Fiorenzo Carpi
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (it) Fiorenzo Carpi De Resmini  19 octubre 1918 Milà (Itàlia) | ||
| Mort | 21 maig 1997 (78 anys) Roma | ||
| Sepultura | Cementiri Monumental de Milà | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | compositor, pianista, músic | ||
| Instrument | Piano | ||
| Segell discogràfic | Dischi Ricordi S.p.A. | ||
| Premis | |||
     | |||
Fiorenzo Carpi De Resmini (Milà, 19 d'octubre de 1918 - 21 de maig de 1997) va ser un compositor i pianista italià, probablement més conegut pel tema "Pinotxo".
Biografia
| « | El meu teatre... es manté unit per les notes de Fiorenzo Carpi. Molt sovint la seva música m'ha donat, des del començament o durant l'obra, el "aclariment" interior que necessitava, la il·luminació d'un "tot" que no entenia .. | » |
| — Giorgio Strehler[1] | ||
l'any 1945 es va graduar al Conservatori de Milà, deixeble d'Arrigo Pedrollo i Giorgio Federico Ghedini;[2][3] aleshores va ser membre estable de Piccolo Teatro di Milano des de la seva fundació (1947).[2][4] També va col·laborar amb el dramaturg premi Nobel Dario Fo en totes les seves obres entre 1953 i 1967, després esporàdicament fins a la mort de Carpi el 1997.[5][6][7] L'obra de 1997 de Fo Il Diavolo con le zinne va presentar un homenatge a Carpi després de la seva mort.[8]
Carpi va ser un prolífic compositor de partitures de pel·lícules, conegut per la seva llarga col·laboració amb el director Luigi Comencini. El 1981 va guanyar el David di Donatello a la Millor música per Voltati Eugenio de Comencini.[9] També va compondre nombroses cançons pop, partitures de televisió, jingles comercials, obres simfòniques i d'òpera de cambra.[2][3]
Filmografia selecta
- Clandestino a Trieste (1951)
- Zazie dans le Métro (1960)
- Leoni al sole (1961)
- Vie privée (1962)
- Parigi o cara (1962)
- I cuori infranti (1963)
- I 4 tassisti (1963)
- Incompreso (1966)
- Bersaglio mobile (1967)
- Italian Secret Service (1968)
- Infantesa, vocació i primeres experiències d'en Giacomo Casanova (1969)
- L'urlo (1970)
- Splendori e miserie di Madame Royale (1970)
- Un'anguilla da 300 milioni (1971)
- Un bianco vestito per Marialé (1972)
- Le avventure di Pinocchio (1972)
- Senza famiglia, nullatenenti cercano affetto (1972)
- Mio Dio, come sono caduta in basso! (1974)
- Simona (1974)
- La tija de l'orquídia (1975)
- La prima volta sull'erba, (1975)
- Saló Kitty (1976)
- L'ingorgo - Una storia impossibile (1979)
- Voltati Eugenio (1980)
- Piso pisello (1981)
- l'Homme blessé (1983)
- Cuori nella tormenta (1984)
- La Storia (1986)
- Notte italiana (1987)
- Buon Natale... buon anno (1989)
- I divertimenti della vita privata (1990)
- La fine è nota (1993)
Bibliografia
- Mitchell, Tony. Dario Fo: People's Court Jester (Updated and Expanded). Londres: Methuen, 1999. ISBN 0-413-73320-3.
Referències
- ↑ "...Il mio teatro è tenuto insieme dalle note di Fiorenzo Carpi. Molto spesso la sua musica ha dato, all'inizio o durante il lavoro, la "chiarificazione" interna di cui avevo bisogno, l'illuminazione di un "tutto" che non riuscivo ad afferrare..", cited from the book Strehler dirige, Giancarlo Stampalia, Marsilio, 1997
- 1 2 3 Silvio D'Amico. Enciclopedia dello spettacolo, Volume 3. Unedi-Unione editoriale, 1975.
- 1 2 Felice Cappa; Piero Gelli; Marco Mattarozzi Dizionario dello spettacolo del '900. Baldini Castoldi Dalai, 1998.
- ↑ Angelo Fortunato Formiggini. Chi è?. A.F. Formíggini, 1961.
- ↑ Mitchell 1999, p. 57
- ↑ Mitchell 1999, p. 146
- ↑ Mitchell 1999, p. 221–222
- ↑ Mitchell 1999, p. 227–229
- ↑ Enrico Lancia. I premi del cinema. Gremese Editore, 1998, 1998. ISBN 8877422211.
| 1975–2000 |
|
|---|---|
| 2001–present |
|
