta.
Formació i jaciments
Es troba en jaciments de ferro i manganès metamorfosejats. Sol trobar-se associada a altres minerals com: jacobsita, ingersonita, calcita, antimoni natiu, hausmannita, forsterita, flogopita, calcita, coure, hedifana o svabita.[2] Va ser descoberta l'any 1988 a la mina Jakobsberg, a Långban, Filipstad (Värmland, Suècia), l'únic indret on se n'ha trobat.
Referències
- ↑ «Filipstadite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 abril 2016].
- 1 2 «Filipstadite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 10 abril 2016].