Finca el Pinar
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Mansió i jardí  | |||
| Arquitecte | Eusebi Bona i Puig | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Gervasi - la Bonanova (Barcelonès) | |||
| Lloc | Passeig de Sant Gervasi, 8-14 | |||
| ||||
La Finca el Pinar era un edifici situat al passeig de Sant Gervasi, 8-14 de Barcelona, actualment desaparegut.
Història i descripció
Va ser projectat el 1925 per l'arquitecte Eusebi Bona i Puig per a l'industrial alemany Eduard Heusch Schmal (1865-1937). Es tractava d'un palauet de línies neoclàssiques inspirat en el Petit Trianon de Versalles, amb un porxo de quatre parells de columnes jòniques al que s'arribava per una escalinata. A l'interior hi havia un saló de música amb un piano de cua i un saló de jocs amb una taula de billar. La pineda existent va ser talada en part i divida en dues zones per a enjardinar de gespa la part central amb un estany que quedava just davant de l'escalinata. La porta d'accés al passeig de Sant Gervasi tenia una reixa de ferro i a la cantonada amb el carrer de Teodora Lamadrid hi havia la casa dels masovers.[1][2]
El 1950, el mateix Bona va dirigir una reforma de la mansió, que seria utilitzada com a localització de diverses pel·lícules: Los atracadores, dirigida per Francesc Rovira Beleta (1962), i Estambul 65, d'Antonio Isasi-Isasmendi (1965), i a finals dels anys 1960, la familia Heusch encara hi celebrava les convencions anuals de Perlas Majórica SA. El 1971, El Pinar va ser adquirit per una immobiliària, que hi va construir la promoció d'habitatges de luxe Jardín Residencial San Gervasio i només se'n van conservar un parell de pins a la cantonada amb Teodora Lamadrid.[1][2]
Referències
- 1 2 Fraiz Ordóñez, Jesús «La mirada del lector: La historia del palacete perdido de Sant Gervasi». La Vanguardia, 14-12-2021.
- 1 2 «FINCA EL PINAR. Passeig de Sant Gervasi 8-14. (1925-1971)». Barcelofília (blog). Miquel Barcelonauta, 12-11-2013.